M'han diagnosticat SIBO: com ha de ser la meva dieta?

En els darrers mesos no hem parat d'escoltar una nova paraula: SIBO. O el que és el mateix, sobre creixement bacterià a l'intestí prim. Es tracta d'un trastorn que es produeix quan hi ha un augment anormal de bacteris en aquest òrgan, cosa que produeix:

• Una malabsorció dels nutrients
• Més gasos
• Eructes
• Inflor abdominal

Aquests símptomes, sovint crònics, poden tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida dels pacients.

És una síndrome de recent aparició diagnòstica, s'estima que el 22% de la població presenta alguna d'aquestes alteracions, arribant a assolir un 85% entre pacients amb intestí irritable.

Dieta per a SIBO o sobre creixement bacterià

Un cop confirmat el diagnòstic de SIBO, el tractament és farmacològic combinat amb dietoteràpia (o teràpia nutricional), com explica a 'Guies de Salut' Marta Mercadal, dietista-nutricionista especialista en patologies digestives.

"La dieta baixa a FODMAPs és, com veurem més endavant, un patró d'alimentació que s'utilitza per al tractament de pacients amb síndrome d'intestí irritable i de vegades, per tractar altres patologies digestives com també pot ser el SIBO".

Aquesta dieta es desglossa en tres fases:

1. Eliminació
2. Reintroducció
3. Personalització

A la primera fase es duu a terme l'eliminació d'aliments amb elevat contingut en sucres fermentables, els anomenats FODMAPs, per les sigles en anglès: oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables.

Aquests carbohidrats que cal eliminar es troben a:

• Els oligosacàrids: als cereals com el blat; hortalisses com la ceba, l'all, la remolatxa, el bròquil; en fruites com el plàtan, l'albercoc; en llegums com els fesols, els pèsols; en fruits de closca i llavors com anacards, ametlles, festucs…
• Els disacàrids: a la lactosa; la qual es troba a la llet i derivats lactis com iogurts, gelats, formatges.
• Els monosacàrids: a fruites (poma, cireres, préssec, pera, síndria, mango), sucs i melmelades de fruites; en verdures com espàrrecs o carxofes; i en mel i productes fets amb fructosa.
• I els poliols com el sorbitol, mannitol, xilitol, maltitol, es troben en verdures com l'albergínia, la col, els xampinyons, la carabassa i en edulcorants acabats en -ol presents en productes dolços sense sucre com: xiclets sense sucre, refrescos zero…

En aquesta fase el que s'aconsegueix és que els bacteris que han crescut al nostre intestí no fermentin aquests sucres (“que no se n'alimentin”) i, per tant, ajudem a disminuir la simptomatologia tan característica del SIBO.

Cal mantenir aquesta dieta unes sis setmanes. I, posteriorment, es començaran a reintroduir els diferents grups de FODMAPs de forma gradual un a un amb un període de “rentat” (és a dir, tornar a la dieta baixa a FODMAPs durant 2-3 dies) abans d'iniciar la reintroducció del següent grup.

“Això ens serveix per observar la tolerància del pacient als diferents sucres”

Finalment, quan s'han reintroduït tots els subgrups, adaptem l'alimentació habitual del pacient a la tolerància analitzada als diferents FODMAPs.

Si no tolera adequadament la lactosa, llavors li recomanem no prendre lactosa o prendre només la quantitat que s'ha vist que tolera sense presentar simptomatologia.

Una dieta adaptada a cada pacient

L'especialista recomana que aquesta dieta la condueixi un nutricionista, ja que s'ha d'adaptar a cada pacient.

Com que es tracta d'una dieta amb restricció de molts aliments, “és fàcil caure en la monotonia”. Per això és important demanar ajuda a un dietista-nutricionista i poder recuperar una microbiota sana amb aliments que tolerem, però variats.

És important recalcar la necessitat de tractar de forma multidisciplinària el SIBO, per part d'un metge, un nutricionista i de ser necessari, un psicòleg que ajudi a tractar la patologia “brindant eines al pacient per gestionar l'estrès i millorar del descans”.