La pluja de la vigília de Reis deixa 3 litres per metre quadrat a Manresa

Berga va ser la capital de la regió Central que va tenir el registre més alt, amb 9 litres per metre quadrat

Municipis com Pujalt, Cardona o Castellnou de Bages van situar-se entre 11 i 17 litres

La gent gaudint de la Cavalcada de Reis, a Manresa, refugiada sota els seus paraigües

La gent gaudint de la Cavalcada de Reis, a Manresa, refugiada sota els seus paraigües / Oscar Bayona

Redacció

Els Reis Mags d’Orient sempre porten felicitat i alegria als més petits, però ahir van arribar amb un regal molt preuat: la pluja. La desfilada de Ses Majestats pels carrers va estar marcada per unes insuficients, però valuoses, precipitacions a les comarques de l’àmbit de Regió7.

A Manresa van caure més 3 litres per metre quadrat al llarg de tota la tarda i la nit, 9 a Berga, 2 a Igualada, 5 a Solsona , 6 a la Seu d’Urgell i 2 a Puigcerdà. Van ser més importants els registres assolits a altres municipis de la Catalunya Central com Pujalt (17), Cardona (12) o Castellnou de Bages (11). 

Les precipitacions no van afectar de manera igual a tot Catalunya. Van tenir més incidència al litoral barceloní i al litoral central, algunes comarques de Ponent i al pirineu i prepirineu. Els punts on va ploure més va ser a les estacions de Certascan, Pallars Sobirà i al Lac Redon, a la Val d‘Aran, amb 23 litres per metre quadrat. 

Es tracta d’unes pluges escasses, però davant l’alarmant panorama actual marcat per una sequera de més de tres anys de duració, cada jornada de precipitacions esdevé un flascó de bàlsam. Tot això, a més, si es té en compte que l‘entrada a la fase d’emergència del sistema del Ter-Llobregat es pot fer efectiva aquesta primera quinzena de gener. 

Un 2023 excepcional

La setmana passada es va tancar un any excepcional per la manca d’aigua arreu de Catalunya. La primavera, l’estiu i la tardor es van registrar unes precipitacions molt inferiors a la mitjana pluviomètrica. No en va, al març no es va assolir ni el 30% de la precipitació mitjana climàtica de forma generalitzada, i donat també el caràcter càlid del mes, la neu va acabar per desaparèixer de l’alta muntanya a mitjans o finals de mes. 

A l’abril, l’acumulació Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubrede pluja amb prou feines tampoc va assolir ni el 50% de la precipitació esperable. El juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec.

Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent. Agost va ser sec en general. Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses. Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i en canvi àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana. El final de l’any ha tornat a ser sec amb excepció de les comarques del nord-oest.

Alguns dels mesos que menys ha plogut corresponen a estacions de les quals és esperable climàticament una major aportació de precipitació a Catalunya (primavera i tardor), les quals han estat seques o molt seques aquest 2023. Aquesta dinàmica també la va mostrar el passat 2022.