La Mancomunitat d'Aigües del Solsonès aprova de forma inicial els nous estatuts amb una majoria simple

L'absència de Riner i La Molsosa condiciona el futur del document, que s'ha de sotmetre a votació en els plens municipals

Un ple de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès

Un ple de la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès / Arxiu/Roser Clotet

Laura Serrat

Laura Serrat

La Mancomunitat d'Aigües del Solsonès ha aprovat de forma inicial els nous estatuts per una majoria simple de sis vots a favor, dues abstencions, un vot en contra i amb l'absència en el ple dels municipis de Riner i La Molsosa. El nou document, que defineix les bases del funcionament de l'ens, haurà de passar pel ple municipal de cada ajuntament per tal d'obtenir validesa.

El procés per definir aquests nous estatuts s'ha allargat dos anys i mig. Els tràmits van començar després que una auditoria apuntés que no estaven actualitzats d’acord amb la normativa de règim local vigent. Durant aquest període, s'han anat definint i s'han discutit punts com l'aportació econòmica dels ajuntaments, que finalment seguirà tal com estava abans.

El president de la Mancomunitat, Daniel Rovira, explica que l'aprovació dels estatuts només es farà efectiva quan cada ple municipal doni llum verda al document. En aquest sentit, confia a acostar posicions amb els municipis que s'han abstingut, Solsona i Olius, així com amb el municipi que ha votat en contra, Clariana de Cardener, ja que el seu alcalde considera que sense la presència de Riner i La Molsosa serà difícil tirar endavant el procés.

El dubte recau en el posicionament de Riner i La Molsosa, dos membres de la Mancomunitat que no han assistit a cap ple durant el mandat actual per desacords amb el govern de l'entitat. En el cas que votessin en contra, Rovira apunta que caldria estudiar com actuar juntament amb el Govern i recorda la necessitat de tirar endavant un procés "imprescindible per adaptar els estatuts a la realitat actual".

Els nous estatuts plantegen deures, drets i obligacions per part de cada ajuntament més ajustats a l'escenari actual. En aquesta línia, un dels principals canvis és en el procés d'entrada de possibles nous membres. Fins ara es necessitava la unanimitat de tots els membres de la MAAS, però amb els nous estatuts només es necessitarà una majoria absoluta.

El canvi pot ser significatiu en el futur, ja que Torà ja ha manifestat que té la voluntat d'incorporar-se a la MAAS per rebre aigua de la seva xarxa de subministrament. Però el municipi segarrenc té un conflicte amb Llobera per la delimitació territorial entre els dos municipis que actualment podria impedir la seva incorporació, en cas que la resta de membres hi estigués d'acord. Amb el canvi, però, es vol impedir que conflictes que no tinguin a veure amb l'ens o amb la gestió de l'aigua puguin afectar la MAAS.