«La gent se sorprèn quan expliques que fas un doctorat al Solsonès»

"Quan penses a fer recerca, no et planteges que pots trobar feina en un entorn rural com el Solsonès". És la reflexió que fan Irina Cristal, Goran Krsnik, José Salgado i Sarka Hajtmarova, tres doctorands i una tècnica que treballen al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Tots ells comparteixen la singularitat d'haver nascut a l'estranger i haver trobat una oportunitat professional en un centre d'investigació allunyat de l'àrea metropolitana. Temps enrere, reconeixen que no haurien concebut treballar fora de les grans ciutats, però ara descriuen els avantatges d'estar al Solsonès, com la qualitat de vida o el retorn social dels projectes vinculats a la gestió forestal.

La majoria van conèixer el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal a partir d'una casualitat. És el cas de Krsnik, de 29 anys, que és geògraf de professió. Nascut a Croàcia, va venir a viure a Barcelona amb l'objectiu de trobar feina en l'àmbit de la recerca. "Vaig veure una oferta al CTFC i em vaig presentar, sense saber encara situar Solsona en el mapa", explica Krsnik, que dedica la tesi doctoral a l'aplicació de les tecnologies de la informació geogràfica a la silvicultura. En la mateixa línia, Salgado, de 30 anys i nascut a Xile, on es va formar com a enginyer industrial, destaca que el va sorprendre veure que existia "un centre de recerca rodejat de boscos". Així, va decidir cursar el seu doctorat sobre l'aplicació de les matemàtiques en accions de conservació forestal al CTFC.

A diferència dels anteriors, Hajtmarova, de 31 anys, apunta que ja coneixia la comarca arran d'unes vacances d'estiu. "Em vaig enamorar del paisatge del Solsonès, de forma que quan vaig veure el lloc de treball al CTFC no m'ho vaig pensar ni un segon", confessa Hajtmarova, procedent de la República Txeca i amb estudis superiors sobre Gestió i Tecnologia Ambiental. De la mateixa forma, Cristal, de 42 anys, comenta que com a enginyera geoinformàtica buscava un poble o una ciutat mitjana on desenvolupar la seva tesi doctoral i, en el centre solsoní, va trobar el lloc ideal. "De seguida, em va captivar l'aire medieval de Solsona, així com l'ambient familiar que es respira al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal", remarca.

L'adaptació a un nou entorn

Quan van posar el primer peu a la capital del Solsonès, descriuen que la primera sensació va ser de desconcert. "Al principi em va costar, mai havia viscut en una ciutat tan petita on és més difícil passar desapercebut com a estranger", ressalta Krsnik. Al seu costat, Salgado afegeix que un dels principals hàndicaps durant els primers mesos és l'idioma. "Arribes a un nou país, amb una llengua diferent i no coneixes a ningú, però, de mica en mica, et vas obrint a la gent", destaca. De fet, tots coincideixen a assenyalar que participar en les activitats culturals del municipi, com ara el Carnaval, els ha ajudat molt a relacionar-se amb els solsonins i sentir-se part de la població.

En el cas de la seva adaptació al CTFC, asseguren que va ser "molt fàcil" gràcies al tarannà col·laboratiu dels companys. També subratllen que un dels principals avantatges que van valorar de seguida és "la qualitat de vida que suposa el fet de treballar a prop de casa, podent evitar els embussos que es formen per entrar a Barcelona", apunta Cristal. En aquest sentit, consideren que sovint es desconeixen els beneficis de fer recerca més enllà de les àrees urbanes. "La gent sempre se sorprèn quan els expliques que estàs fent un doctorat al Solsonès, ja que no tenen en compte el guany que suposa estar situat a prop de l'objecte d'estudi".

Investigar sobre el terreny

Els investigadors sostenen que un dels grans atractius de treballar al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal és la seva proximitat amb els boscos, que centren la majoria d'estudis que desenvolupen els diferents equips de recerca. "El CTFC està totalment connectat amb allò que investiguem. No em puc imaginar viure a Barcelona i fer estudis sobre els problemes de les zones rurals", posa de manifest Hajtmarova. Al seu torn, Salgado considera que el fet d'estar situats sobre el terreny "permet que les investigacions tinguin una aplicació pràctica i, per tant, un retorn a la comunitat". Posa d'exemple els projectes que faciliten la gestió i la conservació forestal de diferents boscos de la comarca.

Per aquest motiu, defensen que s'haurien de potenciar els centres de recerca descentralitzats per tal de fomentar l'aplicació pràctica de les investigacions. De fet, afirmen que el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal és un bon lloc on desenvolupar-se professionalment. "Malgrat que és un centre de recerca més petit i lleugerament allunyat de l'àrea metropolitana, manté la relació amb les diferents universitats del país i inclús de l'estranger", posa en relleu Krsnik, que com la resta dels seus companys veu l'oportunitat de quedar-se a treballar al CTFC en el futur. "Tenim l'esperança de poder continuar col·laborant amb el centre quan s'acabi el doctorat, ja que afortunadament hi ha molts projectes en marxa", fa notar Cristal.

Els quatre estudiosos puntualitzen, però, que sovint dubten si dedicar-se al món de l'acadèmia per "la falta d'estabilitat econòmica" que suposa el fet de dependre de si atorguen subvencions als projectes i per "la desconnexió que sovint existeix entre l'àmbit de la recerca i el món real". Una desconnexió que, en el cas del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, és molt inferior pel fet d'estar rodejats dels boscos que estudien.