«Hi ha poques festes majors amb tanta història, però no ens hem d’estancar»

Albert Colell viurà la seva primera festa major com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Solsona. Nascut a Solsona el 1997, és graduat en Història i màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. Milita a l’assemblea local d’Alternativa de Solsona des del 2023 i és titular de les àrees de Cultura, Joventut i Comunicació. En l’àmbit associatiu, Colell ha estat vinculat a entitats com Joventut Solsonina, del qual va ser secretari, i de l’Associació del Pubillatge Solsoní, després de convertir-se en el primer hereu de Solsona, el 2017. També forma part de l’Agrupació de Geganters de Solsona.

Com se sent ara que viurà per primera vegada la festa major sent regidor de Cultura?

Sento molta il·lusió i alhora responsabilitat. En realitat, com a tots els llocs des d’on he participat en la festa. Ara, però, sento responsabilitat en un grau més alt, perquè no només he de vetllar per una cosa, sinó per totes. Així i tot, no l’he muntat gaire, perquè vaig entrar com a regidor al juny i aleshores ja està tot tancat i lligat. Però, encara que no senti que l’organització hagi estat al cent per cent meva, sento moltes ganes i il·lusió per viure-la i vetllar perquè tot surti bé.

Què significa per a vostè la Festa Major de Solsona?

Jo soc del nucli antic, visc molt a prop de la plaça Major. La festa em transporta a molts moments de la infantesa, quan sentia els primers fuets a la plaça i havia de baixar corrents per no perdre-m’ho. També trobo que és una festa que marca un abans i un després en el calendari. Aquí a Solsona, per exemple, trobo que defineix la fi de l’estiu.

És una tradició amb tres-cents anys d’història, però algun cop ha esmentat que cal fer-la créixer i renovar-la. A quin aspecte es refereix?

La nostra festa major data de finals del segle XVII i segueix un esquema bastant similar des de sempre, cosa que, per una banda, constitueix un valor afegit. Hi ha poques festes majors amb tanta història. Però les coses que ens hem trobat també són fruit d’una evolució. No ens hem d’estancar.

En quin sentit?

Una de les coses en les quals es podria intentar avançar seria en la desvinculació de la part civil o institucional de la part religiosa. Ara mateix, molts actes giren entorn de la missa i penso que és una activitat de caràcter privat i que hauria de quedar en l’àmbit personal de cadascú. S’hi hauria d’anar com a ciutadà i no com a regidor. En una societat laica, la institució no ha d’anar lligada amb l’ofici religiós. No es tractaria de suprimir la part religiosa de la festa sinó d’intentar que no en sigui el centre ni l’objectiu.

Una de les novetats d’enguany és el canvi de dia de la capta de gegants. Per quin motiu es fa?

La capta es feia el dia més intens de la Festa Major, el dia 8. Aquest fet provocava que el volum d’assistència fos baix i que no hi anessin gaires joves. S’ha decidit passar-la a la nit del dia 7 i s’ha compost un pasdoble especial per intentar fer l’acte més atractiu i que arreli entre tota mena de públic. Crec que és un canvi molt positiu.

Creieu que la Festa Major de Solsona interpel·la a tots els públics?

Crec que els interessos del públic jove estan força coberts, amb tot de concerts gratuïts i oberts, i per a la gent més gran hi ha les revetlles. Però penso que hi ha una franja d’adults entremig que no se sent representada. Potser podríem incorporar algun concert de música que els pogués agradar a tots ells.

Quina quantitat del pressupost de Cultura es dedica a la festa major?

El pressupost de Cultura són 364.000 euros en total, però gairebé la meitat se’n va al manteniment dels equipaments com la biblioteca, el teatre o la sala polivalent. Dels que queden, al voltant de 130.000 es destinen a la Festa Major. La xifra és alta perquè es vol garantir el caràcter popular de la festa. Que tothom hi pugui accedir passa per assegurar la gratuïtat de la majoria de les propostes.

Com ha viscut la festa major fins ara, com a membre de les diverses entitats que hi participen?

Formar part de Joventut Solsonina em va agradar molt. Vaig entrar-hi en l’adolescència perquè tenia ganes de participar més activament en la festa. Trobo que és un gran exemple d’autoorganització juvenil per donar resposta a les pròpies demandes.

I com a primer hereu de Solsona?

Vaig tancar l’etapa de Joventut Solsonina, després de quatre anys, justament per començar la d’hereu. Per mi va ser un privilegi, sentia que estava al rovell de l’ou de la festa major. Podia veure-la des de molt a prop i, a part, vaig conèixer gent fantàstica.

Després va formar part de la Junta de Geganters. Què valora d’aquesta etapa?

Estic molt còmode sent part de la junta, però soc geganter des de petit. Sempre volia estar a prop dels gegants i, de més gran, sempre he intentat estar present sobretot en els assajos i l’organització, una feina que sovint no es veu.

Com seria la vostra festa major ideal? 

Aquella que interpel·li tots els solsonins, no només com a espectadors, sinó també com a partícips.