Els ballets del Carnaval solsoní han omplert de festa la ciutat

Els ànims festius no han faltat durant el diumenge del Carnaval de Solsona d'enguany, com tampoc la sàtira i l'humor. La sermonaire d'enguany ha vingut preparada amb un llarg pergamí que, amb rimes aparentment inofensives, ha tingut crítiques per tothom. No se n'han escapat ni l'alcaldessa, ni regidors, ni els partits de l'oposició i tampoc els membres del Consell Comarcal. Un cop acabat el tradicional sermó han tingut lloc els ballets de tots els gegants de la festa solsonina i s'ha aprofitat per commemorar el cinquantè aniversari dels quatre gegants vells del Carnaval, que van ser creats el 1974 pel mestre artesà Manel Casserras i Boix.

Com és habitual, la plaça Major ha acollit el tradicional sermó amb el seu respectiu ajuntament i la presència del Carnestoltes d'enguany, Marc Torra. Un gran ventall de temes actuals van tenir cabuda a l'acte, alguns de caràcter global com l'actual situació de sequera que ha afectat fins a la pixada del ruc o el canvi climàtic, que segons s'ha esmentat si segueix així en lloc de bates, «pel Carnaval s'anirà amb banyador». Les autoritats locals també van rebre la seva part. Pel que fa a l'alcaldessa, el fet que hagi perdut la majoria i hagi hagut de pactar amb la CUP. I l'Elis Colell, cap de Junts, el fet que estigui a la Diputació. S'han tractat qüestions com el projecte del nou centre sanitari, qüestionant-se perquè «es gasten tants diners en la compra dels terrenys si no saben si es podrà acabar fent» i altres actuacions que s'han dut a terme a la ciutat per les diferents regidories. També s'ha parlat d'altres temes actuals, com les actuals guerres i del panorama polític a Catalunya i Espanya, com la llei d'amnistia i el procés independentista.

Abans d'iniciar el manifest, però, els encarregats d'amenitzar l'acte han aprofitat per recordar que el Carnaval solsoní es va recuperar l'any 1971, més de cinquanta anys enrere, en plena dictadura franquista. A més, han destacat la importància que té «dir el que molta gent pensa i no s'atreveix a dir en un espai públic», encara que sigui a tall de sàtira, és un clar «valor contra la censura».

Els ballets dels gegants

Durant l’acte, la plaça Major ja estava plena d’assistents, però un cop acabat van arribar també els que seguien la cercavila dels gegants. Un cop ha acabat el tradicional sermó, s'han iniciat els ballets dels gegants del Carnaval, el moment més esperat per tots els nens i nenes solsonins que els esperaven amb fal·lera, mentre molts d'ells sostenien a les seves mans figures i peluixos d'aquests. El plat fort dels ballets han estat les danses dels quatre gegants vells del Carnaval, que aquest any han complert 50 anys des que els van crear al taller d'imatgeria festiva solsoní Casserras.

A prop d'una vintena de gegants van participar en la típica trobada, en què també va destacar la presència del Tòfol-Nano, que està conformat per dues figures, una pujada a coll de l'altra. Aquesta figura va ser restaurada abans del carnaval per la Teresa Casserras, l'actual encarregada del taller, ja que mostrava una sèrie de desperfectes a la seva estructura interna i al seu bust, de manera que es va aprofitar per reformar-lo i pintar-lo. També hi han ballat la vaqueta, el Pep dels Oriols, l'Olímpic, la serp que porta per nom l'Espedrera, la Draca, l'elegant Xut i els quatre capgrossos. Cadascun d’ells va dansar al ritme de la seva respectiva cançó, interpretada per l’Orquestra Patinfanjàs.

A la tarda, s'han celebrat les contradanses, en què hi han ballat les sèries, els indiots i les boges, que també han estat acompanyades de la Patinfanjàs i la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. I, a diferència dels dies anteriors de Carnaval, avui no s'ha organitzat cap concert musical a la sala polivalent pel fet que és diumenge. Tot i això, en el seu lloc, es farà una quina que ha estat organitzada per la comparsa Baluets.