Isabel Rovira: «Fer el sector agrari atractiu pels joves és una assignatura pendent del Departament»

La directora de l'Escola Agrària del Solsonès, Isabel Rovira, assegura que la lleugera baixada de matriculats, en part, es deu a les dificultats actuals del sector

Actualment, el centre compta amb 63 alumnes, mentre que el 2014 en tenia 91

Façana de l'Escola Agrària del Solsonès

Façana de l'Escola Agrària del Solsonès / EA Solsonès

Xavi Moraleda

«Cal donar a conèixer socialment el què fem en el sector agrari i per què ho fem, per poder fer-lo més atractiu als joves», com ha apuntat la directora de l'Escola Agrària del Solsonès, Isabel Rovira, un aspecte que «és una assignatura pendent pel Departament». El centre d'estudis s'ocupa d'impartir cicles formatius d'aquest àmbit i dos de grau superior: de gestió forestal i del medi natural i de paisatgisme i medi rural. Tot i això, en els darrers anys, l'escola ha registrat una tendència decreixent pel que fa als alumnes matriculats als estudis. Actualment, hi ha un total de 62, mentre que des del 2002 i fins al 2019 les xifres han rondat els 80 i, fins i tot, en dos anys van superar els 90 estudiants.

Evolució del nombre d’alumnes matriculats a l’Escola Agrària del Solsonès

Evolució del nombre d’alumnes matriculats a l’Escola Agrària del Solsonès / Regió7

Segons Rovira, aquesta tendència és causada, en part, per l'actual situació del sector i els principals problemes que ha d'enfrontar actualment, com les «dificultats de gestió que suposa una explotació agrària», la competència amb productes importats d'altres països amb preus més baixos i la sequera. Com la directora va assegurar a Regió7, aquests aspectes també han acabat causant que «el nombre d'explotacions de la zona es redueixin fins a la meitat en els darrers 40 anys».

La baixada de matriculats, però, també ha estat deguda a altres fets com que fa uns anys solíen «arrossegar alumnes que només els quedaven les pràctiques per finalitzar els estudis i se seguien matriculant, però ho hem aturat». A més, fins ara al cicle forestal acceptavem 25 estudiants, mentre que actualment el nombre s’ha reduït a 22 per poder «treballar més còmodament». Tot i això, la directora va explicar que cada any se solen ocupar totes les places disponibles del cicle i compta amb una gran demanda, mentre que el de paisatgisme i medi rural no s’arriba a omplir perquè «no es veu tant atractiu».

Per tal de revertir aquesta situació, Rovira considera que cal donar a conèixer la feina que duu a terme el sector agrari perquè es valori socialment i sigui més atractiu pels joves. El primer pas, l’hauria de donar el Departament «fent accions per promoure el sector», sobretot a les escoles, per tal que tots els escolaritzats coneguin els estudis agraris i puguin veure com un món interessant pel seu futur. «És un àmbit en què hi ha molta demanda, ja que hi ha manca d’estudiants als cicles formatius i també a les places de professors», va apuntar.

La directora del centre va afegir que «avui dia la pagesia requereix un nivell de coneixements molt superior al d’anys enrere, perquè l’agricultor també ha de fer de gerent d’una empresa». La feina d’aquests professionals està centrada en els camps i les granges, però també hi ha una «part important de despatx», per portar la comptabilitat i fer front a la «burocràcia i controls que s’exigeixen» i que cada cop són més. Isabel Rovira va concloure que totes aquestes normatives acaben resultant excessivament restrictives i acaben «criminalitzant» en gran manera aquest sector.