Una veïna de Riner cedeix a l'Arxiu Comarcal documents històrics que daten del segle XVI

La veïna de Riner, Imma Nadal, ha cedit a l’Arxiu Comarcal del Solsonès, a través de l’Ajuntament del municipi, un recull de documents històrics del Fons Patrimonial Familiar que va heretar del seu pare. El material consta de més de 6.000 pàgines que daten des del 1589 i fins al 1952 i recullen la història, costums i aspectes agrícoles i ramaders dels habitants de la casa Estany de Riner i, per extensió, de les masies del seu entorn. A banda, també proporcionen dades sobre l'església Santa Maria del Miracle. Els escrits han estat traduïts i ordenats per l’historiador i director de l'Arxiu Històric de Cardona, Andreu Galera, i podran ser utilitzats com a material d'estudi i recerca històrica.

Els documents inclouen històries que aconsegueixen «recuperar una part del passat de la comarca» i que són representatives de les realitats que s'havien d'enfrontar antigament, com assegura el consistori de Riner. Les pàgines van ser trobades amagades dins una paret quan es van fer obres a la casa Estany. Miquel Nadal, pare de l'Imma Nadal, els va conservar fins que els va acabar cedint a la seva filla, que els ha conservat fins al dia d'avui. Conscient del seu valor històric i amb la intenció de «dignificar i fer accessible aquest patrimoni documental de gran importància pel moment actual i pel futur», la veïna de Riner ha optat per cedir-los a la institució comarcal. En la seva majoria, estan escrits en llatí i en català antic, però els més recents són en castellà.

Un fidel retrat del passat

Un exemple de les històries que recull és la de l'Antònia, pubilla de l'Estany que reflecteix la duresa de la vida en una societat patriarcal en temps dels carlins i data del 1830. Com relaten els texts, la dona va ser sotmesa a dos «consells de família», que l'obligaven a renunciar al seu dret d’heretatge en favor d’un nen de 4 anys de la segona dona; al final la família va aconseguir doblegar la voluntat de la noia, però la disputa, segons els documents patrimonials, va ser un veritable «aquelarre» per la dona.

Per contra, també hi han trobat històries amb un rerefons més humanista, com el fet que la primera persona enterrada pels Estany a l’església de la serralada de Sant Jaume, on tenien dret de sepultura, va ser el pastor de la família, un home sense cap lligam sanguini amb ells, però honorat per l’amo i com a mostra d'agraïment a la seva lleialtat envers el patrimoni ramader familiar. Donat que ni tan sols els germans del cap de família podien ser sepultats en aquell indret, va ser un veritable escàndol en aquella època.

Investigacions complementàries

La troballa d'aquests documents van impulsar la feina d’estudi i la seva traducció, com també l’edició del llibre La casa, mas i heretat Estany de Riner (1087-2019) escrit pel mateix Andreu Galera, que va ampliar la recerca, més enllà de la documentació de la masia, a diferents arxius del país. Concretament, l'historiador va dur a terme una investigació complementària en els arxius del Bisbat d’Urgell, el Bisbat de Solsona, el de Santa Maria de Cervera, l’Arxiu de Cardona i també l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre d'altres.