El reconeixement facial als aeroports divideix els experts

La teva cara està a punt de convertir-se en el teu bitllet. Els aeroports d’Espanya estan normalitzant el reconeixement facial, una tecnologia que permetrà als usuaris agilitzar el seu pas pels controls de seguretat sense necessitat de treure la documentació ni la targeta d’embarcament. No obstant, l’adopció d’aquesta mesura desperta pors sobre la seva seguretat i privacitat.

Vueling ha sigut la primera aerolínia del país a implementar aquest controvertit mètode d’identificació. El 2021 va estrenar el programa pilot desenvolupat per AENA a Barcelona i, després de considerar-lo un èxit, va decidir instal·lar-lo a l’aeroport de la capital catalana i als de Madrid, Menorca, Palma de Mallorca i Eivissa. Dimecres va anunciar que "pròximament" l’ampliarà als de Gran Canària i Tenerife Nord. Altres aerolínies, com Air Europa, Binter i Iberia, també participen d’aquesta iniciativa.

Els sistemes de reconeixement mitjançant intel·ligència artificial (IA) s’estenen a cada vegada més facetes. S’utilitzen per desbloquejar la pantalla del mòbil i per demostrar al teu banc que ets el titular del compte. Per fer-ho, analitzen les dades biomètriques, que s’extreuen de característiques úniques de cada persona, com l’empremta dactilar, l’iris i el rostre. La seva singularitat fa que siguin particularment sensibles, ja que a les mans equivocades poden facilitar falsificacions i suplantacions d’identitat.

Aeroports de tot el món, de Londres a Frankfurt, fa anys que testegen aquesta i altres tecnologies. Als Estats Units, per exemple, es vol estendre fins a 430 punts del país. "Estem convençuts que els viatges del futur passen per la biometria", explica Javier Álvarez, director de tecnologia de Vueling.

No obstant, altres veus desconfien d’aquest enfocament. "Per desgràcia, des de l’11-S, els aeroports s’han convertit en un banc de proves de la societat de control", adverteix Gemma Galdón, directora de la consultoria tecnològica Eticas. Organitzacions de defensa dels drets digitals, com l’Electronic Frontier Foundation, també veuen amb preocupació la normalització de la biometria.

La legislació europea prohibeix l’ús d’aquests sistemes d’IA en la gran majoria de casos, però concedeix excepcions per aquells que es consideren de seguretat pública. "Els aeroports són infraestructures crítiques per a la seguretat nacional, així que allà el reconeixement facial està justificat", assegura Borja Adsuara, advocat expert en dret digital i protecció de dades.

Impacte en la privacitat

La mesura de Vueling és opcional i requereix el consentiment explícit dels clients. L’aerolínia de baix cost propietat d’IAG l’ha promocionat com una "millora de l’experiència" perquè el recorregut que va dels accessos a l’avió, de vegades estressant, sigui "el més fàcil i còmode possible". No obstant, AENA aclareix a la seva pàgina web que la legitimació per a l’elecció d’aquesta tecnologia també es basa en la missió de "millorar els nivells de seguretat, eficiència i eficàcia".

A alguns experts els inquieta l’impacte que això pugui tenir en la privacitat dels usuaris. "Què passaria si un ciberatac filtrés les seves dades biomètriques? És un escenari probable", avisa Selva Orejón, pèrit judicial experta en ciberseguretat.

Aerolínies i aeroports són un dels objectius principals de la delinqüència informàtica. A finals de l’any passat, Air Europa –part del programa de reconeixement facial d’AENA- va ser víctima d’una bretxa que es va saldar amb la filtració de dades bancàries. La companyia va recomanar als seus clients que bloquegessin les seves targetes de crèdit, però i si la informació robada és la teva cara?

Vueling especifica a la seva pàgina web que les dades biomètriques dels usuaris recopilades a través de la seva app seran gestionades per AENA. Davant la pregunta per part d'El Periódico, del mateix grup que Regió7 la gestora pública dels aeroports espanyols s’ha limitat a assenyalar que la base en quèl emmagatzema tota aquesta informació sensible "compleix la legislació". A la seva web també especifica que les dades només es conservaran "fins a un màxim de 24 hores després del tancament del seu vol".

No obstant, això no garanteix que no pugui produir-se un robatori. "No existeix cap sistema de seguretat al món que no sigui piratejable", indica Orejón. "És una qüestió de temps, interès i recursos", afegeix.

Biaixos i errors

Un altre possible problema del reconeixement facial és la seva fiabilitat. Ja el 2022, el Comitè Europeu de Protecció de Dades va recordar que aquestes tecnologies "no proporcionen un resultat definitiu, sinó que es basen en probabilitats". Dit d’una altra manera: es poden equivocar. Diversos estudis conclouen, a més, que els resultats estadístics corren el risc de reproduir biaixos que perjudiquen majoritàriament les minories racials. "Està demostrat que la identificació falla més amb els clients que no són homes blancs, i de mitjana edat", adverteix Galdón.

Els errors que comet la màquina poden tenir un impacte real. El 2022, un home de 61 anys va ser empresonat a Texas (EUA) perquè el sistema de reconeixement facial dels grans magatzems Macy’s el va acusar falsament de robatori a mà armada. Després de ser agredit i violat a la presó, la setmana passada va presentar una demanda en la qual exigeix a la cadena 10 milions de dòlars per danys i perjudicis.