Respectar el plor dels infants

Sabem què és plorar? Podem dir que és una resposta emocional natural que totes les persones experimentem al llarg de la nostra vida. Les emocions que exterioritzem mitjançant el plor poden ser diverses, com l’alegria, la por, la tristesa, etc. Durant molts anys, el fet de plorar, s’ha reprimit, tant pel que fa a les persones adultes com en el cas dels infants. A l’acció de plorar se la relacionava amb la debilitat, i encara més si qui ho feia era un home o un nen, ja que el plor s’associava al gènere femení. Avui dia, el plor ja està més acceptat a nivell de societat i quan estem amb una persona que plora l’acompanyem, la respectem i si ho necessita, l’ajudem. 

Quan la nostra mirada s’enfoca cap als infants entenem que el plor és la manera que tenen de comunicar-se amb els adults. Segons l’Enciclopèdia Catalana «El plor és l’única manera que té el nadó de reclamar l’atenció. Constitueix el seu principal mètode d’expressió». A mesura que els infants van creixent, gràcies a l’acompanyament de l’adult educador, van adquirint més habilitats, estratègies o eines, ja siguin verbals o no verbals, i el plor, va disminuint. 

El plor pot expressar diferents situacions o emocions. Els infants ploren perquè tenen gana, perquè tenen son, perquè necessiten un canvi de bolquer, perquè volen canviar de posició i sols no poden, perquè experimenten fred o calor o, senzillament, perquè volen captar l’atenció de l’adult. 

L’adult ha d’atendre aquest plor. Com diu el pediatre Carlos Gonzalez, «Jo no deixaria plorar mai el meu fill. Ni a la meva dona, ni els meus pares ni els meus amics. Quan una persona a la que estimo plora, vaig a veure què li passa i intento consolar-la». 

En ocasions, els infants necessiten expressar les seves emocions mitjançant el plor, i com adults hem d’aprendre a respectar i acompanyar aquest procés. Aquest acompanyament ha de ser tranquil, oferint contacte físic si l’infant el necessita i posant paraules al moment que estan passant per ajudar-los a identificar aquestes emocions, com per exemple: «has caigut i t’has fet mal?», «estàs trist perquè t’has separat del pare?», «no t’agrada que t’agafin la joguina?», «estàs molt cansat?» poden ser algunes maneres d’atendre aquesta necessitat. 

També poden plorar després que els haguem marcat un límit per expressar la frustració davant d’una situació que no els hi agrada. En aquests moments, aquest plor pot venir acompanyat d’una rebequeria, però si el tenim identificat, hem de saber actuar de manera responsable, fent-li entendre que pot estar enfadat perquè no li agradat el que li hem dit. 

És cert que a vegades pot molestar el plor d’un infant, perquè els crits i la situació que l’envolta no acostuma a ser gaire agradable, però no tenen una altra manera de poder manifestar o explicar alguna cosa que no els agrada. Durant molts anys s’han intentat amagar aquestes situacions en canvi de normalitzar-les, però sabeu què? Els infants ploren i els adults també.  

Olga Mora, educadora de l’Escola Bressol Upetita