Una visita guiada al jaciment iber de Sorba dona a conèixer el seu llegat entre els veïns de la zona

Més d'una seixantena de persones han assistit a la trobada per descobrir les restes estructurals dels qui van poblar el cim del turó de Sant Miquel fa més de 25 segles enrere

L'arqueòleg Francisco José Cantero al jaciment del poblat ibèric

L'arqueòleg Francisco José Cantero al jaciment del poblat ibèric / Xavi Moraleda

Al terme municipal de Montmajor, un indret pertanyent a la comarca del Berguedà, però que també delimita amb el Bages i el Solsonès, es troba el jaciment del poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. Sota el sol del migdia, més d'una seixantena de veïns d'aquestes tres comarques han assistit a una visita guiada per conèixer l'imponent llegat que els pobladors d'aquest territori fa més de 25 segles enrere van deixar al cim d'un turó, situat a la riba dreta de la riera de l'Aigua d'Ora. La iniciativa ha estat impulsada per l'Àmbit de Recerques del Berguedà amb col·laboració de l'Ajuntament de Montmajor i, davant la bona acollida no descarten organitzar-ne més.

Les estructures que encara es conserven avui dia, segons ha explicat Francisco José Cantero, arqueòleg del Centre d'Estudis Lacetans (CEL) que treballa en aquest jaciment i ha estat el guia de la visita, són les restes del que va ser un poblat ibèric fortificat que segueix per complet l'esquema clàssic d'aquesta mena de formacions. Segons els indicis trobats, hi ha proves que l'assentament estava format per un carrer o plaça centrals, edificacions que servien d'habitatge i, un dels elements més característics, una gran quantitat de sitges excavades en roca que servien per emmagatzemar aigua o aliments com el gra, depenent de l'època i els seus pobladors.

Assistents a la visita davant d'una gran sitja d'emmagatzematge

Assistents a la visita davant d'una gran sitja d'emmagatzematge / Xavi Moraleda

Les estructures que van construir els primers habitants d'aquest indret, durant el segle V aC, van ser utilitzades per altres agrupacions ibèriques posteriors, sobretot durant el segle III aC i, fins i tot, per legionaris romans durant la seva ocupació entre els segles II i I aC. Totes aquestes civilitzacions es van assentar en el mateix indret, aprofitant les estructures que hi havien deixat els anteriors pobladors, tot i que cadascuna va anar fent reordenaments urbanístics per adaptar el territori a les seves necessitats. És per aquesta raó que, «el dia d'avui, costa d'entendre com podrien ser les estructures a l'època», ja que «el jaciment actual mostra les bases d'edificacions i murs de diferents períodes històrics», com ha apuntat Cantero.

És, de fet, gràcies a la posició geogràfica en què es troba aquest cim de Sorba que durant la història ha estat tan atractiu per a diferents civilitzacions. Segons ha explicat el doctor en geologia, Joan Capdevila, durant la introducció que ha precedit la visita, aquest indret es troba a la conca del riu Cardener, concretament, proper a la riera de l'Aigua d'Ora, un «eix vertebrador» que va permetre que els habitants poguessin assentar-se a la zona. A més, es troba molt proper a altres nuclis importants, tant a l'època com actualment, com podrien ser Cardona o Navès. Així doncs, des del neolític, passant pels ibers i també durant l'edat mitjana, amb la construcció de l'església de Sant Miquel de Sorba, hi va haver activitat en aquest turó.

Cantero mostrant la part del jaciment que s'ha investigat més recentment

Cantero mostrant la part del jaciment que s'ha investigat més recentment / Xavi Moraleda

L'equip d'arqueologia del CEL va començar a explorar aquest jaciment l'any 2010 i, segons Cantero, la gran dificultat amb què es van trobar va ser el mal estat de conservació de les estructures a causa d'excavacions anteriors. Com ha fet notar, l'espai ja va ser intervingut, gairebé del tot, l'any 1920 per Joan Serra i Vilaró. «Va ser una excavació molt agressiva i accelerada, que va acabar malmetent l'estat de diversos elements que hi havia», com ha explicat l'arqueòleg, ja que la metodologia i els materials que s'empraven fa un segle disten molt dels actuals.

Conèixer el patrimoni de casa

Bona part de la seixantena d'assistents a la cita han estat veïns de Montmajor o d'altres municipis de la vora, que s'han animat a assistir a la visita guiada per conèixer millor aquest important llegat històric que tenen al costat de casa. Segons han manifestat a Regió7 alguns dels congregats, coneixien l'existència d'aquest assentament, però la jornada els ha fet adonar «de la gran importància que té», ja que «on algunes persones només hi veuen pedres, hi han viscut moltes persones al llarg de la història».

«Donar a conèixer l'extens patrimoni històric amb què compta la comarca» és, precisament, la finalitat que volia complir l'Àmbit de Recerques del Berguedà amb l'organització d'aquesta trobada que és la primera d'un cicle de tres visites guiades. Com ha apuntat la presidenta de l'entitat, Rosa Serra, les següents trobades se centraran en l'església de Santa Maria de Sorba i el monestir de Sant Pere de Graudescales, el 19 de maig i el 30 de juny, respectivament. A més, ha assegurat que, davant l'èxit d'assistència que ha tingut la trobada, no descarta tornar a organitzar una altra de cara a la tardor.

Subscriu-te per seguir llegint