Juan Francisco Ferrándiz publica "L'hereva del mar" abans de visitar Puig-reig

L'escriptor Juan Francisco Ferrándiz (Cocentaina, 1971) ha publicat L'hereva del mar (Rosa dels Vents en traducció d'Emma de Porrata-Doria i Botey/Grijalbo), una novel·la que aborda els fatídics esdeveniments de l'any 1348 des d'un punt de vista "sanador" que posa el focus en les persones. L'autor alacantí presentarà l'obra el dissabte 6 d'abril a Puig-reig amb motiu de la Festa de la Novel·la Històrica, que enguany arriba a la sisena edició. A més de signar llibres a tothom qui ho vulgui, Ferrándiz participarà en la taula rodona «És vàlida la novel·la històrica com a divulgació de la història?», al costat de M. Carme Roca, Josep Tort, Albert Velasco i M. Carmen Rodríguez, a partir de les 11.30 h a La Sala moderada per Jordi Matilló i Coia Valls.

El llibre segueix durant un any la vida de la Marina i les seves germanes que, després de fugir cap a Barcelona, es troben un escenari inesperat: la pesta negra assolant la ciutat. De fet, la història permet a l'autor retratar la societat del moment, però també posar l'accent en les protagonistes femenines. "És una novel·la que mira a través de les dones medievals aportant matisos rics i interessants", explica l'escriptor en una entrevista a l'ACN.

La novel·la comença quan els rebels de la Unió aconsegueixen irrompre al palau de València i posen en ridícul al rei d'Aragó, Pere IV el Cerimoniós. En aquest escenari està present la protagonista de la història, la Marina Montaner, que es troba allà, víctima d'un engany. Quan el monarca la veu entre la multitud de rebels, jura que se'n venjarà i que la tragèdia arrasarà la seva família, un llinatge important de mercaders fins llavors molt pròxim a la cort.

Perseguides pels sequaços del rei, la Marina i les seves germanes Teresa i Beatriu fugen a Barcelona. Però allà una malaltia desconeguda -que posteriorment serà batejada com la pesta negra- impacta de ple en la ciutat i el seu oncle, que les havia d'acollir, mor en circumstàncies estranyes, un fet que les porta a posar-se en contacte amb les beguines -dones que no es volien inscriure en cap orde religiós-, un moviment reduït i del que encara ara no se sap gaire cosa en el cas català.

La pesta negra

La malaltia és un dels punts centrals de la història, ja que tal com assenyala l'autor, es tracta d'una situació que pot resultar molt propera al lector, que fa pocs anys va viure en primera persona la pandèmia de la covid. De fet, l'actual és la generació que, segons l'escriptor, la pot entendre "millor", juntament amb els sentiments "de por, angoixa i també d'incertesa". En el seu cas però, tot i que ha trobat tota mena de paral·lelismes, un dels punts diferencials és l'explicació dels fets.

"Igual que nosaltres confiàvem en les autoritats i la ciència, ells ho feien en Déu, pensaven que estaven protegits i no va ser així", recorda. Per això, sosté que un dels exercicis més interessants ha estat el de plantejar la malaltia "com un monstre que avança, cada dia unes milles, i que deixa morts per cada poble que passa", en un moment històric "molt ric en simbologia i imatge".

Tot i això, deixa clar que la història aborda la situació des d'un punt de vista que respon a preguntes del tipus "com es va sentir aquella gent, com ho va viure i com va aconseguir superar la ferida", ja que segons Ferrándiz, no deixen de ser unes persones com nosaltres, amb uns problemes concrets. Si bé la idea embrionària era la pesta negra, ràpidament l'autor es va adonar de la profunditat de les dones de l'època.

Aquest descobriment el va portar a indagar més en el tema i descobrir que hi havia una gran quantitat de figures femenines que exercien oficis d'artesans o de mercaders, així activitats diverses que "no corresponien" amb la idea d'una dona d'aquella època. "La dona medieval està pràcticament reduïda a l'àmbit domèstic, i la que no, es pensava que era religiosa o prostituta, i no és així", subratlla. Malgrat aquest potencial femení, al llibre també recull com tot plegat va desaparèixer a finals del segle XIV. "Una gran part de la població va morir, deixant els exèrcits buits, els impostos per pagar... s'havia de repoblar, i els homes van considerar que no podien deixar la natalitat exclusivament en mans de les dones", conclou.

Una extensa tasca de documentació històrica

Per escriure L'hereva del mar, Ferrándiz es va submergir en una extensa tasca de documentació, que el va portar a revisar un gran nombre de textos. Bona part els va trobar al Museu Marítim de Barcelona i a la seva biblioteca, en concret, tots aquells relacionats amb la marina medieval. Ho va complementar amb una part de documentació sensorial, estudiant les restes dels vaixells, per exemple, però també viatjant a algunes de les ubicacions del llibre, que transcorre entre València, Barcelona, Palerm i Mallorca.

Finalment, de cara a una nova novel·la, l'autor reconeix que, de moment, no està treballant amb cap idea en concret, però sí que situa el proper treball en el mateix gènere, la novel·la històrica. "D'alguna manera agafes confiança i, al final, perquè no pots millorar en una cosa específica, i deixes que altres autors siguin molt bons en una altra cosa?", afegeix.