Puig-reig convida catorze escriptors a l’ampliada Festa de la Novel·la Històrica

Des de la 1a Guerra Macedònica, al segle III aC, fins a l’execució pel sistema de garrot vil de Heinz Chess, fa mig segle, el mateix dia que executaven Puig Antich, hi ha un ampli ventall temporal que posarà sobre la taula la 6a edició de la Festa de la Novel·la Històrica, que tindrà lloc el 6 d’abril a Puig-reig organitzada per l’Ajuntament, la Biblioteca Guillem de Berguedà i les llibreries Vella i Montserrat. Entre els dos extrems hi caben un munt de ficcions sobre les quals en parlaran els catorze autors convidats, el doble que l’any passat. L’alcaldessa Eva Serra ha presentat avui el certamen juntament amb Queralt Ambròs, directora de la biblioteca, i la llibretera Montse Garcia.

Tres taules rodones i la visita a la Casa de Periques, seu de la comanda templera, seran l’eix central d’un festival que també inclou un taller infantil i el lliurament dels premis del concurs de relats breus (categories d’adults, joves i infants). Durant la matinal, a més, hi haurà parades a la plaça Nova, una de les dues llibreries i les altres d’Edicions de l’Albí, Rafael Dalmau Editor i la revista L’Erol. Després de dues edicions en diumenge, la festa se celebrarà en un dissabte i repetirà per tercer any el format de taules rodones per parlar de les novel·les i el gènere.

Puig-reig és la capital de la novel·la històrica juntament amb Barcelona, que celebra el seu certamen al novembre. Entre els assistents hi seran Sònia Casas, darrera vencedora del Premi Nèstor Luján amb un relat que revisita les vides d’Antoni Gaudí i l’egiptòleg Eduard Toda i té per títol Retorn als orígens, i Sylvia Lagarda-Mata, la guanyadora del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona amb Veus de mort als Encants Vells, una ficció amb tocs negres que fa viatjar el detectiu Auguste Dupin a la capital catalana i que, curiosament, també comença un 6 d’abril. En aquest cas, però, del 1840, i amb un assassinat causat per la possessió d’un llibre.

També seran a Puig-reig Vicenç Villatoro, amb la novel·la sobre la construcció del canal d’Urgell (Urgell. La febre d'aigua), i M. Carme Roca, que ha resseguit la vida de la filla d’Ildefons Cerdà a Les illes interiors. Laia Perearnau repetirà, ara amb la història d’una dona que coneix el món dels passadors de fugitius durant la Segona Guerra Mundial (La passadora); M. Carmen Rodríguez parlarà d'un crim franquista a Heinz Chess. L'últim executat a garrot vil; i Albert Velasco ho farà d’A la recerca de l’obra perduda, tot d’històries detectivesques i reals sobre peces d’art. 

A l’edat mitjana se situen L’hereva del mar, de Juan Francisco Fernández; Terres de frontera, de Jordi Nogués; i la trilogia sobre Ermessenda de Carcassona de Josep Tort. Ramon Gasch i Teresa Sagrera ubiquen Llaços de sang al setge napoleònic de Girona. En el segle XX hi trobem El malaventurat senyor Clauss, de Marta Pasqual, amb el tema dels nazis ocults a Espanya. I en l’altre extrem de l’arc cronològic, Jo vaig ser-hi, al cap de Gos, ple d’intrigues en la Macedònia cobejada per locals i romans.