Tadej Pogacar comença a manar

Si algú tenia algun dubte que l’eslovè Tadej Pogacar venia amb tota la intenció d’inscriure el seu nom en el palmarès de la Volta Ciclista a Catalunya, en el seu propòsit de convertir-se en el millor corredor de la història, li haurà quedat ben clar després d’haver vist com el seu UAE ha controlat la primera etapa amb sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols i com ell mateix ha esprintat a l’arribada a meta i com s'ha quedat a centímetres del vencedor Nicholas Schultz (Israel - Premier Tech), que havia sorprès el grup en entrar a l’últim quilòmetre.

De fet, l’eslovè ja ha buscat els segons de bonificació de l'esprint de Llagostera. Hi ha fet segon, també, darrere d’un Egan Bernal (Ineos - Grenadiers) que s'ha vist implicat en la caiguda que hi ha hagut a l’esprint final. Pogacar ja és segon a la general, a 2 segons de Nicholas Schultz. I ha agafat 10 segons d’avantatge sobre Sepp Kuss (Visma - Lease a Bike) i la resta de candidats a donar la sorpresa.

L'escapada s'ha format aviat, de cinc corredors a 152 km de l’arribada. L’UAE, amb el català Marc Soler de gregari de luxe per a Pogacar, no han deixat mai que se n’anés més enllà dels 2 minuts i l'han absorbida a 32 km de la meta, just abans de l’esprint de Llagostera i d’iniciar l’Alt del Grau, la part final i decisiva de l’etapa. L'escapada ha servit perquè Mikel Bizkarra (Euskaltel - Euskadi) hagi guanyat el premi a la combativitat i perquè Kenny Elissonde (Cofidis) encapçali el de la muntanya.

Entre l’UAE, el Lidl - Trek, el Soudal Quick Step i el Visma - Lease a Bike, bàsicament, han endurit la pujada a l’Alt de Sant Grau, un port de segona de 7,2 km al 3,5% amb algun tram al 8%. L'han passat Marc Soler primer, seguit de Pogacar i Sepp Kuss, potser anticipant la pugna que podem viure a partir d'aquest dimarts a Vallter. No es tractava de despenjar cap dels candidats, però sí d’iniciar ben posat un descens tècnic i ràpid, en fila índia, que ha liderat el portuguès Joao Almeida, l'altre gregari de luxe de què disposa Pogacar. Vol dir que entre el primer i l’últim hi havia infinitat de pedalades a fer si algú pretenia remuntar i situar-se en els primers llocs, i una fuetada tremenda per entomar en arribar al pla. A uns quants els va suposar perdre el contacte amb el pilot de manera definitiva.

Una etapa amb ingredients de clàssica

La primera etapa de la Volta de Sant Feliu de Guíxols és ja un clàssic que, afegint-hi uns quants quilòmetres més, es podria convertir en una cursa clàssica. Perquè en té tots els ingredients. És un constant pujar i baixar pel massís de les Gavarres, de 173,9 km i 2.272 metres, en l'edició d'aquest any, que s’acostuma a decidir amb un esprint per a no esprintadors. L’arribada és una recta de 900 metres al 5%. El pilot hi arriba engrunat perquè tot el tram de costa i els carrers de Sant Feliu fan molt difícil que cap equip pugui preparar un esprint per a velocistes purs.

És el que ha tornat a passar aquest dilluns. Han entrat al davant dos corredors de l’Israel Premier Tech, l’australià Nicholas Schultz i l’anglès Stephen Williams. Schultz ha iniciat els darrers 600 metres amb uns quants metres de distància que ha sabut mantenir, tot i l’atac desesperat de Pogacar. L'eslovè l'ha felicitat en travessar la línia de meta, mentre es devia lamentar per no haver calculat prou bé la distància i l'esforç. No obstant això, entre les bonificacions de Llagostera i les de l’arribada i els 2 segons que ha aconseguit picar al grup, l’eslovè comença a manar a la Volta. “Crec que el recorregut s’adapta molt bé a les meves característiques. Mai he competit aquí i és un bon objectiu abans del Giro”, havia advertit a la sortida.