La dansa fa bategar Manresa al ritme de la natura

Manresa ha bategat al ritme de la natura amb l'objectiu d'apropar la dansa i el moviment en general a un públic ampli. Ahir va tancar la sisena edició del festival de dansa Batecs a la capital del Bages, un esdeveniment que va començar divendres i ha comptat amb tretze propostes entre espectacles fixes, itinerants i activitats participatives. La valoració final de l'edició ha estat molt positiva per part de l'organització, es va arribar al públic esperat i els espectacles programats van tenir bona rebuda. 

Un dels pals de paller d'aquesta edició ha estat la connexió de la dansa i el moviment amb la natura. L'inici de la jornada d'ahir diumenge ho va exemplificar molt bé: una classe de Txikung (un art marcial que forma part de la medicina tradicional xinesa) al parc de Puigterrà i una mostra itinerant que es fixava en elements del parc i de la ciutat, «una experiència d'interacció paisatgística i cultural». 

Després es va fer «Teen time gone», l'espectacle que va acabar d'arrodonir tot el festival gràcies a la bona actuació dels actors i ballarins. Aquesta darrera representació va anar a càrrec de la companyia Habemus Corpus i va aplegar més de mig centenar de persones a l'ombra de la plaça Neus Català. Va ser una representació exquisida sobre els drames vitals de cinc adolescents que comparteixen pis. 

En poc menys d'una hora, a l'obra que combinava el teatre amb la dansa es van caracteritzar temes tan complexos com la sexualitat, la percepció del cos d'un mateix, les relacions tòxiques i el sentiment de soledat. Els protagonistes de «Teen time gone» estaven atrapats en un laberint físic, mental i emocional que aconsegueixen desfer gràcies a reflexions profundes sobre les relacions interpersonals. 

Els artistes Pau Altimira, Marions Camèlia, Júlia Cruz, Guillem Font i Héctor Boto van aconseguir seduir l’audiència a través de diàlegs curts i escenes molt visuals. La interacció amb els sons i el muntatge musical de l’obra va ser el que la va acabar de completar, així com les interaccions amb persones del públic, que van aportar alguns elements clau de la representació. 

Connectar amb l'entorn

La classe de Txikung que va encetar ahir la jornada del Batecs portava per títol «El moviment de la felicitat» i tot i que en començar els participants no superaven la vintena, al llarg de la pràctica es va anar animant més i més gent i van acabar més de cinquanta persones. Martina Burlet hi va ser des del principi i en acabar va qualificar la classe de «preciosa» i va destacar que «et fa estar molt present i connectada amb el teu cos». 

Imma Pujol també va ser una de les participants de la primera activitat d'ahir i en va destacar la varietat de públic, «aquí hi ha gent de totes les edats i em sembla molt maco que també s'incloguin persones més grans», ella té 66 anys i ja havia fet alguna pràctica semblant i aquesta li va agradar molt. 

Com elles dues, la majoria de les persones consultades per aquest diari després de fer la pràctica van explicar que durant els exercicis havien sentit una connexió especial amb l’entorn del parc i amb el seu propi cos. 

Després de la pràctica es va fer un espectacle itinerant que va anar des de Puigterrà fins a la plaça Neus Català. Les guies d'aquesta passejada van ser Irene Herbera i Maria Ribera, que van adaptar completament la performance de dansa i cant a l'espai. Van fer reflexions sobre la connexió amb la natura i els elements orgànics en el nostre dia a dia dins l’ambient de la ciutat. 

La ruta va començar amb el moviment d’unes campanes i va continuar amb diverses parades estratègiques. Algunes de les performances més destacades de la funció van ser la dansa d’un vals a l’ombra de dos arbres i les reflexions sobre el món urbà en arribar al sector central del passeig Pere III. 

Les papallones de l'ànima

La directora artística del festival Batecs, Laura Bataller, va detallar ahir que una de les fonts d'inspiració per a aquesta edició van ser les papallones de l'ànima que va descriure Ramon y Cajal, és a dir, les connexions neuronals entre el cervell i els moviments corporals. «Aquestes connexions són la nostra forma de treball com a ballarins, tothom les fa servir perquè si no, no ens podríem moure, però les papallones de l'ànima són el llenguatge de la dansa», va explicar. 

Per Bataller «és important que el Batecs sigui una porta d'entrada a la dansa o almenys, al moviment». Reconeixia que per segons quines persones podria ser complicat entrar en una disciplina artística com la dansa «perquè fa molt respecte», per això defensa que hi hagi activitats participatives per tal que la gent conegui diverses disciplines, ja no només de dansa per se, sinó de moviment del cos. 

Tot i que en l'edició passada Bataller tenia la idea de poder estendre el festival cap als barris de Manresa, aquest any no ha pogut ser i els actes han tingut lloc a la plaça Neus Català, al Kursaal (o al pati), al Conservatori, al parc de Puigterrà i la sala mestre Blanch, per tant, al centre de la ciutat. Tanmateix, la projecció és que el festival pugui continuar creixent més en cada edició. 

Subscriu-te per seguir llegint