La CUP defensa a Manresa que és l’única que fa política real «al servei de la gent»

L’acte central dels anticapitalistes a la Catalunya Central reivindica la feina feta per obrir «camins nous»

La CUP defensa a Manresa que és l’única que fa política real «al servei de la gent»

Foto: Eduard Vega / Vídeo: ACN

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Amb un enèrgic discurs polític, la candidata de la CUP a la presidència de la Generalitat, Laia Estrada, va culminar l’acte central de la formació a la Catalunya Central, al teatre Els Carlins de Manresa, reivindicant per terra, mar i aire que és l’única formació que fa política real «al servei de la gent».

La cap de llista per Barcelona va convidar els que acusen la CUP de no tocar de peus a terra i no ser una opció útil a l’hora de dipositar la papereta de vot a l’urna el 12 de Maig que reflexionin només un instant sobre qui ha estat capdavanter en l’independentisme, el feminisme i la defensa de la gestió pública a Catalunya.

Li va donar la volta a l’argument i va plantejar als votants si la seva opció seria fer confiança «al PSC més de dretes i espanyolista de la història» o a Junts, «que és la Convergència de tota la vida onejant l’estelada» o a Esquerra, que de forma clamorosa «ha llançat per la borda l’oportunitat de distingir-se de la sociovergència».

Va demanar als descontents amb aquestes formacions que un cop ha quedat clar que «som els únics que creem camins nous en política» optin per «donar-nos una oportunitat».

Una CUP amb més força al Parlament, va dir davant un centenar d’assistents, és la garantia de tenir al capdavant de les institucions persones «que no estem aquí per viure de la política», sinó per fer-la virar cap a les grans necessitats desateses per governs que preserven els privilegis de les minories extractives i que no només les legitimen sinó que creen les condicions perquè continuïn retallant drets de les persones treballadors.

Decidir a favor de la majoria

El pla de la CUP, va explicar, és «decidir a favor de la majoria» amb mesures com acabar amb els concerts en l’educació, amb el desmantellament de serveis públics, implantar una renda bàsica universal, posar fi «a la barra lliure per al turisme mentre es tanca l’aixeta a la pagesia».

La candidata a la presidència de la Generalitat va recordar que hi ha centenars de milers de treballadors que es troben en situació de pobresa i això passa perquè el cost acumulat de la vida ha pujat un 40% mentre els sous ho feien un 4%. «La gent està menjant merda perquè és més barato».

I aquí va explicar que igual que els moviments estructurals que cal realitzar com reactivar el camí cap a la independència, avançar en la igualtat i el repartiment de la riquesa no ho faran les formacions polítiques que s’apunten arrossegant els peus a les iniciatives de la CUP quan resulten evidents, sinó els que han lluitat per elles al llarg de dècades de militància i compromís.

Valentia

La va precedir en l’ús de la paraula la ripolletenca Pilar Castillejo (número 3), que va destacar dos pilars fonamentals de l’acció política de la CUP: «país i drets». Va dir que la CUP necessita suport per «no permetre especular amb les necessitats més bàsiques» i, també, per orientar les polítiques públiques «d’una forma valenta».

Va posar com a exemple el canvi de sistema de residus per augmentar el reciclatge, per exemple, a Manresa. «Canvis que posen el focus en les veïnes i que no seran prou efectius si no van acompanyats d’una regulació més severa als grans productors de residus».

Va intervenir també la vallesana Mar Ampurdanès (número 6) que va recordar que a la CUP «no ens hem mogut ni un mil·límetre» de les grans idees rectores del pensament polític de la formació profundament arrelat des del punt de vista ideològic i literal, «perquè defensar la terra és defensar qui la treballa».

Banc de terres

La berguedana Martina Marcet (número 8 i candidata de la Catalunya Central) ja havia dit que no es podia continuar fent política agrària «d’esquena a qui treballa la terra». Va proposar crear un banc de terres, una distribuïdora pública de productes, una legislació adaptada a les necessitats reals de la pagesia. «El canvi de model no el poden fer sols els pagesos endeutats fins a les orelles» mentre s’enriqueixen les grans empreses agroalimentàries. «Defensem la terra, un altre país és possible», va reblar. 

Imatge de públic que es va aplegar al teatre de Els Carlins

Imatge de públic que es va aplegar al teatre de Els Carlins / Eduard Vega