Moià porta al contenciós l’àmbit de protecció paisatgística del castell de Castellnou

L’Ajuntament de Moià ha interposat un recurs contenciós administratiu en contra de la delimitació que el departament de Cultura de la Generalitat ha decidit establir com a àmbit de protecció paisatgística al voltant del castell de Castellnou de la Plana, edifici situat al sud del nucli urbà i que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

El motiu és que el considera excessiu perquè dins d’aquest àmbit hi ha l’estació depuradora d’aigües residuals i que aquesta restricció podria comportar en el futur dificultats afegides si s’ha de tramitar qualsevol intervenció de millora a la instal·lació.

El consistori no està en contra de la delimitació, però demanava que en quedés fora l’EDAR i un camí

La interposició del recurs judicial es va formalitzar mitjançant un decret d’alcaldia, del qual es va donar compte en un ple municipal de l’Ajuntament, el que va motivar una pregunta de Junts, que és el principal grup de l’oposició. La seva portaveu, Maria Tarter va demanar a l’equip de govern (Ara Moià-ERC) el motiu d’aquesta acció i «quins són els interessos municipals que defenseu posant aquest contenciós».

L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, va explicar que el departament de Cultura els havia comunicat temps enrere la seva voluntat, concretada en una proposta, d’establir aquest àmbit de protecció paisatgística de l’entorn del castell de Castellnou. Segons va detallar, la proposta incloïa dins de l’àmbit l’estació depuradora, «que entenem que és un equipament estratègic que no podia formar part d’aquest entorn perquè això ens pot generar conflictes a l’hora de fer-hi millores o inversions». La proposta d’aquest entorn de protecció també afectava un camí, situat més al sud del castell, que connecta la carretera C-59 amb el polígon del Prat.

Segons va detallar el batlle de Moià, «nosaltres el que demanàvem era que arribés aquest espai de protecció fins just al costat del camí, però que no l’afectés. I també consideràvem que, per la part del darrere que toca als habitatges, la superfície era excessiva. Bàsicament perquè el que vol prevenir és que hi hagi un impacte visual sobre el monument». Guiteras va explicar que durant la tramitació que feia el departament de Cultura del document de delimitació de l’àmbit de protecció, el govern moianès els va traslladar aquestes peticions perquè fos més reduït, «demandes que no ens semblaven exagerades: que toqués el camí, però no l’afectés, i que toqués l’EDAR, però que tampoc no l’afectés». La conselleria, però, no les va atendre i ho va aprovar incloent finalment dins aquesta àrea de protecció paisatgística tant la depuradora com el camí, «amb tot el que això pot comportar. Per això hem presentat aquest contenciós».

L’alcalde va reiterar que «el que ens preocupa és que afecti la depuradora. Ara està actualitzada i funciona bé. Cal dir que amb aquesta protecció no és que no es pugui fer res allà, però sí que a l’hora de tramitar qualsevol mena d’actuació requerirà una nova autorització, en aquest del departament de Cultura». I incidia en el fet que «a nosaltres ens sembla que el tema de la depuradora és estratègic». Guiteras també va explicar que els propietaris del castell també han presentat al·legacions «perquè, tot i demanar aquest espai de protecció, ara el volen fer més gran».

Maria Tarter, portaveu de Junts, també va preguntar a l’executiu moianès si aquesta delimitació i protecció paisatgística podria afecta o condicionar la possible ampliació de l’escorxador, situat en l’extrem del polígon el Prat més proper al castell, i el projecte de planta municipal de biogàs, que ha generat el rebuig de grups ecologistes perquè consideren que causaran un perjudici mediambiental. L’alcalde va assegurar que no les afectarà «perquè queda fora de l’àmbit».

Les noves construccions es preveuen en uns terrenys de 27 hectàrees adjacents al polígon de Cal Prat adquirits fa un temps per l’escorxador, que hi fa frontera. L’operació preveu la cessió a l’Ajuntament de 2,5 hectàrees d’aquesta superfície (la part situada més al sud) per a la planta de biogàs, a canvi que li requalifiqui 10,8 hectàrees més just al costat de l’escorxador (uns 15 camps de futbol), per poder-lo engrandir. Entremig de les dues instal·lacions quedaria un espai que es mantindria com a sòl rústic, sense requalificar.

Subscriu-te per seguir llegint