No és carnaval, són els Austin TV

«La teva cara no importa, l’important ets tu». Amb aquest lema, Austin TV va emergir el 2001 en l’escena independent mexicana amb un post-rock instrumental i unes màscares que, des de llavors, han format part de la iconografia visual d’una banda de culte. Després de quasi 10 anys de silenci, Austin TV empaperava els carrers de Ciutat de Mèxic amb el mateix lema del 2001 i el 2023 tornava als escenaris reunint més de 30.000 persones en el festival Vive Latino; amb un nou disc, Rizoma (Montgrí) i encarava el 2024 amb una gira per l’estat que els portarà aquest dissabte a Manresa, a El Sielu, en el que serà el primer concert amb una banda internacional del Guirigall Fest.

Amb un lema «més vigent que mai en un món d’aparences a la xarxes», la teclista Chiosan, els guitarres Totore i Acky, el baixista Rata i el bateria Xnayer són els actuals integrants d’un grup que ha viscut, explica Xnayer a Regió7, un «retorn increïble. No ens esperàvem aquesta gran acollida, el públic és molt efusiu, ha superat les nostres millors expectatives. Estem molt feliços».

El pas del temps, la recuperació dels màsters dels dos últims treballs de la banda («vam arribar a un acord i els vam comprar a la discogràfica»), pujar a les plataformes el disc Fontana Bella («que no es podia trobar enlloc i que va emocionar el públic»), la pandèmia i el vist-i-plau de Chavo, un dels fundadors d’Austin TV al retorn del grup sense ell («sempre havia estat el més reaci a continuar») van configurar aquesta segona etapa de la banda que feia anys que es coïa. I això que, apunta Xnayer, «mai no vam pensar que la separació durés més de 2 o 3 anys».

Explica que definir-los com una banda de culte «pesa» però que, per a ells, «era més important crear, tornar a compondre, fer un disc, i tocar en directe» que la por al fracàs. «Crec que Chavo temia perdre el qualificatiu de culte però la resta volíem córrer aquest risc». I ha sortit bé. «Molt! La gent no ens ha oblidat i el disc i el retorn han estat molt ben rebuts pels dos flancs: pel públic que ens seguia abans i pels qui ens han conegut ara o que sabia que existíem quan ja havíem deixat de tocar», el 2013.

A més de les màscares («algú dubtarà de si és pel carnaval», riu el bateria), la banda es manté fidel al seu so i als temes instrumentals («quan començàvem de vegades ens deien ‘se’ls ha oblidat cantar!’») però, afirma, voler canviar «el que som seria un error. L’important és que la música et faci vibrar. És la nostra manera d’expressar-nos». Ara, amb els nous temes de Rizoma, alguns amb petits diàlegs inspirats en la filosofia de Gilles Deleuze i Féliz Guattari amb una idea en comú: «Tot està connectat i tots som part del mateix», explica Xnayer.

Continuen fidels, també, a l’autogestió dels seus inicis i Rizoma ha begut del micromecenatge: «Ha estat increïble, hem fet una autèntica comunitat amb els nostres fans». Un sentiment, el de comunitat, que propugna la banda amb el seus xous i que vol impregnar el concert de demà a El Sielu: «el que busquem és que desapareguin les barreres entre el públic i la banda». Passar, remarca, «una nit memorable».