El projecte per fer camins a tota la vora del Llobregat, el Cardener i l'Anoia ha començat

La presidenta de la Diputació, Núria Marín, ha presentat aquest dimarts a l'Anoia l'inici del primer tram de construcció del nou camí

La presidenta de la Diputació presentant l'inici de les obres del projecte Vies Blaves

La presidenta de la Diputació presentant l'inici de les obres del projecte Vies Blaves / Mireia Arso

Enric Badia

Enric Badia

La Diputació de Barcelona ha iniciat el primer tram del camí de les Vies Blaves, un projecte que vol fer possible caminar des de les capçaleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia (els dos últims són afluents del primer) fins al delta del Llobregat. Es tracta d'una idea que ha de ser un referent per a tot Europa, que la Diputació creu que pot ser un atractiu per als qui volen fer salut i també per al turisme local i internacional, i que, sobretot, neix amb la voluntat de no aturar-se fins a la seva execució final. El projecte va néixer el 2015, va tenir el seu pla director per veure quin encaix tenia mediambientalment amb els rius, i contempla aprofitar els camins que ja hi ha en alguns llocs, en altes ampliar-los i, allà on calgui, fer-ne de nous per poder mantenir la proposta de passar sempre a la vora del riu.

La presidenta de la Diputació, Núria Marín, ha presentat aquest dimarts al matí "un projecte únic" que es proposa tenir arreglats 146 km de camins a la vora dels tres rius, Llobregat, Cardener i Anoia, l'any 2035. Les primeres obres, de fet, es van iniciar el passat mes de febrer entre Jorba i Igualada. És un tram del camí a la vora del riu Anoia de 19 km. Amb una inversió prevista de 5,8 milions d'euros i una aportació de la Unió Europea de 4,5 milions a través dels fons Next Generation, que quan es va pensar el projecte no estaven previstos però que han estat molt benvinguts per part de l'ens provincial.

Les màquines excavadores ja estan obrint un nou tram de camí a la vora del riu Anoia, per fer unes obres que haurien d'acabar el mes d'abril del 2025. La inversió total és de 115 milions d'euros, per arreglar 146 km de camins. S'aprofiten estructures existents i, en total, hi haurà 250 km transitables, que permetrà fer rutes a peu, en bicicleta i a cavall. L'obra afecta a un total de 48 municipis de la demarcació de Barcelona, que és l'àmbit d'actuació de la Diputació.

Comencen les obres de la primera fase de la Via Blava Anoia

Enric Badia /ACN

La presidenta de la Diputació ha explicat que per aquest primer tram ha estat de gran ajut rebre l'aportació dels fons Next Generation, però "aquest és un projecte absolutament prioritari per a la Diputació" i s'ha mostrat convençuda que amb ajuts o sense "s'executarà". De totes maneres creu que els objectius de les Vies blaves faran que sigui una iniciativa amb moltes possibilitats de rebre ajuts per al seu finançament. "Nosaltres ho hem de tenir tot preparat. Ara hem rebut 6 milions, però en necessitarem molts més", ha afegit.

Marín ha estat acompanyada en la presentació de l'inici d'obres per diferents alcaldes de la zona, per representants del Consell comarcal de l'Anoia, i pels diputats implicats en el projecte. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, que va ser vicepresident i president de la Diputació de Barcelona en el període de gestació del projecte, afirmava en la inauguració que "sóc l'home més feliç". Se sent com un dels pares de la idea, que ara veu que es va fent realitat. "El 2015 van decidir a la Diputació fer un projecte de Mancomunitat, que traspassava els mandats, per fer una gran infraestructura de camins sostenible, verda i que, alhora, fomentés l'ecologia i el turisme", explica Castells.

Castells també ha recordat que el pla urbanístic era molt complex per voler fer passar aquests camins a la vora del riu, i ha destacat, que al mateix temps, entre els treballs també hi ha els de seguretat pel cas d'avingudes dels rius. Castells ha afegit que "tots els grans projectes tarden molt, però aquest ara ha començat i a mi em comporta una gran felicitat. Serà un gran projecte de país, que ens posa al mapa dels països amb infraestructures sostenibles més avançats d'Europa i estic convençut que això ens portarà gent de tot el continent a fer turisme sostenible als nostres territoris".