Hi ha productores que han prioritzat els seguidors al talent»

Qui diries que té més tradició teatral, Igualada o tu? No en quantitat d’anys total, sinó en proporció.

Crec que jo. Estic content que a Igualada hi hagi dos teatres amb bona programació, i que tots dos comptin amb grups d’abonats; però alhora em sembla tristíssim que una ciutat de 40.000 habitants li costi d’omplir una funció a l’Ateneu d’un espectacle que ha triomfat a Barcelona, i està fent gira per altres ciutats. Jo crec que vaig molt al teatre, intento veure tot tipus de teatre, i de sales, i no anar sempre a les grans cartelleres.

Des de sempre ha estat així?

Sí. El meu pare ha estat treballador del Teatre Municipal. Quan era nen, els diumenges al matí anava a veure com les companyies muntaven els espectacles. Intentava fer-me amic dels actors, els hi feia dibuixos. Els meus pares sabien que m’agradava i ho jugaven a favor seu: un cop em van dir «si suspens una assignatura, no podràs anar a muntar al teatre els diumenges». I em vaig posar les piles. Feia els deures al camerino.

La família és important per tu?

Sí. De fet, visc a Barcelona amb el meu germà. Sort en tinc d’això. Com que és una mica estranya la vida que porto per l’edat que tinc, perquè no estic estudiant una carrera amb un horari fix -tot i que no paro de fer coses-, saber que arribo a casa i hi ha mon germà em dona molta estabilitat. M’agrada anar a Igualada tan com puc, a veure la família. Estic a Barcelona només perquè m’estic formant, si no fos així, estaria a Igualada.

Què li demanaries al proper alcalde o alcaldessa de la ciutat?

Que donés més diners per a programar espectacles sense haver-se de trencar el cap amb els números. Fins i tot demanaria que es programi a nous espais. També hem de crear la tradició, des de les escoles, d’anar més sovint al teatre, que no faci mandra; d’anar-hi més enllà de veure les lectures obligatòries que surten a la Selectivitat. Jo ho animaria a fer a tothom. També demanaria que els diners que han retallat de la Mostra, tornessin. Si Igualada no es creu la Mostra, és inútil fer-la. Millor que se la quedi una altra ciutat.

El teatre s’està morint?

Depèn de com el tractem. El teatre m’ha ensenyat més coses que l’escola: llenguatge, vocabulari, relacions entre persones, síndromes... Benet i Jornet ja deia fa 40 anys que fer teatre en català de nova creació era un suïcidi. Hauríem de començar a omplir més els teatres, hi ha molta oferta, i molt bona.

Parlem de cinema. Sempre has interpretat a un adolescent que podries ser tu mateix.

Sí. Tinc la sort que m’hagin donat papers de l’edat que tinc. Que no li hagin donat a un actor més gran, com es fa en altres casos. Això m’ho posa fàcil. Perquè si el guió està bé, trobes has viscut situacions similars. Juga molt a favor meu. Sempre he tingut un paral·lelisme amb els personatges que em toca representar.

Però et vas fent gran i ara ja jugues pràcticament a lliga dels actors adults?

Em fa respecte, però em ve de gust canviar de registre. Per exemple, l’escena de fumar per primera vegada me l’han fet fer tres vegades; o he representat dos primers petons adolescents. Soc conscient que entro en un terreny d’actors adults, on a més hi ha molts companys que admiro i respecto, i sé que soc un privilegiat per les feines que he fet. També hi ha moltes enveges entre actors.

Estem d’acord en que existeix una escena d’actors famosos catalans?

Hi ha un Star-System, sí. Hi ha una frase que es repeteix constantment que és que «sempre treballen els mateixos».

Això és cert?

Això és força cert. I tots els actors volem ser aquests «mateixos».