Mossos i la policia italiana detenen un grup criminal internacional que havia posat els peus a Sant Esteve Sesrovires i a Piera

Agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra de la DIC-, conjuntament amb la Guardia di Finanza italiana, en col·laboració i coordinació amb Europol, han desmantellat una de les organitzacions criminals d’àmbit internacional més arrelada al Nord d’Itàlia, dedicada al tràfic d’haixix i marihuana i que estava estenent els seus tentacles a Catalunya. L’operatiu, que es va desenvolupar de manera simultània a Catalunya i a Itàlia el passat 17 d’octubre, es va saldar amb un balanç de 78 persones detingudes (20 a Catalunya i 58 a Itàlia), a qui se’ls atribueixen delictes contra la salut pública per tràfic de drogues, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. És la investigació de més abast i repercussió que els Mossos d’Esquadra han realitzat en l’àmbit internacional. A nivell català, els Mossos van entrar en habitatges de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat Nord) i de Piera (Anoia).

Les investigacions dels dos cossos policials han servit per descobrir dues xarxes criminals separades però interrelacionades, una dedicada al narcotràfic i l’altra, destinada a les activitats del blanqueig de capitals i defraudació tributària.  

Durant la investigació, mossos d’esquadra de la DIC van col·laborar activament en l’intercanvi d’informació amb la Guardia di Finanza i durant l’execució del dispositiu es van traslladar a Milà. Des de l’octubre de l’any 2022, les Àrees Centrals de Crim Organitzat i de Delictes Econòmics de la DIC s’han fet càrrec de la investigació que mitjançant la coordinació d’Europol s’han dut a terme amb la policia italiana. A Catalunya ha estat liderada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Badalona i a Itàlia per la Fiscalia Antimàfia de Milà.

L’operatiu, que es va desenvolupar el passat 17 d’octubre de manera simultània en els dos territoris, va comportar 105 entrades i registres, 30 dels quals a Catalunya, i 73 a Itàlia. A Catalunya, on es van desplegar més d’un miler d’agents, entre investigadors de la DIC, agents de seguretat ciutadana, ordre públic, del GEI i de la Unitat Canina, les poblacions afectades estaven concentrades a l’àrea metropolitana. A Itàlia els escorcolls es van realitzar principalment a la zona de Milà.

Un sistema bancari opac sense controls

Per primera vegada a Catalunya s’ha investigat una organització criminal que utilitza un sistema bancari paral·lel i opac, controlat principalment per persones d’origen xinès ubicades en ambdós països, conegut com a sistema “fei chien” o “hawalla”, basat en una relació de confiança. Consisteix en transferir grans sumes de diners d’un país a l’altre a través d’una xarxa d’oficines de confiança, és a dir, els diners no s’envien físicament d’un país a l’altre, però les oficines es compensen mútuament. Les compensacions s’emmascaren amb l’activitat de les diferents societats incloses en l’entramat empresarial que controlen els investigats. Aquest sistema de compensació és totalment opac i enormement dificultós per a la detecció de l’activitat criminal relacionada amb el blanqueig de capitals.

Per tal de dur a terme aquest mètode entren en joc quatre actors. Per una banda es trobaven el mateixos membres de l’organització en ambdós països: qui lliurava els diners a Itàlia i qui els rebia a Catalunya. Paral·lelament, l’organització en ambdós països s’havia dotat de dues estructures empresarials, externes al nucli de l’organització, que eren els responsables de cobrar i pagar els diners.

Així doncs, el pagador italià donava en mà els diners sota el concepte d’un enviament de droga a l’estructura empresarial a Itàlia. A la vegada, aquesta última, contactava amb l‘estructura empresarial de Catalunya i els facilitava un codi, amb el qual la part de l’organització a Catalunya, rebia els diners que havien estipulat. Posteriorment, les dues estructures empresarials es posaven d’acord per saldar el deutes que quedaven ja exclusivament entre aquestes dues empreses. Les compensacions s'emmascaraven amb l'activitat de les diferents societats incloses a l'entramat empresarial que controlaven aquestes persones.

Un fals segrest, el punt de trobada entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia di Finanza

Els primers contactes amb la Guardia di Finanza es van realitzar a mitjans de gener de l’any passat arran d’un fals segrest d’un ciutadà italià investigat per la Unitat Central de Segrestos i Extorsions. Aquest incident va comportar que els dos cossos policials intercanviessin informació que va arribar a ser molt valuosa per aquesta investigació.

A banda del presumpte segrest i fruit dels mecanismes de coordinació policials existents amb les Autoritats italianes a través de l’Agregat d’Interior d’Itàlia a Barcelona de la Direcció Central dels Serveis Antidroga, la Guardia di Finanza de Milà va transferir informacions sobre l’existència de diversos grups italians establerts a Catalunya. Estaven connectats amb el crim organitzat italià que es dedicaven al tràfic internacional d’haixix i marihuana provinent d’Espanya cap a Itàlia.

Entre aquestes informacions hi havia l’aprehensió de 300.000 € a un ciutadà italià el 6 d’octubre de 2021 quan una dotació policial va identificar a Badalona una persona sospitosa que, tot i les fortes mesures implementades per combatre la pandèmia, passejava per Badalona. Els agents el van identificar i li van localitzar gairebé 300.000 euros en efectiu ocults a la motxilla. Va ser aleshores quan els agents van posar els fets en coneixement del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 que, en no veure indicis de criminalitat, en aquell moment va arxivar la causa.

Paral·lelament, els Mossos d’Esquadra van continuar treballant les informacions que van facilitar els agents de la Guarda di Finanza i van descobrir que la persona identificada a Badalona formava part del grup criminal investigat per la policia italiana. A més van localitzar els principals investigats establerts a Barcelona, els quals mantenien connexions directes amb l’entramat criminal italià. Aquesta cèl·lula comptava, per a la consecució dels seus objectius criminals, amb diferents estructures que els facilitaven l’accés a les substàncies estupefaents i la logística necessària per al seu transport fins a Itàlia.

Una organització formada per tres braços

La investigació ha permès determinar que l’organització estava dividida, principalment, en grups que realitzaven funcions diferents. Per una banda, el grup de persones italianes establertes a Catalunya, que estava format pels principals líders de l’organització els quals duien la supervisió i coordinació dels enviaments de droga i els cobraments de diners procedents d’aquesta venda a Itàlia. Per a la consecució dels seus objectius criminals, comptaven amb diferents estructures que els proveïen la droga i el seu transport fins el seu país d’origen.

Una segon grup, també assentat a Catalunya, i format per diferents persones, que era l’encarregat d’aconseguir l’haixix al Marroc i fer-lo arribar a Catalunya ocult en tractores marroquines des del seu país d’origen fins a Catalunya.

I un tercer braç de l’organització que seria l’encarregat de rebre les tractores d’origen marroquí, extreure la droga, guardar-la en ubicacions conegudes com a “guarderies” i preparar-la per ser transportada a Itàlia amb camions de gran tonatge. Els investigadors també han pogut acreditar mitjançant la intervenció de diverses partides d’haixix que part de la droga provinent de Marroc era també distribuïda a Catalunya. Per tant l’organització assentada a Catalunya feia un doble tràfic: a Itàlia i també a Catalunya.

Més de 30 persones investigades per blanqueig de capitals en la trama delictiva

La investigació econòmica paral·lela, que es va practicar de forma coordinada amb tots els serveis d’investigació implicats, tenia dos objectius principals: per un costat identificar el patrimoni vinculat a l’organització criminal implicada directament en el tràfic de drogues, i per l’altra investigar el possible blanqueig de diners de forma independent i que estaria focalitzat en l’entramat societari regentat per ciutadans xinesos que treballava al servei de l’organització amb la finalitat de moure els diners en efectiu internacional.

 D’aquesta forma, i per la vessant patrimonial del tràfic de drogues, i més enllà d’acreditar-se que la logística dels enviaments de droga que s’efectuaven a Catalunya es dissimulaven a través d’empreses del sector del transport que simulaven operacions rutinàries per ocultar els enviaments de substàncies a Itàlia, es van investigar econòmicament més de 30 persones implicades en la trama delictiva.

En el marc d’aquesta investigació patrimonial, es van poder intervenir sis turismes d’alta gamma, 3 immobles i actius digitals, allotjats en exchanges i carteres fredes, i criptomonedes (2.5 BTC) per valor de 80.000 euros.

Per altra banda, la investigació italiana va permetre determinar l’existència d’empreses regentades per ciutadans xinesos, assentades simultàniament a Itàlia i Espanya, concretament a Badalona, que servien com a punts de contacte per entrega i lliurament de diners, seguint un esquema de compensació de diners conegut com a “hawalla” que permet transferir fons entre països sense necessitat de moviment físic dels diners.

D’aquesta forma, els criminals, a canvi d’una comissió que pot oscil·lar entre el 5-10%, lliuren els diners amb origen fraudulent en aquests punts, i ells s’encarreguen de fer-lo arribar de forma segur al lloc indicat, sense que calgui moure els diners entre països, ja que la idea es compensar dintre del propi país el moviment de diners amb altres partides de diners que poden tenir qualsevol origen.

La investigació de blanqueig, que es va centrar sobre 7 naus industrials i locals comercials de Badalona, i nou persones investigades, va permetre la intervenció d’una gran quantitat de diners en efectiu i diferent documentació física i informàtica, que serà estudiada i analitzada durant les properes setmanes amb la col·laboració d’Europol.

Un cop acreditada l’activitat i els rols dels investigats, es va planificar el dispositiu d’explotació conjunt i coordinat entre Mossos d’Esquadra i la Guardia di Finanza de Milà el dia 17 d'octubre amb la realització d’un total de 105 entrades i escorcolls que van tenir lloc a Milà, Barcelona ciutat i àrea metropolitana.

En total, el dispositiu ha permès intervenir a Catalunya un total de 716.726 euros en efectius, 80.000 en criptomonedes, sis vehicles d’alta gamma i tres immobles, a més de rellotges d’alta gamma així com múltiples indicis relacionats amb el blanqueig de capitals i les activitats de tràfic de substàncies estupefaents i organització criminal. A Itàlia la Guardia di Finanza ha intervingut dotze vehicles d’alta gamma i ha confiscat béns per valor de 129 milions d’euros

Des de l’inici de la investigació, l’any 2022, els Mossos d’Esquadra han intervingut més de 1.200 kg d’haixix i 44 kg de marihuana valorats al mercat il·lícit en gairebé tres milions d’euros. La Guardia di Finanza, des del 2020, ha intervingut 30 tones d’haixix i marihuana

A nivell patrimonial, l’autoritat judicial va ordenar el bloqueig de diversos comptes bancaris i altres com béns mobles i immobles. També se’ls van intervenir vehicles d’alta gama, acordant-se, també, el bloqueig registra i actius digitals.