«La solidaritat és un repte enorme sense colors polítics que ens separin»

Jordi Cuadras presideix el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament, institució que coordina l’ajut en projectes humanitaris a països i regions que es troben en situacions de pobresa o conflictes. És una manera de sumar esforços, de vehicular el suport que moltes institucions municipalistes volen fer. Al PSC li corresponia presidir l’entitat en aquest mandat per l’aritmètica dels resultats electorals i la direcció del partit va fer proposta per Jordi Cuadras, que va acceptar el càrrec. És el president des del passat 23 d’octubre, per 4 anys. 

Expliqui per què Jordi Cuadras va ser el millor candidat per presidir el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. 

El Fons Català és una institució formada per més de 300 ajuntaments catalans i la seva junta directiva es renova cada 4 anys., coincidint amb els mandats dels governs dels Ajuntaments. La majoria, en aquests moments, és del PSC. Hi ha una vintena de representants. El PSC em va fer la proposta i la vaig acceptar amb molt de gust, amb moltes ganes. És un repte en l‘àmbit de la cooperació internacional . Sempre m’ha interessat, tant la cooperació com la política internacional, que a vegades motiva la necessitat d’accions en aquest sentit. 

Havia treballat, tenia alguna experiència en aquest àmbit?

Sóc soci de Metges sense Fronteres des de fa molts anys, perquè és una ONG que garanteix un servei bàsic en països on no tenen estat del benestar. I he tingut contacte amb diverses entitats d’Igualada que es dediquen a la cooperació internacional i a la solidaritat. I com a periodista sempre m’ha agradat tenir una mirada oberta al món. M‘agrada estar al cas del que passa en aquests països del sudglobal, que moltes vegades, o per culpa de règims poc democràtics o per culpa de conflictes armats viuen situacions molt desfavorables. 

En aquests inicis de mandat ha rebut crítiques, sobretot pel fet de tenir una retribució més elevada per ser cap de l’oposició. Com porta la crítica?

Si fem el pas a la política, moltes vegades ens hem de mullar amb decisions que no sempre són còmodes. Les decisions es prenen pensant en el llarg termini i en determinar com pots ajudar millor a la ciutat. 

Ser president del Fons català treu dedicació a la feina de regidor? Estarà més allunyat del problema quotidià d’Igualada?

No és que m’hagi pres hores de la tasca a Igualada, és que ha fet que m’hagi de dedicar molt més temps a aquests dos compromisos polítics. Ho faig amb molt de gust. Els polítics som com un caixer automàtic, oberts les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.

Quina és la dedicació?

Depèn molt de la setmana. En funció de la setmana i les agendes. El que faig és està disponible per adaptar-me jo a l’agenda. 

Hi ha uns 300 ajuntaments al Fons Català i a Catalunya tenim més de 900 ajuntaments. És poc?

És una tercera part. Tenim 330 socis, amb més del 85% de població.

És més d’un partit que d’un altre la cooperació municipal?

No. Hi ha diferents partits representats, hi ha totes les Diputacions, hi ha presència d’Ajuntaments petits, i potser el que sí que falta és avançar cap a les comarques de Lleida i de Tarragona. En aquest mandat, augmentar de socis és un dels objectius que tenim. Però tenir 311 ajuntaments és una xifra molt alta que no es dona en altres zones d’Espanya i en alguns països d’Europa. És una tradició que veu de la solidaritat històrica, del compromís amb la solidaritat i la cooperació internacional de Catalunya. Aquí no hi ha colors polítics que ens separin, és un repte enorme que va molt més enllà dels colors. 

El Fons català proposa projectes o s’adapta a idees que li arriben dels ajuntaments? 

Tenim un coneixement molt ampli de les necessitats de tots aquests països de la part sud i de l’Amèrica central. Tenim una oficina a Senegal i una a Costa Rica. Tenim coneixement de les entitats i els Ajuntaments que les acompanyen en projectes amb aquests països. El Fons és una eina que permet i fa possible que els projectes es facin, se’n faci un seguiment i es busquin aliats al territori per fer possible cada projecte.

En la cooperació sovint queda el dubte de si diners i projectes s’aprofiten bé allà on arriben. Hi ha un bon control per part del Fons?

El que hem de pensar és que el Fons és una institució absolutament garantista i amb total seguretat. Els diners que es gestionen, en ser un ens públic, estan molt més controlats que en altres ens. Si hi ha una institució on se sap on van a parar els diners aquest és el Fons, que té control d’interventors i de secretaris municipals i dels treballadors del propi fons. Aquest punt de confiança també és un dels nostres valors. 

Un alcalde de l’Anoia va deixar una mala experiència al Fons Català. Teo Romero va acabar als jutjats per haver gastat fons en afers personals en els molts viatges que va fer. Encara se’n recorden al Fons?

Ara ja és un tema passat i tancat, i que no s’ha de repetir.

I com ha trobat la solidaritat municipal?

Els Ajuntaments estan compromesos i el nostre objectiu és que s’arribi a l’aportació del 0,7 dels ingressos corrents dels municipis a la solidaritat internacional n’hi ha molts que ho compleixen. Altres encara no, però sabem de l’esforç que fan per arribar. En aquest mandat també ens plantegem que cada vegada més Ajuntaments arribin al 0,7% de solidaritat. I que la Generalitat i l’Estat també hi arribin.

Igualada compleix amb el 0,7%?

Sí, sí. Igualada hi arriba. Fem projectes que serveixen per transformar. Per exemple, a la tardor vam inaugurar la primera plata per al tractament de residus d’una mancomunitat de municipis de Guatemala. Aquest projecte l’ha propiciat l’Ajuntament de Sant Cugat. O al Senegal, un projecte de perímetres agraris que dona una sortida a les dones que no tenen una terra per cultivar. I projectes quan hi ha emergències com el Marroc, Gaza o Ucraïna. Nosaltres actuem sempre en la postemergència, generalment quan el focus mediàtic ja no hi és.

A Ucraïna què hi estan fent? 

Vam fer un projecte de Pallassos sense Fronteres de suport psicològic als nens refugiats, un altre de suport a les dones víctimes de violència masclista i que eren refugiades. A Ucraïna hem fet 16 projectes, 700.000 euros. Al Marroc hi hem destinats 300.000 en 5 projectes que estan pendents de trobar acord amb el govern del Marroc. I a Gaza es va començar una campanya d’emergències, es van recollir uns 100.000 euros i comencem amb unes unitats d’atenció mèdica i psicològica amb vehicle.  

Costa trobar bona recepció de determinats Estats?

Nosaltres posem les persones al centre. La diplomàcia i la geopolítica la deixem per als Estats. I el que fem és empoderar les persones dels països receptors perquè se’n surtin. 

Subscriu-te per seguir llegint