Anuari 2023: L’aliança entre Esquerra i Junts salta pels aires a Manresa

El tripartit bastit entre els republicans, els socialistes i Impulsem obre una nova etapa política

Marc Aloy (ERC) i Ramon Bacardit (Junts) el dia de la constitució del nou Ajuntament

Marc Aloy (ERC) i Ramon Bacardit (Junts) el dia de la constitució del nou Ajuntament / Arxiu/Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

El 2023 ha obert una nova etapa política a Manresa. El dotzè ajuntament des de la recuperació de la democràcia el forma un tripartit entre ERC, PSC i Impulsem després que saltés pels aires l’aliança entre els republicans i Junts que s’havia mantingut els anteriors mandats.

El distanciament entre les dues formacions es va fer cada cop més evident a mesura que s’acostaven les eleccions municipals del 28 de maig.

El grup de Junts, liderat per Valentí Junyent -que va ser alcalde el primer any de l’anterior mandat després de perdre els comicis per només 10 vots- mantenia l’acord de govern que va fer batlle Marc Aloy els següents 3 anys mentre el nou candidat, Ramon Bacardit, anava marcant un perfil propi.

En aquesta tessitura, Bacardit realitzava un exercici de funambulisme polític que no li va donar un mal resultat, però sí insuficient per arribar a l’alcaldia i el va situar com a segona força, amb un regidor menys que Marc Aloy.

El Junts de Bacardit havia de triar entre ser el soci minoritari d’ERC, aquest cop a més distància dels republicans que en el mandat anterior, o ser el principal partit de l’oposició i treballar-se una alternativa de cara al 2027.

Per la seva part, Esquerra podia formar govern amb Junts o lligar una aliança amb el PSC i Impulsem, que també sumava 13 regidors, el número màgic en un consistori amb 25 cadires.

Versions contradictòries

Aquí les versions són contradictòries. 

 Segons els republicans, Bacardit volia fer foc nou, qüestionava projectes aprovats i retreia que des de l’alcaldia s’havia capitalitzat tota la feina feta els darrers anys. Avançava que amb ell les coses anirien ben diferents. A més, Junts obviava els consensos dels 8 anys anteriors i una dotzena d’actuacions aprovades, consensuades i finançades semblaven saltar pels aires.

Segons Junts, però, la configuració del nou govern amb PSC i Impulsem demostra que ERC no podia pactar amb ells perquè no volia una coalició real sinó unes crosses puntuals. Junts manté que Esquerra va suspendre la negociació perquè el fet que ells no haguessin dit que no a res els abocava a un acord que no volien.

L’alternativa era un pacte de govern que portava un nou tripartit a encapçalar l’Ajuntament. Es va segellar el 15 de juny al Pou de Llum, amb la façana monumental de la ciutat de fons.

El nou tripartit va ser presentat com una fórmula renovada que assumeix aquells projectes estratègics de ciutat ja engegats i que consideren que han generat amplis consensos polítics, econòmics i socials.

Un pacte inèdit

Un pacte inèdit entre formacions que es van presentar «unides per la confiança» i «amb un programa d’actuació que vol ser il·lusionant per Manresa», per «forjar un govern fort i cohesionat», i «receptiu» a les altres «forces democràtiques de la corporació amb qui volem seguir treballant».

Una conseqüència ben visible de la modificació d’aliances de govern va ser un canvi de to al ple municipal amb Junts disposat a posar a prova el nou executiu mentre Esquerra i els nous socis deixaven clar que no hi havia marxa enrere.

Amb aquests posicionaments ha transcorregut el primer mig any de mandat.

S’han aprovat noves ordenances fiscals i un nou pressupost. Pròximament es presentarà el pla de mandat que mostrarà el full de ruta del nou govern. 

De fet, el cinquè punt de l’acord de govern era que «les actuacions i propostes programàtiques de cadascuna de les àrees de govern es concretaran en el proper pla d’actuació municipal i en un programa d’inversions 2023-2027 que el nou govern presentarà abans d’acabar el 2023». El nou full de ruta arribarà el 2024.