El PP equipara la situació de l’escola de Canet amb l’Alemanya nazi

El líder dels populars parla «d’apartheid lingüístic» a Catalunya i demana a Pedro Sánchez «aplicar amb fermesa» la Constitució i recuperar les competències educatives

Manifestació a Canet de Mar divendres per l’ús del català | ARXIU/EP

Manifestació a Canet de Mar divendres per l’ús del català | ARXIU/EP / Júlia Regué/ddg. barcelona

Júlia Regué/DdG. Barcelona

El PP eleva el to i equipara la situació a l’escola de Canet de Mar amb l’Alemanya nazi. La sotssecretària d’Organització del partit, Ana Beltrán, va acusar el Govern d’utilitzar «el més pur estil feixista» per l’«assetjament i l’assenyalament» a la família que va reclamar davant els tribunals una quota del 25% de les classes en castellà i que va deslligar la polèmica al centre educatiu Turó del Drac. En un acte a Barcelona, Beltrán va arribar fins i tot a comparar la situació d’aquest municipi -i de la família del menor que va denunciar amenaces- amb el que es vivia a l’Alemanya nazi després de la manifestació que es va celebrar divendres en defensa de la immersió lingüística, als manifestants de la qual va definir com a «radicals».

«Què ens queda per veure? Arribarem a veure a Catalunya els que demanen que es pugui estudiar en castellà amb un braçalet marcat, perquè puguin ser assenyalats pel carrer, igual que feien els nazis amb els jueus?», es va preguntar en declaracions a la premsa a Barcelona.

La dirigent popular va dir que el seu partit lluitarà per exercir les llibertats i que es compleixi amb la Constitució, al mateix temps que va anunciar que sol·licitarà a la comissió de delictes d’odi del Congrés que estudiï aquest cas.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i a la directora de l’escola que «preservin la protecció de la intimitat» de l’alumne i de la seva família, així com «la normal convivència i el pacífic desplegament de l’entorn educatiu». D’aquí ve que Beltrán hagi exigit al president del Govern, Pedro Sánchez, que prengui cartes en l’assumpte i que «doni la cara» oferint la seva col·laboració perquè s’acati la sentència judicial a l’escola.

Des de Xile, el dirigent del partit, Pablo Casado, va acusar els socis del Govern de coalició d’estar fent un «apartheid lingüístic a Catalunya», i va qualificar la fustigació d’«un cas terrible de segregació lingüística». «Avui a Espanya estem patint un cas terrible de segregació lingüística a un nen de 5 anys. Jo tinc una filla de 9 anys i un fill de 7 anys i no puc entendre com el Govern de Catalunya està assenyalant i perseguint un nen de 5 anys perquè la seva família vulgui que se li ensenyi en espanyol», va denunciar. De fet, el líder del PP ha reiterat l’oferta dels senadors del PP per recuperar «les competències educatives» de Catalunya.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va assegurar també que la situació d’«assetjament» que pateix una família a Canet de Mar per demanar més classes en castellà a l’escola «és el més semblant a un ‘apartheid’, a un règim totalitari», amb un Govern acotxant el cap. Però no és un episodi nou, va denunciar Arrimadas, perquè, segons va afirmar, quan governava el PP, altres famílies catalanes van passar per aquesta mateixa situació.

La ministra d’Educació, Pilar Alegría, va criticar la dreta i ultradreta espanyola per «treure temes superats» per «dinamitar la convivència», ja que el seu objectiu és «destruir a través de mentides i difamacions» i presentar «una realitat de país» absolutament fosca, negra i trista».

«Li serveix tot, que ho utilitza tot, li és igual dinamitar la convivència d’aquest país, tant li fa treure temes superats per aquesta societat. El seu objectiu és simplement destruir a través de mentides i a través de difamacions», va indicar la ministra durant la seva intervenció com a convidada a l’obertura del 15è Congrés del PSOE provincial de Jaén.

Alegria va lamentar la falta d’«alçada de mires» de la dreta i ultradreta a l’hora d’afrontar la situació de pandèmia per la qual es travessa des de fa més de 20 mesos. Per a la ministra, la postura i l’actitud de l’oposició durant tota la pandèmia ha estat «deslleial».

«Hauríem volgut una oposició amb més patriotisme», va dir la titular d’Educació, alhora que va incidir que al Govern li ha tocat «enfrontar-se» en solitud amb la crisi sanitària.

Tot i això, d’aquests 20 últims mesos, Alegría va indicar que es queda amb el fet que ha quedat demostrat que «en els pitjors moments només allò públic, només l’Estat, només les administracions públiques aguanten, només allò públic és el que realment ens cuida i ens protegeix de la incertesa» i per això «hem pagat tan car els anys de retallada que va introduir el PP al nostre estat del benestar».

La ministra d’Educació acusa la dreta i la ultradreta de «dinamitar la convivència»

Europa press. Jaén