El número de fills per dona a Catalunya va caure al nivell més baix del segle el 2022

L'any 2022 van néixer a Catalunya 56.316 nadons, dada que representa una disminució del 2,3% en relació amb les dades definitives de l'any anterior i una taxa bruta de natalitat de 7,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), 2 de cada 3 nadons (37.903) són de mare espanyola i han disminuït un 3,9%, mentre que 1 de cada 3 (18.413) són de mare estrangera i han augmentat un 1,1%. L'índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,17 fills per dona (1,21 fills l'any 2021), el valor més baix del segle. Idescat ofereix dades des del 2000, i la ràtio sempre ha estat més alta. Segons l'INE, la taxa és la més baixa des del 1998, quan va caure a 1,14 fills per dona.

El número de naixements a Catalunya, 56.316, representen la xifra més baixa des del 1996, quan se'n van registrar 54.602.

El valor del 2022 és també més baix que els nivells assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l'entorn d'1,3 fills per dona els anys 2018 i 2019). La fecunditat de les dones de nacionalitat espanyola és d'1,12 fills, mentre que la de les dones de nacionalitat estrangera és d'1,39 fills.

L'edat mitjana a la maternitat se situa en els 32,6 anys, mentre que l'edat mitjana en el moment de néixer el primer fill és de 31,6 anys. L'edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola és de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera és de 30,8 anys, de manera que les dones estrangeres que han tingut fills el 2022 són de mitjana 2,4 anys més joves que les espanyoles.

Els naixements al territori

El nombre de naixements l'any 2022 ha disminuït en 5 de les 8 vegueries. El Penedès és el que en registra una major disminució (‑5,2%), seguit del Camp de Tarragona (‑3,2%), les comarques gironines (‑2,8%), l'àmbit metropolità (‑2,4%) i l'Alt Pirineu i Aran (‑1,9%). El nombre de naixements ha augmentat a les Comarques Centrals (1%), les Terres de l'Ebre (0,8%) i a Ponent (0,5%). L'any 2022, Ponent i les Comarques Centrals són els àmbits amb més fecunditat (1,40 i 1,35 fills per dona, respectivament). Els segueixen les comarques gironines (1,31) i les Terres de l'Ebre (1,30). La fecunditat més baixa correspon a l'Alt Pirineu i Aran (0,98 fills per dona), seguit de l'àmbit metropolità (1,13).

En general els territoris amb més fecunditat tenen també una edat d'entrada a la maternitat més jove. Així, l'edat mitjana de les mares en néixer el primer fill és més baixa a Ponent (30,4 anys), seguit de les comarques gironines (30,7 anys) i les Terres de l'Ebre (30,9 anys). A l'altre extrem, l'edat més alta és a l'àmbit metropolità (32 anys) i l'Alt Pirineu i Aran (31,9 anys).

Per comarques, la majoria (26) han registrat un descens del nombre de naixements l'any 2022, amb els descensos més elevats a la Conca de Barberà (‑16,7%), l'Alta Ribagorça (‑15%) i el Berguedà (‑12,1%). A l'altre extrem, l'Urgell és la comarca que registra el major increment en la xifra de naixements (18,3%), seguida del Moianès (10,8%) i Aran (9,8%).

Pel que fa la taxa bruta de natalitat, les comarques amb la natalitat més alta l'any 2022 són la Segarra (9,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants) i el Gironès (9,0‰), mentre que la natalitat més baixa es registra a l'Alta Ribagorça (4,3‰) i el Pallars Jussà (5,1‰).

Segons la grandària del municipi, els naixements han disminuït en tots els trams de població respecte a l'any anterior, especialment als municipis de menys de 500 habitants (‑12,2%). Els que han registrat els menors descensos són els d'entre 501 i 5.000 habitants i els que tenen entre 100.000 i un milió d'habitants. La ciutat de Barcelona ha registrat un 3,2% menys de naixements l'any 2022.