La sobrepesca amenaça els boscos d'algues a la Costa Brava que un equip del CEAB intenta preservar

Al Mediterrani s'han identificat 150 deserts submarins de diferents extensions

Un submarinista davant d'un desert marí

Un submarinista davant d'un desert marí / Imatge cedida a l'ACN pel CEAB

Ariadna Reche (ACN)

Des de fa més de cinc anys, un equip del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) es dedica a estudiar els deserts submarins. Es tracta, segons relata l'investigador del CEAB Jordi Boada, de la "conseqüència directa de la pèrdua dels boscos d'algues" al fons marí. A la Costa Brava, la sobrepesca deixa espècies herbívores com les garotes sense depredadors. Un fet que provoca que aquestes es cruspeixin més algues del compte i es formin deserts sobre les superfícies rocoses. "Una roca pelada al fons del mar és conseqüència d'algun impacte", sosté Boada, que detalla que les algues "són els hàbitats que haurien de dominar a tots els sistemes rocosos costaners". Al Mediterrani s'han identificat 150 deserts submarins de diferents extensions.

El canvi climàtic, la sobrepesca, la presència d'espècies invasores o la contaminació són alguns dels causants de la desforestació del fons marí. És a dir, de la formació de deserts submarins. Ho explica l'investigador Jordi Boada, que fa prop de mitja dècada que els estudia en el marc del projecte 'Hidden Deserts' des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (Selva).

Es tracta de superfícies rocoses que habitualment haurien d'estar cobertes d'algues, però queden desertes. "És equiparable al que passa als boscos terrestres quan els arbres desapareixen. No és natural, alguna cosa ho provoca", explica Boada.  

A la Costa Brava, segons detallen des del CEAB, l'impacte més fort sobre el fons marí l'ocasiona "la sobrepesca". Extreure tants peixos del mar trenca la cadena tròfica i fa que espècies com l'eriçó de mar proliferin i acabin amb les algues. "La falta de depredadors fa que hi hagi explosions d'herbívors potents com les garotes, que fan desaparèixer aquests boscos", relata l'investigador.

Hidden Deserts

Un dels motius principals pel qual va néixer el projecte 'Hidden Deserts' a Blanes va ser per poder "identificar millor les dinàmiques dels deserts" i preveure "quines garanties es tenen perquè una restauració sigui viable a llarg termini". És a dir, per ser capaços de reintroduir algues pròpies del medi i que proliferin recuperant els boscos originals.

Per fer-ho, en el marc del projecte es recopila informació per "identificar com i on són aquests deserts". A aquesta tasca, hi ajuda qualsevol col·lectiu (com bussejadors, nedadors d'aigües obertes, pescadors, etc.) que tingui presència al medi aquàtic i pugui fer fotografies perquè els investigadors en tinguin constància.

Col·laborar amb la investigació

La investigadora del CEAB, Anaïs Barrera, detalla que aquesta observació col·laborativa es pot fer a través de la plataforma 'Observadors del Mar'. El portal permet penjar fotografies de deserts submarins i col·laborar amb la investigació. Aquestes aportacions, que els investigadors revisen per validar que realment es tracti de deserts submarins, permeten detectar en quins punts n'hi ha.

A més, per fer seguiment de l'evolució d'aquests blancalls, des del CEAB es fan formacions a centres d'immersió perquè els puguin ajudar amb aquesta tasca. El mètode sempre és el mateix. Tal com relata Barrera, es tracta de submergir-se en alguna zona on s'hagi detectat la presència d'un desert submarí, capbussar-s'hi i estendre una corda de 25 metres de llarg. Resseguint la línia es fan fotos per quadrants cada 40 centímetres i se'n fa el recompte d'eriçons de mar. "Això ens permet saber en quines condicions es crea el desert", conlou.

Actualment, s'han detectat al Mediterrani al voltant de 150 deserts submarins. El projecte 'Hidden Deserts' espera revertir aquesta situació "incrementant el coneixement dels boscos d'algues" i difonent-ho entre la població. En aquesta línia, el CEAB va oferir aquest dissabte a Blanes una xerrada sobre el tema en el marc del Costa Brava Diving Fest.