El jutjat rebutja investigar les tortures a la comissaria de Via Laietana durant el franquisme

El jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona ha rebutjat l’admissió a tràmit d’una querella del sindicalista Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut. Gràcies a l’aprovació l’any passat de la llei de Memòria Democràtica, la fiscalia es va pronunciar per primer cop a favor de l’admissió a tràmit d’una querella per crims del franquisme. No obstant, el jutjat no ha acceptat els arguments de Vallejo ni del ministeri públic. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat que la Generalitat, personada com a acusació popular, recorrerà la decisió.

La fiscalia deia que la nova llei de Memòria Democràtica "imposa" a l'Estat el "deure" d'investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s'haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme. Amb aquesta nova legislació i l'anàlisi de la jurisprudència estatal i internacional i dels tractats i convenis internacionals, la fiscalia concloïa que "no procedeix la inadmissió de ple de la querella, sinó que és necessari dur a terme una investigació dels fets i del seu context abans d'adoptar una decisió sobre la continuació del procediment".

En el seu informe favorable a l'admissió de la querella, el ministeri fiscal recordava l'obligació de garantir no només el dret a la justícia sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els "principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la pròpia llei de Memòria Democràtica.

El mes de novembre de 2022, sota el lema 'Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria', una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre's poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludia a crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.