Vergés diu en entrar al jutjat que la vacunació de guàrdies civils i policies nacionals es va fer amb criteris sanitaris

L’exconsellera de Salut i vicepresidenta primera del Parlament, la igualadina Alba Vergés, ha defensat aquest divendres la gestió de la campanya de vacunació de la covid-19, a principis del 2021, i ha assegurat que es va fer seguint criteris sanitaris. Vergés ho ha dit abans d’entrar a declarar com a investigada al jutjat de Barcelona que investiga les possibles irregularitats en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya. Tot i que Vergés és aforada, ha acudit a declarar voluntàriament al jutjat d’instrucció, que també investiga l’exconseller Josep Maria Argimon i altres exalts càrrecs de Salut per prevaricació i contra els drets dels treballadors. La causa es va obrir arran d’una querella de sindicats policials espanyols.

Vergés ha assegurat que les acusacions dels sindicats i les agrupacions de cossos policials espanyols no tenen “base ni fonament”, i en aquest sentit ha dit que reiterarà davant del magistrat instructor que la campanya de vacunació del Govern es va aplicar seguint els criteris tècnics fixats en cada moment i amb l'objectiu final de vacunar a tota la població prioritzant la més vulnerable davant la covid-19.

Sobre els missatges entre la cúpula de Salut que apunten discrepàncies sobre qui s’havia de vacunar i qui no, l’exconsellera ha dit que justament refermen que es va prioritzar la població vulnerable “sense excepcions”.

Abans d’entrar a declarar, Vergés ha rebut el suport de l’actual conseller de Salut, Manel Balcells, i de la d'Exteriors, Meritxell Serret, i també de dirigents d'ERC com la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva, Marta Vilaret, i els diputats Jordi Albert i Najat Driouech, entre d'altres.

De fet, ERC veu persecució política d'aquests sindicats policials contra Salut i insisteix que es van prendre les decisions d'acord amb els criteris de vacunació. El partit trasllada tot el suport tant a Vergés com a la resta d'investigats “injustament” i acusa els sindicats promotors de la querella d'instigar persecució política davant d'uns fets que se cenyeixen als criteris tècnics. En aquest sentit, els republicans recorden tant les “dificultats de coordinació burocràtica” per al cens d'aquests agents com les indicacions del Ministeri de Sanitat respecte de la vacunació amb Astrazeneca amb canvis de criteri recurrents.

Per tot plegat, ERC manté que aquesta causa contra els exresponsables de Salut és injusta i hi veu “intencionalitat i persecució ideològica” contra dirigents independentistes. Els republicans lamenten que es judicialitzi “amb mala fe i de forma política la gestió de la pandèmia que va fer el Govern, guiada pel criteri mèdic dels experts i en un context d'incertesa global extraordinària”. De fet, i malgrat tot això, l'OMS-Europa va reconèixer públicament el 2022 l'èxit de l'estratègia de vacunació contra la covid-19 del Departament de Salut a Catalunya.

Argimon i Cabezas aporten missatges

Segons el magistrat del jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, Vergés va participar en la decisió de frenar la vacunació dels policies espanyols. En canvi, va arxivar el cas contra la secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, i l’exdirectora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón.

La causa està oberta pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors. La investigació contra Vergés, demanada per la fiscalia i els sindicats policials, arriba després d’uns whatsapps aportats per la defensa de Cabezas i de l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon. Segons aquests missatges, una membre del gabinet de la consellera va dir a Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.

Justament per aquests missatges, la fiscalia va demanar al jutjat que presenti una exposició raonada al TSJC perquè investigui a Vergés. El març del 2022 el TSJC ja va rebutjar investigar l'exconsellera en no apreciar indicis de delicte, però va ordenar a la justícia ordinària identificar els responsables de la vacunació. El jutjat també investiga l’exconseller i aleshores secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, així com l’exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, l’exdirector del CatSalut, Adrià Comella, i l’exdirector de Serveis del Departament de Salut, Xavier Rodríguez. Cabezas i Manjón queden de moment exculpades perquè el magistrat no veu prou indicis de la seva participació en la decisió, que es considera “col·legiada” entre els màxims responsables del Departament.

En la seva interlocutòria del novembre passat, el magistrat deia que la decisió del Departament de Salut de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria”, i presa pels alts càrrecs de la Conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policials.

A més, tot i que durant una setmana es va paralitzar la vacunació amb AstraZeneca als majors de 60 anys, el magistrat assegura que la decisió de vacunar els grups prioritaris depenia del Ministeri de Sanitat i no pas de la Generalitat.

En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon es van defensar atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera.

De fet, a banda dels whatsapps citats, també van aportar un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè sinó hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los”.

Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demanava perquè el 24 de març de 2021 s'havia aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta són compartides amb Cabezas i Argimon.

La defensa d'Argimon especificava que no va participar a les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l'òrgan per decidir sobre l'administració de vacunes seguint l'estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon va presentar missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial "tots volen acabar amb els grups essencials" en referència a la represa de la vacunació amb Astrazeneca a partir del grup d'edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.

A l'escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas asseguraven que eren partidaris de compaginar la vacunació per criteri d'edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d'Esquadra com policies locals, així com agents de Guàrdia Civil i Policia destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.

El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d'una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials". I afegia: “En relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d'anar amb criteri d'edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots, ja que sinó hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d'anar més vegades als centres a vacunar-los".

Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells "no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65". L'endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: "La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar", i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.