La Síndica de Greuges reobre un estudi sobre el padró a Catalunya arran del cas de Ripoll

La Sindicatura de Greuges de Catalunya ha reobert un estudi sobre l'empadronament a Catalunya per analitzar les traves que posen els ajuntaments a l'hora de fer aquest tràmit. Una decisió presa després de llegir el reportatge d'El Periódico, del grup editorial de Regió7, sobre les dificultats en l'empadronament que està aplicant l'alcaldessa ultra de Ripoll, Silvia Orriols, afectant drets bàsics de menors nouvinguts a Catalunya com és l'escolarització o l'atenció sanitària.

Fa mesos que la Sindicatura de Greuges de Catalunya rep queixes sobre els problemes per empadronar-se a Catalunya. De fet, el maig de 2023 la síndica va col·laborar amb diverses entitats socials, síndics locals i associacions de veïns per ubicar els ajuntaments que estaven posant traves a l'hora d'empadronar els veïns en situació més vulnerable. En aquells mesos, la Sindicatura de Greuges havia recopilat els casos de quatre municipis: Canyelles (Garraf), Fogars de La Selva (La Selva), Martorell (Baix Llobregat) i Premià de Mar (Maresme).

Dubtes de legalitat

El cas de la família de Brahim Bounash, els fills de la qual porten ja un mes esperant per ser escolaritzats i que encara no disposen de targeta sanitària ni de pediatre de referència, ha fet saltar totes les alarmes en la sindicatura. "Ens temem que sigui una il·legalitat, i volem estudiar-ho a fons", expliquen fonts de la Sindicatura. Però en el Síndic saben que el d'Orriols no és un cas a part. "No tenim una llista completa i rigorosa sobre les males pràctiques en empadronament, ni coneixíem el que està ocorrent a Ripoll, per això volem fer seguiment dels municipis catalans que no ho estan fent bé i fer un estudi general, un mapa més detallat", sostenen fonts de la sindicatura de greuges de Catalunya.

De fet, la sindicatura ja està tractant de posar-se en contacte amb tots l'afectats a Ripoll i a la resta de municipis afectats. "Que sàpiguen que poden comptar amb nosaltres, que ens poden explicar l'ocorregut i iniciarem una investigació per a determinar si s'estan vulnerant els seus drets", expliquen fonts de la defensora de la ciutadania a Catalunya. En el cas de Ripoll, aquesta institució és clau per a investigar aquest tema, en no comptar amb síndic propi.

Els 'síndics' locals

"Fa anys que investiguem el que està passant amb el padró dels municipis on tenim representació, i en molts casos és la mateixa Generalitat que ens avisa", explica Francesc Mateu, director del Fòrum de Sindics Locals de Catalunya. "La majoria de casos els hem pogut resoldre, però tenim especials problemes amb les persones que viuen en habitacions de relloguer i volen empadronar-se, molts municipis no els deixen", insisteix Mateu.

L'any passat, el fòrum de Síndics va detectar problemàticas amb una dotzena de municipis: Arbúcies (La Selva), Arenys de Mar (Maresme), Igualada (Anoia), l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Lloret (La Selva), Mollet (Vallès Oriental), Palafrugell (Baix Empordà), Reus (Baix Camp), Rubí (Vallès Occidental), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Terrassa (Vallès Occidental) i Vic (Osona).

Menys del 5% de municipis catalans compten amb aquesta figura del síndic de greuges municipal. A Ripoll porta anys sense existir, després que no es garantís el relleu de l'antic síndic. "Es pot tornar a crear si ho accepten 3/5 parts del ple municipal", insisteix Mateu, conscient que els síndics són una figura clau, especialment en els municipis més allunyats de les zones metropolitanes, aïllats i els ciutadans en situació de les quals més vulnerable tenen més dificultats per a denunciar els seus drets.