El 'no' de Junts tomba la llei d'amnistia i la retorna a la comissió de Justícia del Congrés

El Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts la llei d'amnistia fruit del 'no' de Junts, que considera que el text que ha arribat al ple deixava al descobert bona part dels investigats pel procés. El fet que el Congrés hagi rebutjat la llei no implica el punt final de la norma, que ara tornarà al tràmit en comissió de Justícia. El PSOE i la resta de formacions que donen suport a la creació de la llei s'emplacen a negociar noves esmenes i esperen que l'amnistia torni al ple de la cambra baixa en qüestió de dues o, a tot estirar, tres setmanes per a la seva aprovació definitiva.

La llei ha quedat rebutjada per 179 vots en contra (PP, Vox, UPN, d'una banda, i Junts per motius diametralment oposats) i 171 a favor (PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG).

Junts ha optat pel 'no' després que el PSOE hagi tombat totes les esmenes que havia presentat la formació de Puigdemont. Entre altres, les que eliminaven el terrorisme de les exclusions de la norma.

El PSOE ha justificat la decisió de no donar suport a les esmenes pel fet que el text que ha arribat al Congrés "és sòlid" i "no es pot sotmetre a canvis amb cada nova notícia que es coneix". "Sense seguretat jurídica, aquest avançament històric no seria possible".

Els socialistes han afegit que estan "disposats a parlar i mantenir el seu compromís polític d'obrir una nova etapa a Catalunya". Per això han demanat "maduresa" a Junts "perquè l'amnistia arribi a bon port".

Sense aquestes esmenes, Junts considera que la llei deixa al descobert els investigats del Tsunami Democràtic i 'Volhov' i, per tant, ja no es tracta de l'amnistia "integral" que havia pactat amb el PSOE per a la investidura.

Per contra, la diputada d'ERC Pilar Vallugera ha acusat Junts d'haver caigut en el "parany" dels jutges, i ha afirmat que la llei és prou "robusta". L'amnistia, ha destacat, va de les 1.500 persones que tenen la vida en dubte perquè l'Estat les està reprimint".

Retorn al ple en 15 dies

Junts ha aprofitat una possibilitat que el reglament estableix per a les normes orgàniques per no dinamitar totalment la llei. Ha votat a favor del dictamen de la comissió, que ha quedat aprovat amb 177 vots a favor i 172 en contra, i posteriorment en contra del conjunt de la llei.

D'aquesta manera, l'amnistia no queda totalment rebutjada, sinó que tornarà a debatre's a la Comissió de Justícia. Els grups partiran del text del dictamen ja aprovat la setmana passada, però podran introduir noves esmenes.

Fonts del Congrés, Junts i el PSOE han apuntat que en els pròxims dies es convocarà de nou la comissió, i esperen que en un termini de 15 dies el text pugui tornar al ple del Congrés per a la seva aprovació definitiva.

Fonts de Junts han apuntat que en aquest termini aspiren a incorporar a la norma totes les esmenes que havia presentat i han advertit que en cap cas donaran de nou suport a la norma si es presenta en el format actual.

En aquest sentit, la formació de Puigdemont havia presentat diverses esmenes que consideraven imprescindibles per evitar que els magistrats de l'Audiència Nacional i de l'Audiència de Barcelona no evitessin l'aplicació de la llei.

Són 11 esmenes en solitari, però també tres conjuntes amb el PNB i una amb ERC. Una de les signades entre Junts i el PNB proposava eliminar del text les referències al terrorisme, el Conveni Europeu dels Drets Humans i els delictes de traïció.

Ball amb Aguirre i García-Castellón

El PSOE, ERC i Junts van assolir un acord la setmana passada i van introduir modificacions al dictamen de la comissió de Justícia. L'objectiu era reforçar la definició dels delictes de terrorisme que queden exclosos de l'amnistia per evitar les maniobres del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que per sorpresa, i després de veure que era un dels motius exclosos a la llei inicial, ja havia atribuït terrorisme als CDR i els membres del Tsunami per esquivar l'aplicació de la norma. El jutge del 'Volhov', Joaquín Aguirre, també ha recuperat per sorpresa la trama russa obrint la porta a una acusació per traïció.

Les modificacions pactades pel PSOE, ERC i Junts la setmana passada –aprovades amb els vots de tots els grups que donen suport a la norma- van redoblar aquest blindatge. Establien que no es poden acollir a l'amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme, però introduïen l'afegitó que serà així "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de Drets Humans".

Però pocs dies després d'aquesta modificació, García-Castellón va adaptar les seves interlocutòries i –a més de mantenir la investigació per terrorisme contra els suposats líders del Tsunami Democràtic- va afirmar que les protestes del 2019 van ocasionar ferides a un policia que considera "incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans".

El PNB defensa la legalitat de la llei d'amnistia

El ple, que pots recuperar a continuació, ha començat amb les paraules del diputat del PNB Mikel Legarda, que ha dit que l'amnistia no suposa cap inconvenient que la investidura hagi servit de "precursor" per la negociació de la norma. En aquest sentit, ha remarcat que la Constitució espanyola de 1978 dona marge per amnisties i indults com a mesures "de gràcia". "És política pura i el seu únic límit és el marc constitucional", ha afirmat. D'altra banda, ha recordat que la justícia de l'Estat continua aplicant l'amnistia aprovada per enterrar els delictes del franquisme i els primers temps de la transició a la democràcia.

Legarda ha dit que l'amnistia ha de servir per resoldre la situació de conflicte a Catalunya derivada de la sentència del Tribunal Constitucional a l'estatut de Catalunya de 2006. Paral·lelament, ha apuntat que l'amnistia no perjudica el principi d'igualtat entre ciutadans, ja que no presta un tracte "discriminatori" entre les diferents parts implicades al 'procés'.

Legarda, que ha dedicat la seva intervenció a desmuntar els arguments del PP contra l'amnistia, també ha asseverat que la norma s'està tramitant seguint els estàndards legals. En aquest punt, ha apuntat que la funció de la justícia i els tribunals no és controlar l'elaboració de la llei, sinó aplicar "la normativa vigent" sense "valorar" la seva "conveniència".

ERC anima Junts a votar 'sí'

La diputada d'ERC al Congrés Pilar Vallugera ha demanat a Junts que voti 'sí' a la llei d'amnistia. "Cal que siguem nosaltres, que avui podem garantir que la major part de la nostra gent siguin amnistiats, perdem l'oportunitat? Esteu ven segurs que d'aquí un mes tot serà igual?", ha preguntat durant el debat sobre la llei a la cambra. La diputada republicana ha dit que l'única decisió que "fa més fàcil el retorn a la lluita" és donar suport a l'amnistia i ha insistit que si aquest dimarts no s'aprova la llei res garanteix que, si s'obre un nou període de negociació, "les condicions siguin les mateixes".

A més, Vallugera ha remarcat que la llei és "robusta" i ha alertat que "no es pot caure al parany d'anar-la modificant pels interessos espuris d'uns jutges". Segons Vallugera, l'amnistia cobreix l'independentisme i per això "uns jutges prevaricadors estan fent investigacions prospectives" buscant nous delictes.

La diputada d'ERC també ha insistit que la llei "no va de Carles Puigdemont i Marta Rovira" sinó que "va de les 1.500 persones que tenen la vida en dubte perquè l'Estat les està reprimint".

El BNG demana donar "una lliçó de fermesa democràtica" al poder judicial

El diputat del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) al Congrés, Néstor Rego, ha demanat donar "una lliçó de fermesa democràtica" als estaments judicials aprovant aquest dimarts la llei d'amnistia. Ha considerat que aquesta iniciativa és "un avenç democràtic" al qual s'han oposat "la dreta ultra i la ultradreta política" però també "l'aparell judicial al seu servei". Alhora, ha titllat de "delirant" que alguns jutges intentin "el comodí del terrorisme" per poder encausar persones a qui cobriria aquesta amnistia "però algú se n'adona que això no pot funcionar i llavors apareix algú altre amb l'operació russa".

Podem avisa que està en joc veure si mana la voluntat popular o "la dreta judicial i García Castellón"

La diputada de Podem Martina Velarde ha afirmat aquest dimarts que amb l'aprovació de l'amnistia està en joc veure si a Espanya manen "els representants de la voluntat popular" o "la dreta judicial i el jutge García Castellón". "Ens hi juguem molt", ha manifestat durant el debat celebrat al Congrés sobre les esmenes a la llei de perdó als encausats del procés. D'altra banda, ha apuntat que aquesta és una legislatura "clau" per la millora de la qualitat democràtica d'Espanya. Per aquest motiu, ha anticipat una ofensiva "salvatge" contra la norma comparable a la que hi va haver contra la norma del 'només sí és sí'. Davant d'això, ha apostat per la "unitat" davant el que ha denominat "el sector reaccionari" del Poder Judicial.

Vilagrà demana "la màxima celeritat: "No podem jugar al so que ens marquen els jutges"

La vicepresidenta del Govern i santpedorenca, Laura Vilagrà, ha assegurat que és "imprescindible" que el Congrés dels Diputats aprovi la llei d'amnistia i ha demanat fer-ho "amb la màxima celeritat". Vilagrà s'ha referit des del Congrés dels Diputats a la possibilitat que la norma no tiri endavant si Junts no hi dóna suport i ha remarcat que no es pot "estar jugant al so que marquin els jutges". "Un dia s'inventen una cosa i l'endemà, la contrària", ha apuntat Vilagrà.

El PSOE rebutja les esmenes

El PSOE ha anunciat el vot en contra de les esmenes de Junts i dona per fet el 'no' de la formació de Puigdemont a la llei d'amnistia. Els socialistes consideren que donar suport a alguna de les propostes de Junts, com la d'eliminar el terrorisme de les exclusions de la llei d'amnistia, hauria fet embarrancar l'amnistia al Tribunal Constitucional, i finalment "no serviria de res". El 'no' de Junts a la votació final no suposa el punt final de la llei, sinó que implicarà que el text retrocedeixi fins al tràmit parlamentari en comissió. El PSOE espera poder tornar a negociar i portar de nou el text al ple del Congrés en qüestió de dues o tres setmanes. La llei es votarà aproximadament a les 18.30 hores d'aquest dimarts.

Abascal denuncia que "Sánchez i còmplices volen ser el poder judicial"

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha denunciat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els "seus còmplices volen ser el poder judicial". Ha afirmat que aquesta llei "demoleix l'estat de dret". A més, ha afirmat que l'aprovació de la norma és "un gran acte de corrupció política" perquè s'aprova a canvi de la investidura de Sánchez. Abascal també ha demanat al PP que utilitzi la seva majoria al Senat per impedir la tramitació de la llei, que ha qualificat d'inconstitucional. "Hi ha arguments jurídics, molts més que per a l'amnistia; facin tot el possible si de veritat volen lliurar els espanyols del malson d'aquesta legislatura", ha reclamat.

Feijóo descriu la llei com una "matrioixca russa"

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha denunciat aquest dimarts que la "humiliació" al govern espanyol per part de l'independentista "és constant" i queda en evidència en la votació de l'amnistia. "Aquesta llei és infame, des del minut ú, però cada dia, fins avui, l'han convertit en una obscenitat major, esmena a esmena", ha asseverat abans de qualificar la norma com una "matrioixca russa". "Cada dia, cada soci, cada votació és un calvari", ha ressaltat al Congrés. Segons els populars, és la diputada de Junts Míriam Nogueras qui "mana" a la política espanyola.