Examen a les presons catalanes

Ja han passat més de dues setmanes des de l’assassinat de Núria López, la cuinera de la presó de Mas Enric (Tarragona), a mans d’uns dels interns del centre penitenciari, cosa que ha posat de manifest una de les demandes que els funcionaris ja feien des de fa temps: la falta de personal. Més enllà de la valoració de la gestió per part de la Generalitat, hi ha poc personal a les presons catalanes?

D’acord amb les xifres publicades, Catalunya està millor que Espanya i la majoria de països de la Unió Europea (UE). A les presons catalanes hi ha 1,3 reclusos per cada treballador, mentre que en la resta de presons gestionades per l’administració penitenciària estatal, que depèn del Ministeri de Justícia, la ràtio és de 2 reclusos per treballador, la quarta més alta de la UE. En la resta de països, de mitjana hi ha 1,5 interns per empleat, segons les dades de l’informe anual SPACE I realitzat pel Consell d’Europa i la Universitat de Lausana.

Competències des de 1984

Catalunya té des de 1984 competències executives en matèria de serveis penitenciaris, és a dir, coordina i supervisa la implementació de les polítiques d’aquest àmbit, malgrat que la legislació penal, processal i penitenciària és competència exclusiva de l’Estat d’acord amb l’article 149 de la Constitució. Igual que a Catalunya, el País Basc també té transferides les competències de presons des del 2021, però aquestes són les úniques dues comunitats autònomes que assumeixen aquesta competència, malgrat que el seu traspàs està contemplat a l’article 79 de la Llei General Penitenciària.

El 2022, hi havia 5.691 empleats dels serveis penitenciaris a Catalunya, la majoria dels quals eren personal de vigilància (62,3%) i l’altra gran part, personal de rehabilitació (27,6%). D’altra banda, hi havia 7.713 persones empresonades, és a dir, la ràtio de reclusos per treballador era d’1,3, segons les últimes dades disponibles.

La dada de personal no està actualitzada per a l’any 2023, però el febrer passat el Departament de Justícia havia anunciat la incorporació de 518 treballadors més, cosa que suposaria un increment de la plantilla d’un 9% respecte la dada del 2022. El nombre d’empresonats va augmentar un 4% entre el 2022 i el 2023, segons les mateixes dades de Justícia. En el conjunt del servei penitenciari espanyol, el 2022 -és a dir, sense comptar Catalunya i el País Basc- hi treballaven 23.753 persones, segons l’informe del Consell d’Europa. Es tracta d’una dada molt similar a la que també apareix en l’informe general del 2022 d’Institucions Penitenciàries i que no està desglossada per comunitats autònomes, segons explica el departament de premsa d’aquesta secretaria general a Verificat.

El mateix any, la població reclusa era de 46.053 persones. És a dir, hi havia dos reclusos per cada treballador, segons apunta tant l’informe europeu com l’espanyol. Unes dades que ja no inclouen els reclusos i els treballadors del País Basc, després de fer-se efectiu el traspàs de la competència l’octubre del 2021.

La gestió basca

Segons el balanç dels primers dos anys de gestió basca, a Euskadi hi ha 744 empleats d’institucions penitenciàries per a un total de 1.577 persones empresonades a data de setembre del 2023. Per tant, la ràtio és de 2,1 reclusos per cada empleat.

Si mirem el mapa europeu, Espanya es troba a la franja superior de països amb una ràtio més gran, només per darrere de Grècia (2,6), Polònia (2,5) i Àustria (2,2). Hongria i Xipre tenen una mitjana, igual que Espanya, de 2 reclusos per cada treballador. No obstant, Catalunya es troba entre els territoris amb la ràtio més baixa (1,3).

Els Països Baixos i Suècia lideren el rànquing europeu amb la ràtio més baixa, ja que són els únics dos països de la UE on hi ha més treballadors de presons i gestió penitenciària que persones preses. A Dinamarca, Irlanda i Luxemburg hi ha pràcticament el mateix nombre de població penitenciària que d’empleats i a Finlàndia la ràtio és d’1,2. Catalunya, per tant, té la quarta ràtio més baixa de la UE.

Les ràtios de reclusos per personal donen una perspectiva general del sistema penitenciari, però són necessaris més indicadors per analitzar la situació, ja que un nombre més elevat de treballadors no sempre és garantia de més seguretat, segons va assenyalar un estudi publicat a The Prison Journal que va analitzar les agressions de reclusos als empleats penitenciaris.

Un altre estudi que ha estat realitzat a Alemanya que investiga la relació entre les percepcions del personal i dels reclusos, arriba a la conclusió que aquestes estan vinculades. És a dir, hi ha factors com l’escassetat de personal i les restriccions pressupostàries, entre d’altres, que poden causar estrès laboral i acabar afectant també en el benestar dels reclusos.