Arxivada la investigació per l'espionatge de 'Pegasus' a Sánchez per falta de cooperació d'Israel

El magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha arxivat provisionalment la causa oberta pel suposat espionatge mitjançant el programa espia 'Pegasus' dels telèfons mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i dels ministres de Defensa, Margarita Robles, Interior, Fernando Grande-Marlaska, i Agricultura, Luis Planas. Segons Calama, "l'absoluta falta de cooperació jurídica d'Israel", que no ha contestat la comissió rogatòria que li va enviar, ha frustrat la continuació de la investigació contra el fabricant de Pegasus, l'empresa israeliana NSO Group. El magistrat diu que l'atac "va posar en escac la seguretat de l'Estat", però admet que no pot mantenir oberta la causa per descobriment i revelació de secrets.

Calama va rebutjar ampliar la investigació per l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, cas que està en un altre jutjat de l'Audiència Nacional.

D'acord amb els indicis recollits al llarg de la investigació, indica la resolució, la infecció del mòbil del president del govern es va produir en cinc ocasions, entre l'octubre del 2020 i el desembre del 2021. El primer dels processos que s'han detectat com a perjudicials es va produir entre el 19 i el 21 de maig de 2021 i la quantitat d'informació “exfiltrada” entre les dues dates va ser d'almenys 2,57 GB. La segona es va detectar el 31 de maig i la informació “exfiltrada” va ser de 130 MB.

Pel que fa al mòbil de la ministra de Defensa, segons la interlocutòria, presenta indicis d'haver estat infectat per Pegasus en quatre ocasions, entre el maig i l'octubre del 2021, mentre que el del ministre de l'Interior ho va ser en dues ocasions, el 2 i el 7 de juny del mateix any. Per la seva banda, el mòbil del ministre d'Agricultura va ser objecte d'una infecció el 25 de juny del 2021, si bé la quantitat d'informació “exfiltrada” (inferior a 1 kb) suggereix un intent d'infecció no exitós per l'existència d'una de les aplicacions vacuna.

L'anàlisi efectuada en aquests quatre dispositius amb les eines i tècniques disponibles al CCN/CNI, tal com manifesta aquest organisme, indica el jutge, no permet determinar l'autoria de cap d'aquestes infeccions. Per tal de determinar la identitat de les persones que haurien comès els fets, explica el magistrat, es va dirigir una comissió rogatòria a Israel amb una sol·licitud d'informació a l'empresa propietària de Pegasus, NSO Group, i la petició de declaració com a testimoni del seu conseller delegat. Una sol·licitud de cooperació jurídica internacional, que ha calgut ampliar en una ocasió i recordada dues vegades per al seu compliment.

L'instructor considera que els fets investigats poden emmarcar-se en els delictes de descobriment i revelació de secrets que salvaguarden l'espai d'intimitat personal i familiar que queda sostret a intromissions estranyes, uns delictes que per al magistrat “han posat en perill la seguretat de l'Estat”. Ara bé, la frustració de la investigació derivada del no compliment de les comissions rogatòries dirigides a les autoritats d'Israel impedeix investigar sobre l'atribució de l'autoria a cap persona concreta, abocant, de manera indefectible, a acordar el sobreseïment provisional de les actuacions per manca d'autor o autors coneguts, tal com preveu la Llei d'Enjudiciament Criminal.

“Lamentablement, en aquest moment processal, transcorregut més d'un any des de l'emissió de la comissió rogatòria esmentada no s'ha rebut cap resposta, malgrat haver estat objecte d'ampliació per una vegada, i reiterat el compliment en un altre parell d'ocasions. Aquest silenci evidencia clarament una manca absoluta de cooperació jurídica per part del govern d'Israel. Això permet presumir que la comissió rogatòria en qüestió, quatre vegades remesa, no serà emplenada mai”, adverteix el magistrat.

Calama entén que si bé els termes de l'article 2 del Conveni Europeu d'Assistència Judicial a Matèria Penal proporcionen una considerable discrecionalitat d'execució a l'Estat a què es fa una sol·licitud de cooperació jurídica, l'exercici d'aquesta discrecionalitat està subjecte a l'obligació expressada de bona fe codificada a l'article 26 de la Convenció de Viena de 1969. Això, a parer seu, hauria d'obligar l'estat d'Israel a exterioritzar les raons de la negativa a executar la comissió rogatòria, així com justificar que aquestes tenen cabuda dins dels permesos per la referida estipulació convencional.

“Arribats a aquest punt, aquest òrgan jurisdiccional poc o gens pot fer per al compliment de la comissió rogatòria de referència i, per tant, perquè aquesta investigació avanci. Només resta una eventual via diplomàtica que sigui capaç d'impulsar el compliment de les obligacions derivades dels tractats internacionals, i l'exercici dels quals correspon al govern, en aquest cas, a més, víctima del delicte objecte d'investigació. Sens dubte, l'Advocacia de l'Estat, personada en aquestes actuacions, com a representant processal de l'Administració General de l'Estat, impulsarà l'exercici de la via esmentada a través dels mecanismes amb què a aquest efecte compta el govern d'Espanya”, assenyala.

Per a Calama, la situació processal descrita situa el procediment en allò que el Tribunal Suprem qualifica d'“impotència investigadora”, que impedeix conèixer la realitat del que ha passat, i que, en aquest cas, comporta que “el procés romangui adormit o en latència, fins que la informació obtinguda mitjançant un puntual i poc probable compliment de la comissió rogatòria que Israel té obstruïda o bé noves fonts de prova, permetin la continuació del procediment”.