El Poder Judicial aprova per majoria una declaració contra l'amnistia: "Suposa l'abolició de l'estat de dret a Espanya"

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat aquest dilluns una declaració institucional contra l'amnistia als encausats del procés. El text, elaborat en una reunió extraordinària de l'òrgan celebrada aquesta tarda a Madrid, ha recollit nou vots a favor, cinc en contra i un en blanc. Segons el text, el consell mostra la seva "preocupació i desolació intensa" per la "degradació" o, fins i tot, "abolició" que suposaria una llei general de perdó per l'estat de dret a Espanya. "Confondre l'interès d'Espanya amb l'interès del president del govern en funcions per evitar la formació hipotètica de governs de partits d'una ideologia diferent de la seva és una cosa manifestament incompatible amb l'alternança política", alerten.

"Utilitzar la promulgació d'una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política constitueix una perversió del règim constitucional", agreguen els magistrat del consell en una nota difosa al mitjans de comunicació a darrera hora de la tarda.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s'ha reunit avui al vespre de forma extraordinària per debatre si fa una declaració institucional en relació amb l'amnistia que negocia el PSOE amb els partits independentistes. La llei orgànica del Poder Judicial estableix que es pot celebrar una reunió d'aquest tipus si el president o cinc vocals ho consideren oportú.

Segons va indicar l'organisme en un comunicat aquest dijous, el seu president del consell, Vicente Guilarte, va citar la trobada després de la petició de vuit vocals que, dimecres passat, van advertir que una eventual llei de perdó podria implicar "una abolició de l'estat de dret". En la seva petició, els vocals contraris a l'amnistia alertaven de la "degradació" que suposaria una eventual llei de perdó als encausats del procés.

Davant d'aquesta possibilitat, els consellers Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona, tots proposats en el seu moment pel PP, exigien fer una declaració institucional de l'organ de govern dels jutges.

"No és compatible amb el principi d'estat de dret"

Segons aquests consellers, "no és compatible amb el principi d'estat de dret" que els responsables polítics "quedin exempts de respondre dels seus delictes davant els tribunals perquè un aspirant a president del govern pugui aconseguir el benefici personal i polític d'impedir el govern d'altres forces polítiques". "Això suposa degradar i convertir el nostre estat de dret en objecte de mercadeig al servei de l'interès personal que pretén presentar-se, des del rebuig al pluralisme polític, com l'interès d'Espanya", deien.

La proposta dels magistrats ha rebut crítiques per part de les associacions de jutges progressistes i del govern espanyol. Així, el coordinador de Jutges per la Democràcia a Catalunya, Carlos Pascual, va avisar dimecres que els magistrats s'estan "extralimitant" perquè "estan intervenint en el debat polític". "És poc rigorós i poc adequat, per una alta institució de l'Estat, posicionar-se sobre un projecte que està a l'aire i que encara no existeix", va lamentar.

Per part del govern espanyol, la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, va criticar també els vocals conservadors del CGPJ dient que "no són els més adequats per donar lliçons de constitucionalitat" perquè actuen amb el mandat caducat i, per tant, "són els primers que estan incomplint la Constitució". "Haurien d'haver marxat fa molt de temps", i "els falta sentit de la realitat", va dir la també exmagistrada dijous en declaracions als mitjans.