El PSOE registra la llei d'amnistia en solitari sense la signatura dels seus socis d'investidura

El PSOE ha registrat aquest dilluns finalment en solitari la llei d'amnistia que preveu tirar endavant amb els vots de Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. Els socialistes han estat negociant els últims serrells de la norma amb Junts, primer, i ERC, després, sense aconseguir tancar un acord definitiu, i han optat per registrar la llei i confiar que els grups que li han de donar suport s'afegeixin a l'entesa durant la tramitació. El registre en solitari implica un canvi de guió en els plans de Ferraz, que preveia que el text portés una signatura dels socis.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha comparegut en roda de premsa per defensar un text que segons ha afirmat és "impecable" des del punt de vista constitucional, i serveix per "tancar ferides" i "fomentar la convivència i superar d'una vegada un conflicte que patim des de fa més d'una dècada".

El ple d’investidura de Pedro Sánchez serà el 15 i 16 de novembre

"Una llei d'amnistia és l'eina més poderosa i útil que tenen les Corts per donar solució a un problema que s'havia enquistat" i impulsa "la convivència democràtica al nostre país", ha dit. A més, ha recordat que l'amnistia és una eina "útil, democràtica i eficaç" reconeguda a nivell internacional.

Ha recordat que la llei amnistiarà les responsabilitats de tots els actes vinculats al procés entre l'1 de gener del 2012 i aquest 13 de novembre del 2023, i no afecta només els "líders" independentistes, sinó també persones sense protagonisme que "han pogut cometre actes delictius" com professors d'escola, funcionaris i bombers.

Sense acord amb ERC

La negociació amb Junts s'ha allargat fins aquesta matinada i segons fonts d'aquesta formació ha acabat amb acord. Amb tot, el registre s'ha prorrogat després que afloressin desacords "tècnics" amb ERC. Els republicans havien rebut l'última versió de la llei aquesta mateixa matinada, igual que altres formacions com el PNB i Bildu.

ERC ha justificat que no estampi de moment la signatura per la necessitat de garantir "la màxima seguretat jurídica del contingut del text de la llei". "La llei és prou transcendent com perquè les coses es facin no condicionats per res més que no sigui el rigor i la seguretat jurídica", apunten, i ara per ara "queda algun detall des del punt de vista tècnic-jurídic que s'ha d'acabar de tancar les pròximes hores o dies".

Fonts del PNB han apuntat que malgrat que formalment estan d'acord amb el text que els socialistes els han fet arribar, de moment aquesta formació no ha signat la proposició de llei "perquè les parts negociadores no ho han requerit".

Bolaños, convençut que la llei aconseguirà 178 vots

El ministre Bolaños s'ha mostrat convençut que malgrat que el PSOE registra sol la norma, el text disposa d'un "ampli consens" de la resta de socis i "s'aprovarà amb 178 vots". A més, s'ha mostrat convençut que malgrat les reserves que puguin tenir, "tots els tribunals aplicaran la llei".

El registre de la llei, batejada "Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya", arriba just després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hagi convocat el ple d'investidura que tindrà lloc aquest dimecres i dijous.

La proposició de llei d'amnistia s'ha registrat inclou implícitament diversos casos considerats de 'lawfare' o guerra judicial per part dels independentistes. Es tracta, per exemple, del cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, o de l'exconseller d'Interior, Miquel Buch

En canvi, no preveu aplicar-se a les actuacions policials més severes o a la tinença i preparació d'explosius, com serien els CDR de l'operació 'Judes'. El text abasta de l'1 de gener del 2012 a aquest 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017.

La Llei d'amnistia arriba al Congrés enmig d'una forta onada de protestes al carrer. El Congrés dels Diputats està absolutament blindat per evitar que les manifestacions dels últims deu dies, sovint amb final violent, arribin als lleons i puguin impedir el debat de la sessió d'investidura.

Pel que fa al seu format, s'ha registrat com a proposició de llei, és a dir, a iniciativa dels grups, i no com a projecte de llei del govern espanyol, de manera que no ha calgut fer els tràmits previs preceptius i demanar criteri a òrgans com el Consell General del Poder Judicial i el Consell d'Estat.

Un cop registrada, la llei superarà la setmana que ve la qualificació de la Mesa del Congrés. No serà a la reunió de la Mesa d'aquest dimarts, perquè segons ha apuntat la presidenta del Congrés, Francina Armengol, seguirà el seu curs normal, i la Mesa acostuma a qualificar les lleis que arriben fins divendres.

Un cop qualificada per la Mesa, la llei iniciarà els seus tràmits. El primer serà la presa en consideració al ple del Congrés dels Diputats, on previsiblement obtindrà 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bilu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Si en aquest punt els grups aproven que també es tramiti per la via d'urgència, els temps es redueixen a la meitat respecte als d'una tramitació normal.

Posteriorment, la norma se sotmetrà al tràmit d'esmenes a la totalitat i d'esmenes parcials, i finalment se celebrarà un ple per aprovar el text resultant.

Un cop superat el Congrés, la reforma anirà al Senat. El PP ha iniciat una reforma del Reglament de la cambra alta per dilatar-ne l'aprovació. Es tracta de donar la potestat a la Mesa de la cambra alta, controlada pel PP, per decidir si les iniciatives enviades des del Congrés es tramiten per la via d'urgència, que és de 20 dies en comptes dels dos mesos del procediment ordinari. El Senat rebutjarà la llei amb tota probabilitat, de manera que el text tornarà al Congrés per quedar definitivament aprovada.