L'exconseller del PP balear José Juan Cardona obté la llibertat condicional, però diu que la seva condemna “és per a tota la vida”

L'exconseller balear del PP José Juan Cardona ha obtingut la llibertat condicional pocs mesos després que es complissin 10 anys del seu ingrés a la presó.

Fa uns dos anys, aproximadament, Cardona, una vegada feta la meitat de la pena, va accedir al tercer grau, cosa que li va permetre sortir de la presó, encara que en un règim de «semillibertat», amb unes restriccions i un control horari a través d'una polsera telemàtica. A partir de determinades hores, Cardona havia de ser a casa seva i per sortir d'Eivissa havia de demanar permís al centre penitenciari.

Amb la llibertat condicional, concedida pel jutjat de vigilància penitenciària després d'admetre un recurs de la defensa de Cardona, l'exconseller del PP ja no ha d'utilitzar la polsera i pot viatjar per territori nacional sense cap permís. Té l'obligació, això sí, de comparèixer una vegada al mes al centre penitenciari. «És com si la pena quedés en suspens», descriu Cardona.

Llicenciat en dret, Cardona treballa des de fa un temps en una assessoria jurídica. Un percentatge del sou està «compromès» per pagar la responsabilitat civil del dany comès a les arques públiques que fa una dècada li va imposar l'Audiència Provincial i que puja, en total, sumat als 2,2 milions de multes, a uns sis milions d'euros. «Ho estic pagant des del 2014», diu.

Des del setembre de l'any passat és membre de la junta directiva de Càritas i s'encarrega de l'àrea Penitenciària. Aquesta ONG cristiana exerceix una funció que per a Cardona és «el més important de tot: fer companyia». «Quan ets aquí [a la presó] et trobes molt sol. Però és que hi ha gent que no té ningú. Els voluntaris de Càritas i la pastoral penitenciària acudeixen a la presó i visiten els interns. Als que tenen ganes de parlar, se'ls atén, i, a més, se'ls ajuda tant com es pugui». Als interns que «no tenen absolutament res, sense recursos econòmics», Càritas els ingressa «una petita quantitat», perquè puguin tenir «una vida tan normalitzada com sigui possible a la presó». També s'hi organitzen cursos, concerts per a Nadal, entre altres coses.

Cardona va ser condemnat a 16 anys de presó per associació il·lícita, malversació de cabals públics i suborn per l'anomenat cas Scala durant l'últim govern autonòmic del PP presidit per Jaume Matas. També va ser inhabilitat durant 18 anys i nou mesos per exercir cap càrrec públic. En concret, l'Audiència Provincial va declarar provat que Cardona, amb el director general Kurt Viane i la que era gerent del consorci públic Cdeib, Antonia Ordinas, van muntar una trama per al cobrament de les comissions. El perjudici econòmic per a les arques de la comunitat autònoma es va quantificar en sis milions d'euros. Viane i Ordinas van confessar i van reduir considerablement la pena a cinc anys i mig i tres anys i vuit mesos, respectivament. També va ingressar a la presó l'empresari Felipe Ferré, que va rebre un tracte especial al consorci a canvi del pagament de comissions. Igualment, es va condemnar altres empresaris que es van confessar culpables, però van eludir entrar a la presó.

Passar pàgina del cas Scala

L'exconseller decideix «passar pàgina» sobre els fets que el van portar a la presó i no fer-ne cap comentari. «Fa 16 anys que es van produir aquests fets i 10 des que es va dictar la sentència. Crec que ja és hora. Primer perquè, encara que no hi estigui d'acord, hi ha una sentència i cal respectar-la i complir-la. És el que he fet, encara que mantingui que no tingui res a veure amb aquests delictes», subratlla.

Sobre la seva experiència a la presó, Cardona ressalta que per a «qualsevol persona és molt dur». «És obvi i, com deia l'altre dia el líder de l'oposició a Veneçuela a Diario de Ibiza [Leopoldo López: «Vaig aprendre què és la llibertat estant pres»], les persones valorem el que realment valen les coses quan les perdem» , destaca.

En ser preguntat pels motius sobre els quals, malgrat que defensi la seva innocència, no va intentar arribar a un acord amb la Fiscalia com van fer Viane i Ordinas per reduir la pena, Cardona respon: «Hi ha gent que pensa així, i ho respecto, però jo penso d'una altra manera. Sé que tot el que he passat és el preu que he pagat per defensar la meva innocència i veritat. Si jo dic que no he comès cap delicte, he de ser conseqüent amb mi mateix i, per tant, defensar la meva innocència. Si per no entrar a la presó o per estar menys temps pres, reconegués que havia comès aquests delictes, tant si és veritat com si no ho fos, ho hauria comès perquè ho hauria dit. Estar a la presó no és agradable, però per a mi mateix, quina mena de persona seria?».

Sé que tot el que he passat és el preu que he pagat per defensar la meva innocència i veritat

José Juan Cardona

— Exconseller balear del PP

Cardona també explica que, una vegada, en una conversa que va mantenir amb el jutge del jutjat de vigilància penitenciària per obtenir un permís, aquest li va plantejar el mateix. «Li vaig dir: jo tinc una sentència en contra, i no és de 16 anys, sinó per a tota la vida perquè cada vegada que algú parli de mi, s'hi referirà. I ho tinc clar. Jo l'he combatuda, i he perdut i no tinc més remei que complir la sentència, però defensant la meva innocència. I crec que són dues coses compatibles», assenyala, alhora que afegeix: «A més, cadascú té una posició sobre aquest assumpte. Tothom té una idea formada. Quan vaig entrar a la presó, era un assumpte exclusivament meu. I per a mi mateix, quina mena de persona seria si no fos capaç de defensar la veritat?», insisteix Cardona.

Entrar a la presó no val la pena mai. De vegades hi ha preus que no valen la pena però s'han de pagar.

José Juan Cardona

— Exconseller balear del PP

I ha valgut la pena no haver cercat un acord amb la Fiscalia? Cardona respon: «Entrar a la presó no val la pena mai. Ara bé, de vegades es paguen preus que no valen la pena, però s'han de pagar. La vida no és gratis ni cap posicionament a la vida tampoc ho és. I a mi m'ha costat allò que m'ha costat. Sabia que la defensa de la meva innocència suposava un preu a pagar».

Els seus companys del partit: suports i decepcions

Pel que fa a la relació que ha mantingut els últims anys, des que va entrar a la presó, amb els que eren els seus companys de partit, Cardona riu i reconeix que «hi ha de tot». «Hi ha hagut gent, a qui agraeixo molt, que mentre se'm va permetre, pujaven a la presó a visitar-me. I n'hi ha hagut d'altres que no. Però no que no vinguessin a visitar-me, sinó res. No me'n recordo d'ells, només dels que van fer que em sentís recolzat. No es pot estar tota la vida vivint amb rancúnies i frustracions. Tan curt com és la vida, cal gaudir-la amb la família, els amics... i la resta és història».

«Poden estar tranquils… no tornaré [a la política], afirma entre rialles. La seva inhabilitació per exercir de càrrec públic culmina el 2032». «L'ésser humà és un animal polític i es parla de política fins i tot a la comunitat de propietaris. Però una cosa és donar la meva opinió, encara que no agradi, i seguir l'actualitat, i una altra és que em quedin ganes de tornar a la política activa o orgànica, a la batalla», justifica.