L'acord de la llei d'amnistia limita l'exclusió del terrorisme a actes que vulnerin les directives europees

Les modificacions a la llei d'amnistia que han fet possible l'acord entre el PSOE, ERC i Junts modifiquen tres articles i el preàmbul de la llei, i delimiten el capítol d'exclusió dels delictes de terrorisme als actes que "per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme segons la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de març de 2017". A més, segons la literalitat de l'esmena, quedaran fora de l'amnistia només els que "hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, i en particular les regulades als articles 2 i 3 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals, i en el dret internacional humanitari".

Segons fonts de Junts, el nou text provocarà que entre 150 i 200 persones implicades en casos relacionats amb l’1-O es vegin beneficiats per la llei d’amnistia quan abans d’aquests darrers canvis podien estar en risc i posaven el seu futur en mans de la interpretació que en pogués fer el jutge. Per als de Carles Puigdemont, excloure del text qualsevol referència al Codi Penal espanyol per a referenciar-se en la legislació europea sobre terrorisme ha estat la principal clau que ha permès que aquests dos centenars de persones estiguin més blindades.

Debat agri

L'aprovació a comissió ha anat precedida d'un debat que ha servit perquè el PP i Vox carreguessin contra la norma afirmant que és "una llei corrupta" (PP) i suposa un "cop d'estat secessionista" (Vox). "Aquí no s'ha tancat res, per molt que ho reiteri una vegada i una altra el PSOE. Es torna al punt de partida", ha alertat la diputada popular Cuca Gamarra. Pel PP, l'amnistia desprotegeix l'Estat perquè l'independentisme "ho pugui tornar a fer, però des de la impunitat". Gamarra ha afegit que la llei d'amnistia és "injusta, inconstitucional i immoral" i només busca perdonar els delictes més greus en democràcia: traïció a l'estat, terrorisme i corrupció.

"Estem davant d'una llei corrupta que és el pagament, la transacció, que vostès (el PSOE) han de fer per seguir al poder", ha afirmat Gamarra. "Han aconseguit empitjorar allò que ja estava malament. Les esmenes que incorporen fan la llei més inconstitucional i il·legal", ha resolt la diputada dient que l'amnistia no té res d'impecable, tal com afirma el PSOE. Un cop acabada la comissió, Gamarra ha explicat a la premsa que confia que els tribunals europeus acabin tombant l'amnistia.

Des de Vox, el diputat Javier Ortega Smith ha iniciat la seva intervenció avisant que la mateixa sessió de la Comissió de Justícia era un "frau a la legalitat" i una "cacicada" ja que la proposició de llei va ser rebutjada per la majoria absoluta de la cambra baixa, de manera que havia d'anar "a la paperera". Per als de Santiago Abascal, la norma està feta "amb noms i cognoms" i sota demanda de Junts i ERC. "S'amnistiaran delictes de tortures o contra la pau", ha recordat. "És un cop d'estat secessionista", ha reblat.

“Política de veritat”

Per contra, el PSOE, Sumar i les forces nacionalistes i independentistes han aprofitat el debat en comissió per exposar les bondats de l'amnistia i defensar-ne la utilitat política i el rigor jurídic. Des de la bancada socialista, el diputat Francisco Aranda ha explicat que les esmenes a les lleis són una pràctica "habitual" en l'elaboració de qualsevol llei, de manera que no s'entenen les queixes del PP, que ha intentat suspendre la comissió en considerar que no havien tingut temps d'analitzar els canvis a l'amnistia que s'ha votat avui. Pel que fa a la norma, ha dit que permet complir el compromís de Sánchez en favor de la "desjudicialització" i d'obrir una nova etapa a Catalunya. "És una llei bona per Catalunya i bona per Espanya", ha resumit Aranda.

"La llei va entrar impecable i sortirà impecable, com no podia ser d'altra manera. És respectuosa amb el marc europeu, està agafada al dret europeu, les recomanacions de la Comissió de Venècia i el Conveni Europeu de Drets Humans. És una llei molt treballada per un temps nou", ha insistit Aranda abans de dir que no es perdonen ni els delictes greus de terrorisme, tortures, traïció, enriquiments il·lícits o contra la "independència d'Espanya". "Estem fent política de veritat", ha resumit.

Tornar a "avançar"

Per part d'ERC, la diputada Pilar Vallugera ha avançat que retirava les seves esmenes a la llei d'amnistia en considerar que quedaven recollides al text votat avui. D'altra banda, ha dit que la norma reconeix que a Catalunya no es va produir cap delicte castigable durant el procés i millora punts com el de la malversació. "Ens permetrà tornar a un punt per avançar tots plegats de nou en aquest horitzó de llibertat, que s'ha de fer a través d'un referèndum d'autodeterminació", ha promès . Pel que fa al contingut del text, ha dit que és "tan inatacable" com l'anterior, malgrat que la judicatura continuarà sent "la que és". "Aquesta llei pot ser parada ara i abans", ha alertat.

"Ens hauríem pogut estalviar alguns dels judicis que s'han obert durant aquest mes i mig, i algunes de les condemnes que han recaigut. No hem estat a temps", ha lamentat la diputada. Per als republicans, l'amnistia podrà "restaurar en la mesura del possible" el mal fet a centenars de persones encausades o condemnades per participar en el moviment independentista. "Aquest és un primer pas, però no serà l'únic", ha reblat.

El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la decisió de la seva formació de no avalar a la primera el redactat de la norma en considera que tenia "mancances importants". "Quan els diputats de Junts votem que no és perquè tenim motius de pes per fer-ho", ha defensat. Per a Cervera, la seva "exigència" ha sigut un "encert" perquè permet introduir les recomanacions de la Comissió de Venècia després d'una visita a petició del PP.

"Avui retirem les nostres esmenes i transaccionals anteriors per recolzar les noves recolzades per sis grups d'aquesta cambra als quals agraïm el seu suport, com també el del grup mixt, representat aquí per Podem", ha afegit Cervera. Finalment, ha afirmat que la norma servirà per protegir de forma "immediata" a tots els encausats del procés. "Una llei que, ara sí, reforça i adapta als estàndards europeus les exclusions de terrorisme, la traïció i la malversació, per dificultar les temptacions d'aquells que en volen fer un mal ús", ha conclòs.

Des de Sumar, Gerardo Pisarello ha dit que l'amnistia és "una bona llei" que beneficia als independentistes, però també als que volen entrar per una vegada en un "nou temps polític" centrat en assumptes socials "més urgents". "El gran derrotat és el PP, que vint anys després dels atemptats de l'11-M ha demostrat que per tal de tenir el poder està disposat a mentir", ha agregat. El dirigent dels comuns també ha apuntat que la norma suposa una derrota per Feijóo, que ha acabat alineat amb les posicions més dures del seu partit, i per alguns jutges que han "compromès la seva imparcialitat".

EH Bildu, el PNB i Podem defensen la norma

Des d'EH Bildu, Jon Iñarritu ha ressaltat que l'amnistia permet que el conflicte català es resolgui per la via "del diàleg" i no a través dels tribunals i l'ordre públic. "Aquesta llei pot ser que deixi oberta a la interpretació d'un magistrat de vocació prevaricadora", ha avisat. Pel que fa a la negativa del PP, els ha recomanat que "canviïn l'argumentari" després d'escoltar el veredicte de la Comissió de Venècia, favorable a la norma.

Per part del PNB, el diputat Mikel Legarda ha argumentat que l'amnistia permet recuperar "el diàleg, la negociació, la concòrdia perduda, la convivència i la pau social". Tot i que ha admès que és legítim que algunes veus considerin la norma equivocada, a parer seu, no es posa en perill ni la democràcia ni la separació de poders. "Obre la porta al reconeixement efectiu de la plurinacionalitat", ha remarcat. Des de Podem, la diputada Martina Velarde ha celebrat que la norma tiri endavant, però ha lamentat que no s'hagi comptat amb la veu de la seva formació en la negociació de les esmenes.

Nou redactat de l'amnistia

Un mes després del fiasco que va suposar el 'no' de Junts a la llei, PSOE, ERC i els de Carles Puigdemont han escenificat a la Comissió de Justícia una entesa tancada la darrera setmana després de diverses transaccions i modificacions al text de la iniciativa. Entre altres elements, l'acord implica un nou redactat en les exclusions a l'amnistia. Així, s'hi podran acollir els investigats relacionats amb el procés per suposats delictes de terrorisme, entre ells noms vinculats a Tsunami Democràtic. El text inclou també els delictes d'alta traïció adaptats als estàndards europeus i no al Codi Penal espanyol.

La transaccional de la llei elimina les referències de la llei al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme, i deixa només la tipificació que en fan els convenis internacionals. Diferencia així entre el que considera com a terrorisme el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional i el que s'entendria que és terrorisme segons els convenis internacionals. El nou redactat també reescriu l'article 1 respecte a qui es pot beneficiar de l'amnistia –tal com demanava la Comissió de Venècia- per evitar que s'hi puguin acollir casos de corrupció. 

Pròxims passos

Després de la seva aprovació per segona vegada en comissió, la llei anirà de nou al Congrés. Superat el vot a la cambra baixa, haurà d'anar al Senat, on el PP té majoria absoluta. Els populars ja ha avisat que aprofitaran la cambra alta per provar de torpedinar la llei amb peticions de compareixences i allargant els terminis fins que la rebutgi finalment al cap de dos mesos. Serà aleshores quan la llei pugui tornar al Congrés -previsiblement al mes de maig- on quedaria definitivament aprovada i llesta per a ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Quan això passi, serà de pena aplicació i els jutges hauran d'adaptar les seves resolucions al que estableix.

Un cop encarrilada l'amnistia, el govern espanyol mira ja la següent meta volant de la legislatura: l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2024. Els socialistes necessiten de nou el 'sí' de totes les formacions que van permetre la investidura, inclosos ERC i Junts. Aquesta setmana, el portaveu de Junts al Senat, Josep-Lluís Cleries, ja ha deixat clar que la seva formació està oberta a la negociació d'uns pressupostos socials, però ha advertit el PSOE que cal corregir el dèficit crònic d'execució.