Guerra a Ucraïna

La UE fa els primers passos per formar pilots ucraïnesos d’avions de combat

Un caça rus

Un caça rus / EP

Silvia Martinez

Una de les primeres carències que els governs de la Unió Europea van satisfer a Ucraïna després de la invasió de Rússia fa poc més d’un any va ser l’enviament de munició i armes. Després de mesos d’estira-i-arronsa, els Vint-i-set es van comprometre a enviar carros de combat, inclosos els tancs alemanys Leopard2 i formar soldats per manejar-los i, finalment, sembla que s’acosta l’hora d’enviar els avions de combat que el Govern de Volodímir Zelenski reclama des de fa mesos. Diversos estats membre s’han compromès a començar a formar pilots en l’ús de caces F-16. «L’entrenament de pilots ha començat i espero que aviat puguem proveir Ucraïna d’aquest tipus d’armes», ha celebrat l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, en el Consell de Ministres d’exteriors celebrat a Brussel·les.

El cap de la diplomàcia europea ha qualificat de «bo» el fet que els països del G-7 decidissin durant la reunió feta aquest cap de setmana a Hiroshima (el Japó) «preparar el terreny per proporcionar a Ucraïna els avions de combat que necessita» tot i que l’assumpte no s’ha debatut durant la reunió de ministres d’exteriors de la UE. «No hi ha hagut un debat específic sobre caces, però tampoc sobre armament. Hi ha hagut un debat més centrat en les sancions, en la lluita contra la impunitat, a avançar en el tribunal que ha de jutjar els crims (de Rússia) i el que sí que hi ha hagut és una crida a la necessitat de subministrar la munició que es necessita per a la defensa d’Ucraïna», ha explicat després de la trobada el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares.

L’enviament de caces és una antiga demanda de Kíiv a la qual molt pocs països s’han mostrat receptius fins ara per evitar una escalada i augmentar les tensions amb Moscou. Així i tot, països com Polònia i Eslovàquia es van convertir fa unes setmanes en els primers a subministrar aquest tipus de mitjans tot i que van enviar caces MiG 29, de fabricació soviètica, molt menys moderns que els F16 reclamats per Kíiv i insuficients, segons sostenen, per garantir la seguretat al seu cel. La situació en uns mesos sembla haver fet un gir de 180 graus.

«Ningú diu que és impossible. Si comparem amb la situació que hi havia fa tres mesos, quan encara estàvem mirant d’obtenir tancs, avui tots parlen d’una coalició de combatents, aquest és un senyal molt prometedor. Entenem que la nostra defensa aèria no serà completa sense els caces F-16», advertia fa uns dies en el diari ‘Politico’ l’assessor del ministre ucraïnès de defensa Yuriy Sak que estima entre 40 i 50 les unitats que els agradaria obtenir d’un model d’avió utilitzat per més de mitja dotzena de països europeus entre els quals figuren Holanda, Bèlgica, Portugal, Polònia, Holanda i Noruega. 

Compromisos en el G-7

Durant la cimera del G-7, i després d’una gira de Zelenski per diversos països, el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar que el seu país, que opera una de les flotes més importants, ajudarà a formar pilots ucraïnesos en el maneig d’aquest tipus d’aparells. Es tracta d’una decisió que secunden també diversos països de l’OTAN tal com van avançar a Reykjavík els mandataris del Regne Unit, Holanda, Bèlgica i França. «França està disposada, amb altres socis europeus i altres països, a participar en la formació de pilots ucraïnesos», ha confirmat aquest dilluns la ministra Catherine Colonna. La posada en marxa de la decisió, no obstant, «trigarà diversos mesos», per la qual cosa ha advocat per avançar pas a pas. «En l’actualitat, les necessitats d’Ucraïna són essencialment municions, vehicles blindats, vehicles blindats avançats, tancs i també (serveis) de manteniment», ha recordat.

Amb prudència s’ha pronunciat també el ministre holandès, Wopke Hoekstra. «La decisió que hem pres ara és assegurar-nos que entrenem els pilots (ucraïnesos) perquè, si decidim enviar avions de combat (a Ucraïna), hi estiguin preparats. Però aquesta és una decisió a part que no debatrem avui», ha explicat sobre l’enviament de caces. «Per als Països Baixos no hi ha tabús (quan es tracta de subministrar caces F-16 a Ucraïna)», ha afegit sense donar detalls sobre el possible enviament i centrant-se en l’entrenament. «La nostra intenció és assegurar-nos que ho fem al més aviat possible, però no esmentaré un nombre de dies o setmanes o mesos, perquè no crec que sigui útil», ha afegit. Països com Alemanya, que no disposen d’F-16, ja han descartat afegir-se a la coalició i Portugal, que tot i que no es planteja enviar caces, sí està obert a formar pilots.

La situació a Ucraïna, en tot cas, ha tornat a centrar bona part de la reunió dels Vint-i-set que continuen sense tancar un acord ni sobre l’onzè paquet de sancions, centrat a evitar l’elusió de sancions per part de tercers països i que els ambaixadors permanents continuaran negociant dimecres, ni sobre un nou tram de 500 milions d’euros del Fons Europeu de Suport a la Pau que Hongria manté bloquejat mentre Kíiv mantingui en la llista de patrocinadors internacionals de la guerra el més gran del país, l’OTP.