El cap de la Guàrdia Presidencial assumeix la presidència del Níger després del cop d'estat

El cap de la Guàrdia Presidencial del Níger, Abdourahmane Tchiani, ha estat nomenat aquest divendres com a líder de la junta militar instaurada després del cop d'estat del dimecres, que va destituir el fins ara president, Mohamed Bazoum, qui continua retingut a la seu del Palau Presidencial de la capital, Niamey.

El nomenament ha estat anunciat en un missatge llegit per la cadena de radiotelevisió estatal, després de dos dies d'especulacions sobre el paper del cap de la Guàrdia Presidencial, qui ocupava el càrrec des del 2011, quan va ser nomenat pel predecessor de Bazoum, Mahamadou Issoufou.

El propi Tchiani ha defensat les accions dels amotinats i ha recalcat que la junta, coneguda com a Consell Nacional per a la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP), "ha posat fi al règim de la Setena República" per "l'única voluntat de preservar la benvolguda pàtria".

Així, ha lamentat "la contínua degradació de la situació de seguretat al Níger, sense que les autoritats derrocades hagin permès una verdadera solució a la crisi" i ha denunciat "la gestió nefasta feta a nivell econòmic i social".

Tchiani ha criticat, també, "el discurs polític sobre la situació de seguretat per part d'alguns polítics a nivell i internacional que volen presentar que tot està ben i sota control, al marge de la dura realitat de la inseguretat". Ho ha fet en unes declaracions recollides al diari nigerià 'Li Sahel'.

"Els atacs mortals i traumàtics a Bosso, Inates, Chinagoder, Anzourou, Bakorat i altres llocs ens recorden (...) aquesta realitat cada dia", ha manifestat, abans de plantejar si "és possible seguir amb la mateixa postura, els mateixos actors i els mateixos resultats". "Nosaltres, el CNSP, responem amb una ferma negativa", ha argüido.

D'aquesta forma, ha posat l'accent que "la postura actual sobre seguretat no ha permès donar seguretat al país tot i els grans sacrificis acceptats pels nigerinas i el suport apreciable i benvolgut per part de socis internacionals". "Els resultats no estan a l'altura de la voluntat dels ciutadans", ha ressaltat.

Per això, ha incidit que els militars "han decidit intervenir i assumir les seves responsabilitats, no sense haver intentat en nombroses ocasions, en línia amb un paper militar, cridar l'atenció dels alts càrrecs sobre la incoherència i ineficàcia de la seva gestió política dels assumptes de seguretat en el país".

El nou líder de la junta militar ha denunciat a més "l'alliberament extrajudicial de múltiples alts càrrecs terroristes sense cap garantia" i ha lamentat que l'actual política antiterrorista "exclou tota col·laboració real amb Burkina Faso i Mali".

Tant Mali com Burkina Faso han estat escenari de diversos cops d'estat entre 2020 i 2022 que han suposat la instauració de juntes militars que s'han distanciat de França i s'han acostat Rússia, inclòs l'enviament de mercenaris del Grup Wagner a territori de Mali.