Què està passant al Níger?

El 26 de juliol passat, un grup de membres de la Guàrdia Presidencial nigerina van retenir el llavors president Mohamed Bazoum al palau presidencial amb la seva família, van declarar la fi del seu mandat i van instaurar una junta militar. Des d’aleshores, els xocs durs entre l’Exèrcit i els manifestants i l’oposició de la comunitat internacional al militar autoproclamat president del país, el general Abdourahmane Tchiani, han anat tensant una situació prebèl·lica que amenaça d’esclatar en qualsevol moment. Aquestes són tres claus per entendre què passa en aquest país del Sahel:

Cronologia dels fets

Després del primer envit colpista dut a terme pels membres de la Guàrdia Presidencial, la primera mesura del nou líder militar nigerí, Abdourahmane Omar Tchiani, va ser autoproclamar-se líder de la nova Junta Militar i aïllar el llavors president.

Aquell primer dia, el president Mohamed Bazoum, en el poder des del 2021, va ser retingut amb la seva família al palau presidencial i se li va permetre comunicar-se amb l’exterior, va arribar a transmetre a António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, que es trobava «bé», però que la situació era «extremadament complicada». De fet, Bazoum no té accés a aliments frescos.

Les primeres manifestacions per demanar l’alliberament del president van ser dispersades a trets pels militars afins i poc després es va anunciar una suspensió institucional, un toc de queda i un tancament de les fronteres terrestres i aèries del país.

L’endemà, el 27 de juliol, les Forces Armades van declarar el suport al cop d’estat i van sortir al carrer manifestants partidaris de la nova junta militar patriòtica cridant consignes anticolonialistes contra França i exhibint banderes russes.

El tercer dia, el 28 de juliol, va fer la seva primera aparició pública el general Tchiani després de reunir-se amb els ministres del Govern anterior per demanar-los suport. En la seva intervenció, va justificar la seva autoproclamació com a cap de la junta militar per «la degradació permanent de la situació de seguretat» i va assegurar als ciutadans que amb el seu lideratge «s’acaba tot l’anterior». En la mateixa línia, va fer una crida a la comunitat internacional perquè no intervinguessin en els seus assumptes interns. Paral·lelament, la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental) va donar un ultimàtum que va expirar dilluns passat als militars per restablir l’ordre constitucional sota l’amenaça d’una acció militar. Una setmana després del motí, Tchiani va començar a purgar l’Estat Major de les seves forces armades de militars que no fossin afectes a la causa de la junta autoanomenada «de salvaguarda patriòtica».

Qui és Omar Tchiani?

El general Abdourahmane Omar Tchiani es va autoproclamar líder de la nova junta militar, però portava exercint un important paper en la vida política del Níger des del 2011, quan va ser nomenat cap de la Guàrdia Presidencial del país. Tchiani, que va ser ascendit al rang de general el 2018 pel llavors president Mahamadou Issoufou, ara és la màxima autoritat al país del Sahel.

El general, de 62 anys, és oriünd de la regió de Tillaberi, a l’oest del país, una zona propera a la frontera amb Mali, i es va formar militarment al Senegal. Abans de formar part de la guàrdia del president nigerí, va ser agregat militar de l’ambaixada del seu país a Alemanya. Després de tornar al país, el 2015, va ser vinculat amb l’intent de cop d’Estat contra l’expresident Issoufou, al qual se’l considerava proper, però posteriorment es va descartar la seva implicació en la trama.

Recentment, s’havia especulat amb un possible desacord amb l’actual president Bazoum. Mitjans com The Economist han apuntat que, presumptament, el president hauria intentat rellevar-lo al capdavant de la Guàrdia Presidencial i que aquesta podria haver estat la causa que l’hauria portat a aixecar-se en armes.

Els agents externs

La deposició de Bazoum, que va assumir el càrrec el 2021 en el primer traspàs de poder democràtic de la història del Níger, ha desencadenat una crisi sense precedents. La preocupació immediata és que pugui desencadenar una guerra regional. L’aixecament ha rebut la condemna conjunta de l’ONU, la UE, els Estats Units, la Cedeao i la Unió Africana, que a més han recalcat el possible augment de la influència russa ara que el poder és ostentat per un militar afí. Per part seva, els dirigents de l’Àfrica Occidental han exigit el restabliment de l’ordre constitucional al país.

Els analistes han advertit que el caos polític podria fer retrocedir la lluita contra els grups extremistes iniciada pel president anterior i incrementar la influència de Rússia en aquesta regió. La xacra del gihadisme continua sent una realitat al Sahel i causa anualment centenars de víctimes als països africans que l’integren (Burkina Faso, Mali i Níger). L’aixecament militar nigerí ha estat avalat pels recentment establerts governs dels països veïns del Sahel, també de forma violenta, on Rússia té un poder creixent en detriment de la influència francesa, que cada vegada és més rebutjada.

I és que després de dos cops militars que van tenir lloc als països veïns el 2021 i el 2022, les noves juntes a Bamako i Ouagadougu han posat la mirada en la direcció russa després d’haver forçat la retirada de les tropes europees del seu territori. En els últims anys, tots dos governs han preferit obrir les portes als mercenaris russos de Wagner per fer front a la inseguretat.