El suflé de Carles III es desinfla un any després del seu accés al tron

El dijous 8 de setembre del 2022, a les 15.10 hores, el fins aleshores príncep de Gal·les, Carles d’Anglaterra, va ascendir al tron al Regne Unit i als 14 països de la Commonwealth. Una successió automàtica després de la mort de la seva mare, la reina Isabel II, i que va culminar amb la seva coronació mesos més tard, el 6 de maig, en una cerimònia que ja forma part de la història. Carles III ha evitat, però, fer canvis significatius a la corona el seu primer any com a monarca, malgrat les expectatives de renovació i modernització de la institució després de la seva proclamació.

Part d’aquestes expectatives estaven posades en una possible acceptació de la implicació de la monarquia britànica en el tràfic d’esclaus i l’obertura d’una investigació per aclarir aquests vincles, com van demanar representants de l’ONU el març passat. Però per ara, el rei ha mostrat poca intenció de prendre cap mesura: en els seus primers dotze mesos de regnat s’ha limitat a fer mencions a un passat «dolorós», sense entrar en accions concretes. «Hem de reconèixer els errors que han format el nostre passat si volem alliberar el poder del nostre futur comú», va assegurar durant la visita d’Estat del president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, el novembre passat.

Un dels episodis més polèmics en la relació amb les antigues colònies va ser el rebuig del palau de Buckingham a tornar les restes del príncep Alemayehu, fill del rei Teodor II d’Etiòpia, que va ser traslladat al Regne Unit després de la derrota del seu pare davant les forces britàniques el 1868. El príncep va ser acollit per la reina Victòria i enterrat al castell de Windsor després de la seva mort prematura, pocs anys després. Els portaveus del palau afirmen que l’extracció de les restes suposaria una «pertorbació del lloc de descans d’un nombre considerable de persones als voltants», malgrat les peticions dels descendents del príncep per recuperar el cos.

Perfil institucional

En matèria de canvi climàtic, un dels àmbits amb què Carles III s’ha mostrat més compromès durant dècades, ha preferit mantenir un perfil institucional i respectar la voluntat del Govern en diverses ocasions. El monarca va renunciar a fer un discurs durant la Conferència del Clima (COP27), celebrada el novembre passat, a petició del primer ministre Rishi Sunak. En lloc d’això, va organitzar una recepció al palau de Buckingham poc abans de l’esdeveniment i va rebre les lloances del mateix Sunak, que el va presentar com «un líder en la lluita contra el canvi climàtic» malgrat la seva absència en la conferència de l’ONU.

Més obert ha sigut el debat sobre la seva implicació en temes polítics, una implicació que sí que va demostrar en diverses ocasions com a príncep de Gal·les. La reunió amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hores després de la firma del nou protocol per a Irlanda del Nord, va ser interpretada pels defensors més radicals del Brexit com una intromissió del monarca. L’exlíder d’UKIP, Nigel Farage, va insinuar que el rei estava mostrant les seves «veritables conviccions polítiques», mentre que el diputat de l’ala dura del Partit Conservador Jacob Rees-Mogg va alertar que «qualsevol pla per involucrar el Rei abans que hi hagi un acord polític intern vorejaria la incorrecció constitucional».

El mateix Rees-Mogg, aliat de l’ex primer ministre Boris Johnson, també va ser molt crític amb l’elecció de dos països europeus, França i Alemanya, com a destinacions per a les primeres visites d’Estat del monarca. «Tenint en compte el sentiment republicà [a la Commonwealth], sa Majestat hauria d’anar primer als seus propis regnes, com Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà», va assenyalar llavors.

El palau insisteix, no obstant, que el rei ha pres aquestes decisions a petició del Govern i no per voluntat pròpia. Una cosa habitual en la monarquia britànica, segons va assenyalar l’expert en dret constitucional Robert Hazell al diari iNews poc després de la trobada amb Von der Leyen. «Hauria sigut un monarca valent en cas de negar-se a seguir el consell governamental. Crec que la difunta reina hauria fet el mateix que el rei Carles».

Austeritat en dubte

La imatge d’un monarca més auster i en contacte amb la realitat econòmica d’un país colpejat amb duresa per l’augment del cost de la vida s’ha esvaït els últims mesos. Els assessors del rei van pactar amb el Govern la reducció a la meitat del percentatge dels beneficis generats pel patrimoni de la Corona, entre els quals els negocis immobiliaris, que financen la institució. Però malgrat aquesta aparent retallada, els ingressos de la monarquia passaran dels 86 milions de lliures actuals (100 milions d’euros) a 126 milions de lliures (146 milions d’euros) el 2026, a causa que els ingressos per l’explotació del patrimoni de la corona s’han disparat els últims anys.

En la part territorial, el monarca encara s’enfronta al desafiament independentista a Escòcia. La possible celebració d’un nou referèndum i una eventual victòria de l’independentisme podrien causar molt de mal a la institució. «El prestigi de la monarquia es veuria inevitablement afectat, tot i que la responsabilitat de la ruptura recaigui en els polítics i no en el monarca», explica el constitucionalista Hazell en un informe publicat per la Cambra dels Comuns. L’eventual independència d’Escòcia no implicaria necessàriament renunciar a Carles III com a monarca, però els experts apunten que el rei haurà de prestar més atenció a aquest territori, més enllà de les seves visites al castell de Balmoral, per recuperar una popularitat a la baixa.