Òmnium, universitats, sindicats i patronals envien una carta conjunta als estats de la UE per l’oficialitat del català

Fins a 21 organitzacions han enviat una carta conjunta als estats membres de la Unió Europea per a l’oficialitat del català. La iniciativa, presentada aquest dilluns a l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat impulsada per Òmnium Cultural, els rectors de les vuit universitats públiques catalanes i els principals sindicats i patronals. La missiva ha estat llegida per l’actor Sergi López i la directora Sílvia Quer en la vigília d’una nova reunió del Consell d’Afers Generals de la UE. El text defensa que és una “oportunitat històrica” per a reconèixer una llengua parlada per “més de deu milions” de ciutadans europeus i “present a 3 dels estats membres”. Consideren que aquesta oficialitat enfortiria “els valors fundadors” de la Unió Europea.

La carta, que s’ha adreçat als representats a la UE dels estats membre, ha estat signada per Òmnium Cultural, les vuit universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdLL, UdG, URV i UOC); organitzacions empresarials, com Foment del Treball, PIMEX, la Cambra de Barcelona, CECOT, FemCat, Confederació de Cooperativistes de Catalunya i Acadèmia del Cinema Català, i els sindicats CCOO, UGT, USOC, Intersindical i Unió de Pagesos.

La missiva comença recordant que, malgrat ser la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea, “el català no compta encara amb el reconeixement d’oficialitat”. És per aquest motiu que les entitats reclamen el “suport” dels estats membres. “Tenim una oportunitat d’aconseguir-ho, enfortint la UE i els seus valors fundadors d’igualtat, justícia i multilingüisme, recollits als tractats i a la Carta de Drets Fonamentals”.

En aquest sentit, la carta subratlla que “moltes llengües amb un nombre similar o menys parlant que el català” ja tenen el caràcter d’oficial. I en fan un llistat: txec, portuguès, suec, búlgar, danès, eslovac, finès, croat, lituà, eslovè, letó, estonià, maltès i irlandès. “Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon únicament a la voluntat política dels estats membres”, sosté el document, que assenyala com el reglament s’ha modificat en set ocasions.

“Protecció legal clau”

Entre els arguments que posen les organitzacions damunt la taula hi ha l’oficialitat com a “protecció legal clau” davant de fenòmens com “la globalització, les noves tecnologies i les noves formes de comunicació”. A conseqüència ce no ser oficial, afegeixen, “els 10 milions de catalanoparlants no trobem protecció en àmbits clau que es regulen cada cop més des de les institucions europees, com l’etiquetatge, l’audiovisual, les tecnologies, les xarxes socials o les intel·ligències artificials”.

“Només el 2022 es van aprovar 47 disposicions normatives amb requisits de caràcter lingüístic que suposaven l’exclusió del català pel fet de no ser una llengua oficial de la UE”, indica la missiva, argumentant que l’oficialitat tindria un “impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus”.

Antich alerta també sobre l’ús social

En declaracions als mitjans de comunicació després de l’acte a l’IEC, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que “no esperem cap altra resposta” a la carta que “una llengua amb 10 milions de parlants compti amb l’oficialitat” i no s’ataqui la “llibertat d’oportunitats”.

Per a Antich, l’oficialitat és “un pas endavant important i essencial”. No obstant això, també ha posat el focus sobre la necessitat d’”enfortir l’ús social” de la llengua. “Encara som a anys lluny d’una situació plenament normalitzada”, ha alertat el dirigent de l’entitat cultural.