Les seqüeles de la guerra en els nens d’Israel i Gaza: odi, rancor i més violència

Des que el 7 d’octubre els milicians de Hamàs van atemptar contra Israel, i van perpetrar un atac sense precedents en què van matar més de 1.400 persones, l’Exèrcit israelià bombardeja sense parar la Franja de Gaza, on ja han mort 6.500 palestins, dels quals 2.700 eren menors, segons el Ministeri de Sanitat gazatí. L’oenagé Save the Children estima que, en aquests moments, un nen gazatí mor cada 15 minuts. A l’altre costat de la tanca de Gaza, recomptes de mitjans israelians apunten que almenys 27 nens han mort des d’aleshores i 30 més es mantenen en parador desconegut després d’haver sigut segrestats pels terroristes. Les xifres no podrien ser més aclaparadores.

«El conflicte actiu, incloent-hi els atacs aeris, en una ciutat tan petita i tan densament poblada està provocant un nombre sorprenentment alt de morts civils. Els nens i les nenes són particularment vulnerables a l’impacte de les armes explosives», ha assegurat Jason Lee, director de Save the Children a Palestina. Al voltant del 40% de la població de Gaza, aproximadament un milió de persones, són menors de 14 anys.

La vulnerabilitat infantil va més enllà dels danys físics. «El contacte amb la guerra i les situacions hostils causen una gran inestabilitat i en molts casos un estrès posttraumàtic que afecta el cervell i provoca, entre altres seqüeles, dificultat de relacionar-se correctament amb el món que els envolta en etapes posteriors de la vida», explica a EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, Mercedes Bermejo. La psicòloga infantil i directora de l’Editorial Sentir és coautora d’El jardín de la paz junt amb José Antonio Luengo, un llibre destinat a explicar als més petits com viuen els nens i nenes refugiats de territoris en conflicte.

Construcció de la identitat

La infància primerenca és l’etapa evolutiva on es construeix la identitat i la personalitat. La inestabilitat en aquell moment afecta el sistema nerviós central i provoca seqüeles, segons s’ha pogut comprovar amb els avenços de la neurociència. «Això pot comportar, a més, problemes en la gestió emocional i de la impulsivitat, l’autoregulació i l’autocontrol», apunta l’experta.

Els traumes a què estan sotmesos els nens en les guerres deixen cicatrius en molts casos incurables. «Perdre els seus pares té efectes severs sobre la salut mental dels nens. Han vist com la persona que els cuida, els estima i els guia ja no hi és i ha desaparegut de manera brutal. Té conseqüències mentals devastadores», explica Rodrigo Vicente, director de programes internacionals de Save the Children. En aquest sentit, des de l’oenagé apressen els governs a impulsar un alto el foc que els permeti prestar l’atenció humanitària necessària. «Cal actuar al més aviat possible perquè aquests nens puguin tenir una vida mig normal en el futur», apunta Vicente. «Les oenagés tenim els recursos, la voluntat i la capacitat de començar operacions humanitàries a gran escala a Gaza, però hem d’esperar a l’altre costat del mur», assegura. 

Violència com a forma de vida

Quan la infància viu en entorns insegurs i de tensió com s’ha convertit la Franja de Gaza en les últimes dècades, els menors estan exposats a aquesta sèrie de seqüeles i dèficits constantment. «Aquesta situació pot comportar que es desenvolupin actituds de ressentiment, malestar, agressivitat i violència. Perquè han après a sobreviure a través d’això», assegura Bermejo. «A més, en l'àmbit transgeneracional, han après de les seves famílies a viure en la ràbia i el rancor en el qual constantment hi ha un enemic contra qui lluitar. La seva manera de relacionar-se i vincular-se en altres etapes de la vida serà partint de l’après», assegura Bermejo.

«Lamentablement, hi ha adolescents que comproven diàriament que no hi ha més sortida que la violència i l’acaben traslladant a la seva vida quotidiana. Es converteix per a ells en l’única manera raonable de resoldre conflictes», afegeix Jaume Funes, psicòleg i educador. «Viure sempre per sobre del llindar de patiment fa que es construeixin estructures mentals alterades i quan vius en una situació en què constantment es vulneren els teus drets, acabes creient que la teva vida no li importa absolutament a ningú», conclou el psicòleg especialista.