Elisabet Hernández, primera alcaldessa de Callús: «Com a dones ens jutgem molt i a vegades no acabem de donar el pas pel què diran»

Elisabet Hernàndez (Callús, 1980), és la primera alcaldessa de la història de Callús i una de les 6 dones que encapçalen ajuntaments bagencs en l'inici d'aquest nou mandat. Lidera el projecte d'ERC al consistori callussenc, on els republicans han revalidat la majoria absoluta (tot i perdre un regidor) amb 7 membres dels 11 que té el Ple. a l'oposició hi ha Junts per Callús. És treballadora social sanitària a l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, on durant 8 anys també va ser coordinadora del departament de Treball Social. Vol portar la seva experiència en aquest camp i en el lideratge al nou càrrec al capdavant de l'Ajuntament.

Vostè ja havia format part de les llistes d’ERC però com a suplent. A què es deu el salt directament a l’alcaldia?

Jo sempre he estat molt vinculada a Callús, al món associatiu i també a l'Ajuntament. De fet, hi vaig fer les pràctiques d'institut a l'Ajuntament, i havia treballat com a tècnica de joventut i portava tot el tema de festes... També formava part del grup de Caramelles, del Consell de Joves, de l'Esplai, de la Comissió de Carnestoltes... No és la primera vegada que em proposaven ser cap de llista, però fins ara em semblava que no estava preparada per fer-ho, i no tant per falta d’experiència, perquè he estat coordinant grups de treball social a Barcelona i formo part d'un grup de treball al Departament de Salut, sinó a nivell personal. No em sentia preparada per afrontar un repte com aquest, en què segur que hi haurà coses molt bones, però també s'hauran de gestionar temes complicats. D’entrada vaig dir que no volia ser cap de llista, però un cop vam començar les dinàmiques de les reunions, vaig començar a assistir també a formacions d'Esquerra i em vaig anar motivant. Tinc ganes de recuperar coses que hem perdut al poble, i em vaig engrescar a liderar un projecte per fer-ho. Vaig demanar poder portar a l'equip dues o tres persones, i un cop ho vaig tenir tot encaixat, vam fer una assemblea i endavant! De tota manera, aquesta alcaldia és un repte perquè la política és un àmbit totalment desconegut per mi.

I amb l’afegit de ser la primera alcaldessa de la història de Callús...

Si. Això també és un repte, perquè encara hi ha pensaments com el fet de si una mare política, jo no ho soc, podrà estar prou pendent dels fills. Com a dones ens jutgem molt i a vegades no acabem de donar el pas endavant pel què diran. Hem d’anar trencant això. Jo no soc mare, però a la meva vida també hi ha molts projectes. Soc conscient que el fet d’haver entrat a l’Ajuntament i d’assumir aquest càrrec també implicarà que molts dels projectes que tinc o que estic desenvolupant des de fa anys, potser hauran de quedar més en un segon pla. Per tant, no, no estic criant, però sí que estic fent créixer altres projectes fora d'aquí. Entenc que les dones que són mares encara ho tenen més complicat, i sovint aquest judici que hi ha cap a nosaltres fa que ens tirem enrere. Per això, el que hem d'intentar és que nosaltres, com a dones, no ens jutgem per tot això perquè ja ho faran els de fora. Cal que res d’això ens impedeixi donar el pas endavant si realment volem fer-lo.

Més enllà de la conciliació, tem alguna desigualtat de tracte pel fet de ser dona?

No ho he pensat perquè vinc d'un àmbit on les dones som majoria. En el món sanitari i dels serveis socials passa això; el que no hi ha són homes, sinó que les que estem liderant les taules de treball i els equips de direcció, som dones. Per tant, fins ara no m’he trobat amb aquesta barrera. Si apartir d’ara en el meu dia a dia m’ho trobo, hauré de veure com ho resolc. Són situacions que poden resultar violentes, des del moment que algú pugui considerar que no tinc la capacitat per tirar certes coses endavant pel simple fet de ser dona. Com que fins ara no m’hi he trobat, arribo a l’alcaldia sentint-me empoderada. Tinc 40 anys, he estat en càrrecs intermitjos i de decisió importants, i si fins ara m'ha anat bé perquè tinc aquesta capacitat de liderar... doncs endavant! L'únic espai on estic rodejada d'homes, que és en una ONG, i allà tampoc he trobat problemes.

Què creu que pot aportar precisament com a dona a aquesta alcaldia?

Soc una dona que no em jutjo. Tinc les coses clares. I en general, crec que les dones som més capaces de connectar amb les emocions, i això ens fa més capaces per liderar i per conduir grups de treball. En una alcaldia s'ha de ser resolutiu, s'han de tenir clars els objectius, s'han de dissenyar unes línies..., i en això soc una persona molt metòdica. Les dones també som molt capaces d’entendre què li està passant a l’altre, i això és bo perquè si no entens a l'altre, no podràs resoldre certs conflictes. En el nostre programa també plantegem accions cap a les dones, no només per treballar temes de sensibilització o de violència masclista, sinó també per generar nous espais de trobada entre dones. Tradicionalment a Callús el col·lectiu de dones sempre ha estat format per dones d'edat més avançada i d'alguna manera dones de la nostra generació no han pogut trobar a Callús el seu espai de trobada. L'objectiu d'aquest mandat és que també es generin aquests espais de creixement personal, d'intercanvi d'experiències, espais lúdics... I volem incidir en tot el tema del vocabulari, en la importància de revisar-lo perquè sigui inclusiu.

De fet, el seu equip el formen majoritàriament dones...

Si. A l’equip de govern hi ha dos homes

I la cap de l’oposició també és una dona. Quina és la vostra relació?

De mà estesa. Sempre he pensat que hi ha d’haver una oposició construtiva, i que hem de poder treballar plegats perquè des de l’oposició es poden fer aportacions molt interessants que a vegades no es veuen des del govern. M’agradaria que la situació no quedés en venir al Ple sinó en poder compartir el dia a dia, perquè si no participes en allò que passa al carrer, tampoc pots aportar gaire a l’Ajuntament.

ERC ha perdut un regidor (per 30 vots) però manteniu la majoria absoluta. Quina lectura en fa i com es traduirà a l’hora de fer política?

La lectura ha estat que es vol donar continuïtat al projecte d’aquests 8 anys, i malgrat haver perdut un regidor la gent ha entès el que nosaltres volem pel poble i ens ha volgut tornar a donar la confiança. Ha estat un equip de govern que ho ha fet bé, o avui no estaríem aquí.

Amb tot això, quines són les prioritats de cara als propers 4 anys?

Hi ha un tema important que és la comunicació. Com donem a conèixer a la ciutadania el què estem fent i què volem fer, i com fer-la participar de tota la presa de decisions. És important explicar les coses per avançar-nos als problemes i evitar especulacions. Ja existeix una regioria de Comunicació, però l’objectiu és reformular-la. Volem fer un pla de comunicació per veure com la gent vol que se’ls comuniquin les coses i com volen ser informats. També continuarem fent créixer i reforçant tot l’escut social per atendre situacions de vulnerabilitat derivades de la covid, de població nova que ha vingut al municipi, i volem mantenir i incrementar el treball conjunt amb l’escola.

I quant a projectes tangibles?

--El nostre projecte no serà una obra molt gran, però atendrà una necessitat molt important tal com ens han manifestat els ciutadans i els professionals que hi treballen. Parlo d’una reordenació dels equipaments municipals perquè n’hi ha que s’han quedat petits o obsolets. Cal reformular el lloc on estan ubicats, i generar espais nous. Pensem en l’escola bressol, l’escola de música, en espais de trobada entre joves, en la creació d’una sala polivalent que doni sortida a activitats més festives... però amb projectes encara per dissenyar.

Per a quan?

Intentarem tenir el projecte i intentar començar a executar tot el que puguem en aquest mandat. Quan valorem les viabilitats, veurem quan es poden tirar endavant i en quantes fases. Ho volem decidir dins d’un procés entre tots.

S’ha remunicipalitzat la gestió de l’escola bressol, però s’ha de fer nova...

A partir del setembre la gestió tornarà a ser municipal, i la seva ubicació forma part d’aquesta reordenació. També ha quedat petita l’escola de música. Aquets darrers anys ja s’han valorat vàries opcions i s’ha vist quines eren viables i quines no. L’ampliació de la bressol a l’espai actual, per exemple, no ho és, i ara hem de veure quina és la millor opció, on es fa, si pot incloure les dues escoles... se n’ha de parlar.

I a nivell urbanístic, com ha de créixer el poble?

Callús ha de créixer però volem que ho faci sota un marc ordenat. Com? És el que hem de veure. Hi ha pisos antics en desús de fa temps i zones que es comencen a deprimir. Hem de veure com es poden rehabilitar per donar-los vida. Cal reordenar-ho però cal seure i mirar-ho amb perspectiva de què és i què implica.