Oriol Batlló, candidat d'ERC al Congrés: «Tota la política que no sigui feta per nosaltres serà feta contra nosaltres»

Oriol Batlló és graduat en empresarials i es dedica a la docència. L'any 2011, va aconseguir l'alcaldia de Collsuspina, i la va revalidar als comicis del 2015 i del 2019, a més de ser Conseller comarcal i president del Consorci del Moianès. Enguany ha decidit fer un pas al costat i no repetir com a alcalde, però va vèncer les primàries territorials per anar al Congrés i serà el número 10 de la llista d'ERC.

Comencem repassant la teva trajectòria. Tu vas ser alcalde de Collsuspina, si no m'equivoco, des del 2011. 

Jo vaig estudiar empresarials, de jove, i després vaig estar uns anys treballant en el sector del lleure, de director de cases de colònies, fins que vaig arribar a Moià el 2007, que després vaig començar a treballar a la biblioteca. Vaig estar-hi 12 anys, i això es compaginava amb la feina de la biblioteca. i vaig fer el salt a fer de profe, de certificat de professionalitat, que és aquesta formació del SOC. I ara fa això, des del 2016, em sembla que només, és a dir, vaig deixar la biblioteca i només em dedico a la docència i em dedicava a l'alcaldia. També he estat durant 8 anys president del Consorci del Moianès. I, evidentment, conseller comarcal també aquests últims 8 anys. I, de fet, amb els 12 anys aquests, també havia estat al Consell d'Alcaldes del Moianès. I també durant els primers 4 anys vaig participar del Consell d'Alcaldes d'Osona. Soc militant d'Esquerra Republicana des del 2012. Quan vaig començar era independent, però ara de seguida em vaig afiliar perquè veus que sí, que efectivament el partit és molt bo, amb molt suport als municipis, i, per tant, aquí són els que em representen. 

Deixar l’alcaldia ha sigut per decisió pròpia? 

Els de l'equip ens vam reunir, ens anàvem reunint periòdicament, i quan plantejàvem això, també vèiem que tots ens enginyàvem molts anys d'alcaldia, que havíem noves formes de plantejar les coses I vam optar que la millor opció seria que es presentés una regidora que teníem a l'equip de govern, que anàvem amb moltes ganes, amb moltes idees noves, i per això l'hem deixat.

Ja de cara a aquestes eleccions que venen, com t'ho van plantejar?

Jo em vaig presentar com a candidat a les primàries de la Catalunya Central i em van escollir per majoria.

Perquè et vas presentar? Què pots aportar?

Puc aportar aquesta visió del municipalisme, dels petits municipis. I puc aportar aquestes ganes que tinc de treballar, després de dotze anys d’experiència a nivell local i comarcal, vaig pensar que, si consideraven que era un bon candidat, penso que puc aportar aquesta experiència, aquest bagatge de dotze anys de política municipalista que m’ha donat un bon coneixement del territori. Hi ha una part de les inversions que s’han de fer al territori i vull treballar pel país i defensar la llengua i la cultura a tots els nivells.

Creus que, en general, les zones rurals no són prou escoltades?

Sí, els nostres problemes són molt diferents als de les grans ciutats, que ocupen gran part de la població, però hi estic d’acord. A Esquerra estem intentant fer aquest canvi i hem creat una comissió de ruralitats per treballar-hi, s’està treballant amb l’Estatut del petit municipi, s'està impulsant l’Associació de micromunicipis. És la direcció cap a on volem treballar. 

I com es pot fer aquesta feina des de Madrid?

Un dels problemes que està ocupant una gran part dels municipis és la manca de secretaris, i els municipis petits som els més damnificats d’aquest problema, perquè el que pot pagar un ajuntament com el de Collsuspina no té res a veure que el que pot pagar un ajuntament, per exemple, com Sallent, Artés o Manresa. Per tant, aquí tenim un problema, perquè la llei és igual per a tots els ajuntaments, tota la burocràcia i les obligacions, i caldria flexibilitzar la llei de secretaris, per facilitar als ajuntaments una sèrie de condicions, o recuperar les competències per les formacions, que les tenia la Generalitat però les van recentralitzar arran de la crisi econòmica, i ara estem en una situació de desempara completa.

Si les administracions d’aquí tinguessin les competències, seria més fàcil gestionar aquests temes?

Sense cap dubte. Les nostres capacitats d’acció, en comparació amb grans organismes o grans ajuntaments amb molta capacitat, ens quedem al marge, és molt difícil per un ajuntament com el nostre, els ajuntaments petits, entrar a les subvencions, per exemple, dels Next Generation. Els requisits que demanen, per un ajuntament petit, és molt complex d’assumir. Les capacitats econòmiques, de finançament. Estem infrafinançats. 

Després d’aquesta campanya, tot i que en el teu cas menys dura, en ve una altra. Hi ha desgast?

Jo la campanya de Collsuspina la vaig viure molt des de fora, hi vaig participar relativament poquet. Però sí, es nota que la gent està cansada de campanyes i hi ha desgast. Però en aquests moments ens toca sortir a defensar-nos i tocarà sortir a defensar Catalunya, i si s’ha de fer ara és quan ens hi hem de posar. De fet, també va ser un dels motius pels que em vaig decidir presentar-me, perquè, si hem d’anar a defensar Catalunya, a mi m’és igual que sigui aquí al poble, que sigui a Madrid o que sigui on sigui. Hi hem de ser, no ens poden guanyar per un KO tècnic o per no assistència de l’adversari. Sí, la gent està cansada però s’ha de fer i, per tant, fins el 23 tenim molta feina.

Hi ha un moviment abstencionista a l’independentista. Què n’opines?

Tota la política que no sigui feta per nosaltres serà feta contra nosaltres. Els partits som conscients que hem de canviar coses, del nostre funcionament, de la nostra forma d’entesa, de la nostra capacitat d’entendre’ns. Un cas claríssim és aquí, al Consell Comarcal del Bages, que han decidit fer un Govern d’unitat, i com tants d’altres, a Osona també, aquesta és la imatge que ha de tenir l’independentisme, que hi ha aquesta unitat d’acció. Estem així. I els partits entenen que hi ha aquesta dificultat, i entenen que la gent pot estar més o menys disgustada. Però el no anar a votar no té sentit, ells aniran a votar igualment, els de la dreta i l’extrema dreta. I els únics que defensarem Catalunya serem els catalans i Esquerra Republicana. Per tant, no ho acabo de veure clar, això de «no em presento, no voto», no ho acabo de veure. I aquest és el missatge que hem de donar, tots aquells drets i llibertats que es perdin aquests quatre anys si governen la dreta extrema i la dreta extrema costen molt de recuperar, i no podem fer un pas enrere i cedir aquesta capacitat de votar.

Com valores les relacions entre Esquerra i Junts actualment?

Home, és molt positiu. Els equips negociadors de Barcelona d’Esquerra i Junts es van felicitar per haver-se posat d’acord, a la Diputació hi havia un acord que sembla que tampoc es podrà fer efectiu. Aquesta ha de ser la imatge que hem de donar i jo penso que tan Esquerra com Junts hem vist claríssim que, o ens posem d’acord, o això és un guirigall i la gent no ho entén, i per tant, jo crec que s’ha de seguir en aquesta línia a tota costa.

Si al final, ets escollit diputat, com ho faries?

Poder representar i poder defensar Catalunya des de Madrid per mi seria un orgull i, per tant, passaria per sobre de qualsevol altra opció professional. Jo sóc autònom, així que m’hauria de permetre fer-ho, i si em presento ho faig perquè puc ser-hi, puc anar-hi i puc defensar Catalunya en tots els àmbits. Si això implica haver de renunciar a la meva carrera professional, no dubtaré ni dos segons a fer-ho.

És possible la independència?

Segur. De totes totes és possible. S’ha de fer bé i ja veurem com s’ha de muntar, quina ha de ser la propera estratègia per guanyar a l’Estat espanyol, però ha de ser possible, perquè és el nostre anhel i segur que ho podem fer. 

El Moianès costa que estigui representada en les llistes. És una oportunitat?

Una dels motius va ser aquest, que nosaltres som petits, però tenim gent amb ganes, gent capaç, i el fet que m’escollissin com a candidat a la Catalunya Central, per mi ja és un reconeixement a la comarca. Aquests que som petitets també tenen capacitat per negociar, capacitat de ser-hi i capacitat de fer política. És un objectiu, demostrar que les comarques petites som menys però també tenim la nostra forma de veure i entendre el país sencer i que l’hem de defensar des de tots els àmbits. 

A més, avui en dia, que comarques com el Moianès pateixen molt la sequera…

Aquí tenim un problema molt important d’aigües, a Granera fa quasi dos anys que estan anant amb cubes, a Castellterçol, de cara a l’estiu, també estan patint. S’ha de fer una política coherent amb l’aigua, i des del territori es gestionarà molt més bé que si es fa des de Madrid. 

I el risc d’incendis…

És una dels fets claríssims de que les comarques rurals hem de tenir una certa autonomia de la gestió del territori, ja no només paisatgística, sinó també de l’agricultura. El primer baluard contra els incendis és un bon manteniment dels boscos. Això vol dir que hi hagi pastura, que hi hagi explotacions, que hi hagi gent al territori que el defensi i que treballi la terra, que s’embrutin les mans, i aquesta gent és la que ens salvarà dels incendis. A part, cal tenir un bon cos d’ADF i de Bombers, per descomptat. Però la primera línia contra incendis és una terra cuidada i respectada. Al poble, no és un tòpic, però uns quants amics són pagesos, ramaders, agricultors, i quan parles amb ells i els escoltes, perquè aquests sí que sempre te’ls has d’escoltar, perquè sempre se n’aprèn molt, llavors, els problemes que ells tenen, veus les seves idees del que s’hauria de fer diferent, i veus que s’està fent, en alguns casos, polítiques completament contràries al que ells creuen que aniria bé. Per tant, si el que treballa la terra diu que no ho estem fent bé, és que se’ls hauria d’escoltar més. 

Des de la Generalitat es fan aquestes polítiques?

Sí. Per exemple, aquí al Moianès, la conselleria d’Agricultura ha obert una oficina per estar més propera a la ciutadania. Encara que sembli una mesura molt fàcil, és molt necessari perquè la gent se senti estimada i se senti escoltada. i la Generalitat està intentant remar més a favor però les competències que tenim no són per tirar coets. 

Fins ara, la referent de la Catalunya Central a Madrid era la Mirella Cortès, que ara plega. Has pogut parlar amb ella?

Hem parlat aquests dies que ens hem anat veient, i sempre diuen que la política de Madrid és molt diferent a una política de trinxera de la política local, i hem anat parlant, i ens hem d’anar veient.

Tens algun referent al partit?

Tots tenen moltes capacitats. El Joan Tardà m’agradava molt per la forma que tenia de plantejar les situacions, el Rufián també té el posat de dominar molt la situació del que passa a Madrid. Fan tots un molt bon equip, i ja ho diuen, això no va de persones, va de partit i de projecte, i d’anar a treballar i de ser-hi. Aquest és el missatge que envien, i jo els veig molt amics, molt ferms. Ho veig molt interessant i m’agrada molt d’ells.