Sant Fruitós aprova les ordenances en un ple crispat i amb crits de «dimissió»

El nou govern de Gent fent Poble impulsa en solitari pujades a l’entorn del 22% de l’IBI, o del 45% de la taxa de residus

Protestes del públic al ple d'ahir al vespre

Protestes del públic al ple d'ahir al vespre / EDUARD VEGA

Jordi Escudé

Jordi Escudé

Entre crits de «dimissió» contra l’alcalde, Joan Carles Batanés, per part de ciutadans de dins i fora del ple, el nou govern de Gent fent Poble, a Sant Fruitós de Bages, va fer valer ahir la seva majoria (té 9 regidors de 13) per aprovar les ordenances fiscals per al 2024, que l’oposició en bloc considera «desmesurades» amb puges de fins al 22 % de l’IBI o del 45 % de la taxa de recollida d’escombraries. Hi van votar a favor els 9 regidors de GfP, mentre els 2 d’ERC i la regidora de Som Sant Fruitós hi van votar en contra, i el de Junts es va abstenir.

La crispació veïnal ja es va deixar notar amb una protesta al carrer abans del ple, i després també per part del públic present a la sala, que es va omplir fins a l’aforament permès d’una cinquantena de persones. Una crispació que va eclipsar la sessió (de 3 hores de durada), especialment a l’inici, fins al punt que, davant les continuades interrupcions que hi havia, Batanés la va suspendre uns minuts i va cridar els portaveus de tots els grups amb l’avís de desallotjar la sala, si bé finalment no es va arribar a fer.

Les principals modificacions fiscals, que es van acabar aprovant sense canvis, afecten l’IBI, que passa d’un coeficient del 0,52 que tenia enguany fins al 0,644, la qual cosa suposa un 22% d’increment amb una mitjana d’uns 100 euros en el rebut, segons explicava la regidora d’Hisenda, Carme Cruz, admetent que en algunes finques d’urbanitzacions de les Brucardes, el canvi es traduïa en pujades més fortes. També s’incrementa la taxa de recollida d’escombraries, en aquest cas fins al 45%, o l’Impost de Construccions i Obres, en un 9,2%. Així mateix, en l’Impost d’Activitats Econòmiques es redueix la bonificació per als vehicles elèctrics o per a la instal·lació de plaques solars.

En una extensa introducció abans de concretar cada taxa, Batanés va apel·lar a la «responsabilitat» del govern municipal a l’hora d’equilibrar els comptes en un context de «despesa desmesurada» per la inflació. I és que, a diferència del 2016 i durant tres anys seguits (sota el seu govern), «vam poder abaixar l’IBI perquè les dades ho permetien, recordava ahir. En canvi, «ara estem a l’altra banda i l’hem d’apujar. Avui no és un dia feliç ni alegre, però cal fer-ho per responsabilitat», insistia.

L’alcalde prenia de referència informes de la interventora municipal i d’un altre informe elaborat per la Diputació que, segons apuntava ell mateix, justifiquen aquests increments per la delicada situació financera per la que diu que travessa l’Ajuntament. En culpa el govern tripartit (liderat per ERC, i amb Junts i el PSC) que va governar fins el maig des de la moció contra GfP del 2020, i «al pitjor regidor d’Hisenda que ha tingut Sant Fruitós», en referència al republicà David Uró. Batanés sosté que el govern tripartit «hauria d’haver pres mesures abans per no arribar a la situació actual, i d’aquesta manera el dolor hauria estat molt menor».

Entre algunes de les dades que va posar sobre la taula, Batanés va fer una comparativa entre els ingressos de 10,8 milions i una despesa de 7,4 el 2016, mentre que el 2022 se’n van ingressar 10,2 amb una despesa de 9,5, amb un estalvi de 750.000 euros «que ens apropa massa a la línia vermella de perill». Quant al romanent, diu que s’ha passat de 2,7 milions el 2021 a 973.000 el 2022, i l’endeutament ha pujat del 16,2% el 2019 al 27,9% el 2022.  

Tot plegat, diu que fa necessari apujar impostos al mateix temps que reduir la despesa, i això explicaria l’increment de l’IBI, per exemple. Segons Batanés, l’informe de la Diputació apunta a un augment del 44% per equilibrar ingressos i despeses, i GfP opta per apujar-lo la meitat enguany i el coixí de l’any que ve fer-lo a través d’estalvis. Pel que fa a l’increment de la taxa de residus, GfP la sustenta amb la directiva europea segons la qual el 2025 el 100% de la despesa en aquest àmbit s’haurà de cobrir amb la taxa dels contribuents, i ara no s’arriba ni a la meitat. 

Picabaralles i retrets

Els arguments de GfP no van convèncer l’oposició, en especial ERC i la seva portaveu, l’exalcaldessa Àdria Mazcuñan, que assegurava no entendre els motius de les pujades. Va parlar de l’IBI amb unes pujades «excessives i sense precedents", i per a les quals «no som capaços de trobar una justificació tècnica». També va ser crítica amb la retirada de bonificacions a les plaques solars o a la del reciclatge a la deixalleria, i respecte la taxa de residus, va apuntar que l’informe de la Diputació parla d’un augment del 25%, "i vosaltres l’apugeu un 45%». Respecte a les crítiques de Batanés al govern tripartit que ella liderava, «vam fer un esforç de contenció molt gran perquè el que no volíem era apujar la pressió fiscal després de la pandèmia, la crisi i la inflació».

Maria Jesús Domene, de Som Sant Fruitós, va apel·lar, entre altres, a la creació d’una taxa fixa d’escombraries i una de variable per beneficiar a qui més recicli, a l’hora que diu que troba a faltar «un pla d’estalvi i propostes per reduir la despesa». Finalment, per a Felip Echarri, de Junts, «s’entén la situació econòmica actual i que cal prendre decisions responsables», però les considera «excessives».  

Subscriu-te per seguir llegint