Prop de 15.000 hectàrees de bosc del Bages, Berguedà i Solsonès reben tractament aeri per la processionària

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està acabant d’enllestir la campanya de tractaments aeris per al control de la processionària del pi. En total, s’haurà tractat una superfície de 20.000 hectàrees amb avioneta i helicòpter de 8 comarques i 39 municipis. D’aquestes, més de la meitat corresponen a territoris de l’àrea d’influència de Regió7, ja que entre el Bages (3.693 ha), el Berguedà (4.540) i el Solsonès (5.284) sumen prop de 15.000 hectàrees. Segons fonts del departament, aquest any es constata un lleuger augment de la superfície afectada greument per la plaga. Assegura que, tot i la sequera acumulada i les altes temperatures de l’hivern passat, els tractaments que fa cada tardor «es demostren eficaços i han mantingut estable la població de processionària».

El percentatge de pinedes amb algun grau d’afectació per aquest insecte defoliador a Catalunya es manté al voltant del 15%. Continuen disminuint les afectacions més greus i les que provoquen les molèsties més importants pel que fa a salut, ramaderia, lleure i paisatge (que ja són inferiors a les 10.000 hectàrees). L’any 2016, quan es va produir un dels pics més alts, les afectacions greus es donaven a gairebé 60.000 hectàrees, mentre que enguany només a 6.655. A banda de les tres comarques abans esmentades, el tractament també s’està fent a l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, la Noguera, el Ripollès i Osona.

Un tractament que s’ha de fer a la tardor

Segons el Departament d’Acció Climàtica, el tractament més efectiu per combatre la processionària en l’àmbit forestal és l’aeri, que s’aplica a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues. D’acord amb els estudis d’avaluació de les campanyes que es fan cada any, les defoliacions a les zones tractades «són molt inferiors a les zones equivalents no tractades, fet que en demostra l’efectivitat».

Control biològic

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte autòcton. L’objectiu d’aquests tractaments no és erradicar l’organisme, sinó ajudar a controlar-lo naturalment quan hi ha pics poblacionals a fi de contribuir a l’equilibri de les seves poblacions a les pinedes. Fonts del departament subratllen que, a més d’ocasionar perjudicis importants a les economies locals (turisme rural, ramaderia, sector forestal...), origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals.

El producte que s’utilitza, segons les mateixes fonts, és biològic (Bacillus thuringiensis var. kurstaki), «compatible amb l’agricultura ecològica, i no està classificat com a tòxic ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics».