La calor fa avançar el pla per frenar la processionària, que afecta sobretot l’àrea central

Acció Climàtica comença a aplicar el tractament contra la plaga, que té molta incidència als extensos boscos de pi del Bages, Berguedà i Solsonès

Dos tècnics col·loquen una de les trampes en un pi per les processionàries

Dos tècnics col·loquen una de les trampes en un pi per les processionàries / Gerard Vilà (ACN)

Gerard Vilà (ACN)

Les altes temperatures de les darreres setmanes i la sequera que pateixen les pinedes catalanes han obligat el Departament d'Acció Climàtica a avançar el tractament contra la processionària, que té als boscos del Bages, Berguedà i Solsonès les àrees més afectades, perquè els boscos són majoritàriament de pi. Els tècnics han comprovat com aquesta plaga ha començat el procés de baixar dels arbres abans del que habitualment ho feia, aprofitant les temperatures suaus «inusuals del mes de gener».

De fet, des del Departament assenyalen que la processionària ha anat a més els darrers anys, coincidint amb el canvi climàtic i ja afecta 100.000 de les 800.000 hectàrees de pinedes que hi ha a Catalunya. El Solsonès, el Berguedà i el Bages són les comarques que més en tenen, i al novembre ja es va tancar una campanya de tractament aeri que, en aquestes comarques de l’àrea central, va abastar una àrea de prop de 15.000 hectàrees. Llocs com l'Alta Garrotxa o el Ripollès han vist com ja és un fet habitual trobar-ne.

Amb la calor que ha fet els darrers dies, moltes han baixat de l'arbre per començar el procés per enterrar-se fins a la primavera on, després de la metamorfosi, passaran a ser papallones. Tot i que és entre febrer i abril que solen abandonar les bosses blanques de les copes dels arbres on passen part de l'hivern, la calor i la sequera han fet que s'avancés al mes de gener i això ha obligat la Generalitat a actuar abans del que està previst per tal de capturar-les i evitar així que caiguin a terra.

La realitat, segons apunten els experts, és que el canvi climàtic ha fet incrementar aquesta plaga que pot causar erupcions importants a la pell si es toquen les erugues, o afectacions greus en animals que les confonen amb el menjar.

La forma d'atrapar-les és mitjançant una anella que es col·loca al tronc de l'arbre que obliga la processionària a donar voltes fins que troba una bossa plena de terra. Aquí és quan l'eruga creu que ha arribat a la superfície i s'enterra per començar el procés de metamorfosi. D'aquesta manera, els tècnics forestals poden recollir després les bosses plenes d'erugues, sense que hagin arribat a terra, on formen les clàssiques cues una darrere de l'altra.

Els tècnics d'Acció Climàtica constaten que la processionària s'ha convertit en un problema que creix a les pinedes catalanes. En aquest sentit, l'enginyera forestal del Departament Míriam Sangerman assenyala que ja hi ha 100.000 hectàrees afectades per aquesta plaga, de les 800.000 que té el país.

El motiu, remarca Sangerman, és que les condicions per a l'espècie són «més favorables», ja que hi ha menys temperatures extremes de fred que les maten i alhora també hi ha menys paràsits. «La qüestió és que cada vegada tenim més població, en un context de canvi climàtic», concreta.

El que també s’està començant a ,comprovar és el mal que fa aquesta eruga als pins on s'instal·la, dins de les clàssiques bosses blanques. Sangerman explica que la processionària s’alimenta de les fulles dels pins i molts d’ells les acaben perdent totes. Això, sumat a la sequera que pateixen els boscos, fa que l'arbre no tingui reserves a l'estiu i mori.

Si això passa es converteix en un problema des d'un punt de vista dels incendis forestals, ja que el pi mort crema molt més ràpid que un de sa i passa a ser combustible en cas que es declari un foc.