La Generalitat assegura que ja treballa per fer un segon accés de Sant Vicenç a la C-55

La Generalitat ja treballa en un futur nou accés a Sant Vicenç de Castellet des de la C-55 que s’afegiria a l’actual (i únic) i que, tal com es plantejava fa ja dues dècades -i ara ho torna a reclamar el govern santvicentí- es construiria a la part nord del nucli urbà. Així ho ha assegurat a Regió7 el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat, que ha explicat que aquest enllaç formarà part de l’estudi informatiu, que ja està encarregat, per crear un segon carril complet des de Sant Vicenç fins a Manresa en sentit nord a la C-55, i que inclou la variant que es vol construir a Castellgalí. D’aquesta manera, es resoldria una mancança històrica, es donaria resposta a una demanda que ja s’havia posat damunt la taula a principi d’aquest segle i es posaria solució a un problema important de connectivitat i de mobilitat del municipi.

Segons ha pogut saber Regió7, i tot i que el que s’està fent ara és un estudi i que, com a tal, el que ha de fer és analitzar opcions i concretar-ne una, la proposta de la qual es parteix és la de construir una gran rotonda al polígon de Castellgalí (a la banda esquerra de la C-55, en sentit nord) de la que en sortiria un vial elevat per salvar el pas, en primer lloc, de la mateixa carretera, i a continuació el curs del Llobregat. A l’altra banda del riu passaria entre el polígon industrial la Ceràmica (Sant Vicenç) i la urbanització de la Torre del Breny (Castellgalí), però més proper a aquest nucli. El traçat seguiria salvant primer la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (per sota) i després la de Renfe (amb un pas elevat), perquè tot aquest nou connector ha d’acabar enllaçant amb la carretera BV-1229, a la sortida nord del nucli urbà de Sant Vicenç cap al Pont de Vilomara.

Segons el director general d’Infraestructures de Mobilitat, la idea és que aquest any es completi l’estudi informatiu i el que ve el constructiu, i que l’execució -que ara mateix no té data- es faci conjuntament. És a dir, variant de Castellgalí, 2+1 fins a Manresa i nou accés a Sant Vicenç.

Una única porta d'entrada i sortida

Tal com explicava Regió7, Sant Vicenç de Castellet té una única connexió amb la C-55 salvant el pas del Llobregat, a través del pont que es va construir fa cent anys. Qualsevol incidència en aquesta infraestructura deixaria el poble virtualment sense porta d’entrada i sortida.

El fet que es materialitzi aquest segon accés i que, a més, es faci de la manera que es planteja (al nord de l’actual i connectant amb la carretera del Pont de Vilomara), no només dotaria el municipi d’una segona porta d’entrada i sortida directa amb el que és el gran corredor viari del Bages (i no dependre així d’un únic accés), sinó que suposaria un canvi radical en la mobilitat interna del poble. Sant Vicenç té un nucli urbà absolutament partit pels traçats de dues vies de tren (Renfe i Ferrocarrils) que obliga concentrar el trànsit intern per passos molt concrets que són els que permeten superar aquestes barreres.

Trànsit concentrat dins del poble

Amb l’entrada actual, tot el trànsit ha de creuar per la mateixa artèria principal (l’avinguda del Secretari Canal i carrer Eduardo Peña, que formen el tram urbà de la BV-1229), encara que es dirigeixi a l’extrem més allunyat del nucli. Un segon accés com el que es planteja faria que pràcticament la meitat de la població pogués accedir a la seva zona de residència d’una manera molt més directa, sense haver de creuar pel mig del poble. I, a més a més, restaria tot el trànsit derivat del municipi veí del Pont de Vilomara, que si vol connectar amb la C-55 per anar cap al sud ho fa per Sant Vicenç, creuant-ne tota la trama urbana. I aquests disposarien, per tant, d’una connexió molt més directa i ràpida que l’actual amb la carretera.

Pel que fa a Castellgalí, el mateix accés podria donar una connexió directa amb la urbanització de la Torre del Breny, que queda situada a l’altra banda del riu Llobregat, i que per arribar-hi cal passar forçosament per dins de Sant Vicenç.

Repartiment a parts iguals

Fàcilment, es pot calcular, per l’estructura que té el municipi (en què sobretot el pas de la línia de la Renfe divideix gairebé per la meitat el nucli urbà), i que als veïns del Pont els sortiria molt més a compte utilitzar el futur enllaç, que la seva construcció suposaria repartir a parts iguals el volum d’entrades i sortides del poble entre les dues connexions.

A més a més, el plantejament que fa aquest enllaç amb el qual s’està treballant s’ajustaria al que, tal com va explicar Regió7, van acordar públicament ara fa vint anys (l’abril del 2004) els Ajuntaments que en aquell moment hi havia als tres municipis que es veurien directament beneficiats per aquest enllaç.

Subscriu-te per seguir llegint