Sant Vicenç posa sobre la taula la necessitat de tenir un segon accés a la C-55

Ara farà just 20 anys (l’abril del 2004), els Ajuntaments de Castellgalí, el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet es van posar d’acord per reclamar un nou accés a aquest darrer municipi des de la C-55 que, de retruc, beneficiava els altres dos. Malgrat que hi havia al capdavant governs de diferents colors (Esquerra tenia en aquell moment l’alcaldia santvicentina, mentre que les del Pont i Castellgalí eren, com ara, en mans del PSC), no només van consensuar la reivindicació de la nova connexió amb la carretera, sinó que fins i tot en van pactar una ubicació molt aproximada, de manera que fos positiva per als tres municipis.

La traça que plantejaven partia d'un pont que salvava el pas del riu entre el polígon la Ceràmica (Sant Vicenç) i la urbanització de la Torre del Breny (Castellgalí) i es perllongava amb un vial que havia d'anar a connectar amb la carretera BV-1229, que va de Sant Vicenç al Pont. I van traslladar la proposta a la Generalitat (en aquell moment governada pel Tripartit) perquè comencés a treballar en el projecte.

Tres anys més tard, el 2007, la Generalitat posava a exposició pública l'estudi informatiu pel que seria el projecte de desdoblament de la C-55 entre Manresa i el túnel de Bogunyà (Castellbell). I en un dels apartats hi deia que «cal indicar que serà objecte d’un estudi diferenciat la formació d’un ramal de connexió entre el tronc de la futura autovia i la carretera BV-1229, que se situa al terme de Castellgalí i que facilita també una accessibilitat addicional a Sant Vicenç de Castellet». Aquella intenció, però, es va perdre en els llimbs dels propòsits i l’estudi esmentat mai no es va arribar a desenvolupar.

Un poble 'penjat' d'un pont

Dues dècades després d’aquell acord manifestat pels tres Ajuntaments, l'actual govern de Sant Vicenç (Junts) ha tornat a posar sobre la taula la reivindicació de treballar d’una vegada per totes per dotar el municipi d’un accés nord. En definitiva, d’un segon accés (que es considera idoni situar-lo al nord, pel que suposaria de resolució global de la mobilitat).

I és que Sant Vicenç de Castellet és ara, i des de fa un segle, un poble penjat d’un pont. Perquè l'actual viaducte sobre el Llobregat, construït fa exactament cent anys, és l’únic connector directe que té amb la C-55. Qualsevol incidència en aquesta infraestructura deixaria el poble virtualment sense porta d’entrada i sortida.

Posar-lo de nou al mapa

En el marc de la campanya iniciada per Junts a la Catalunya Central per liderar una reivindicació de la millora de les comunicacions viàries del Bages (desdoblament de la C-55, alliberament de l’autopista...) la formació, per boca de l’alcalde santvicentí, Dani Mauriz, ha tornat a posar en el debat públic la reclamació d’aquesta nova connexió, el que s’anomena l’accés nord. Sobretot pel fet que l’actual Govern de la Generalitat ha anunciat un projecte de millora del traçat de la C-55 amb un futur doble carril continu des de Sant Vicenç fins a Manresa. La reivindicació del nou accés també apareix en el Pla d’Actuació Municipal presentat recentment per l’executiu santvicentí. És a dir, el llistat de compromisos a assolir en aquest mandat (en aquest cas, que la Generalitat treballi per fer realitat el projecte).

Mauriz detallava en una tribuna publicada recentment a Regió7 que des de l’Ajuntament s’està treballant «per posar en el mapa altre cop, i esperem que aquesta sigui la definitiva», un accés nord pel municipi, subratllant que «tot i la dimensió de Sant Vicenç, que ja superem els 10.000 habitants, disposem d’un únic accés, que és el pont d’entrada».

Repartir el trànsit al poble

El fet que es construís un nou accés al nord, que la idea seria que enllacés directament la C-55 amb la carretera BV-1229 (la que connecta Sant Vicenç amb el Pont de Vilomara), no només dotaria el municipi d’una segona porta d’entrada i sortida directa amb el que és el gran corredor viari del Bages (i no dependre així d’un únic accés), sinó que suposaria un canvi radical en la mobilitat interna del poble. Cal tenir present que Sant Vicenç té un nucli urbà absolutament partit pels traçats de dues vies de tren (Renfe i Ferrocarrils) que obliga concentrar el trànsit intern per passos molt concrets que són els que permeten superar aquestes barreres. Amb l’entrada actual, tot el trànsit ha de creuar per la mateixa artèria principal (l’avinguda del Secretari Canal, que és l’inici del tram urbà de la BV-1229), encara que es dirigeixi a l’extrem més allunyat del nucli urbà. Un segon accés com el que es planteja faria que pràcticament la meitat de la població pogués accedir a la seva zona de residència d’una manera molt més directa, sense haver de creuar pel mig del poble. I, encara més, restaria tot el trànsit derivat del municipi veí del Pont de Vilomara, que si vol connectar amb la C-55 per anar cap al sud ho fa per Sant Vicenç, creuant-ne tota la trama urbana. I aquests disposarien, per tant, d’una connexió molt més directa i ràpida que l’actual amb la carretera.

Pel que fa a Castellgalí (i d’aquí ve la reivindicació conjunta de fa vint anys), el mateix accés el dotaria d’una connexió directa amb un dels seus nuclis, la urbanització de la Torre del Breny, que queda situada a l’altra banda del riu Llobregat, i que per arribar-hi cal passar forçosament per dins de Sant Vicenç.  

Subscriu-te per seguir llegint