El Govern reclama a Ercros un pla de tancament pel runam vell de Cardona que va deixar a mitges

El Departament d'Acció Climàtica exigeix a Ercros, l'empresa que va explotar la mina i el residu salí del runam vell de Cardona, que executi un pla de tancament i clausura del dipòsit i que pagui una fiança de més de 3 milions d'euros, que responen als costos de construcció i manteniment de les instal·lacions pes estabilitzar el runam i per reduir la contaminació salina al Cardener, que ja haurien d'estar enllestides des de l'octubre passat. Ercros no ha fet res al runam en el darrer any i ha presentat un recurs contra aquesta última exigència de la Generalitat, que el departament d'Acció Climàtica està estudiant. La directora general de Canvi Climàtic, Mireia Boya, ha apuntat que «la llei l'obliga a exercir el tancament i la restauració del dipòsit», ja que «una empresa no pot deixar l'activitat extractiva, marxar i deixar els residus».

Boya s'ha traslladat a Cardona per citar-se amb l'alcalde del municipi, Ferran Estruch, i comunicar al consistori la decisió del departament. Segons ha explicat la directora general a Regió7, Ercros «ha deixat els residus salins abandonats des del 2018, quan va tancar la seva activitat d'explotació del runam», com també ho corroboren les darreres inspeccions de la Generalitat. Per aquest motiu, el departament insta a l'empresa a emprendre un pla de tancament que respecti el projecte de restauració integral de la Vall Salina i el Pla Director Urbanístic (PDU) de Mineria del Bages, unes accions que havien d'estar enllestides l'octubre del 2022. Ercros va treballar al runam perquè la sal que hi havia acumulada al runam la feia servir per un procés d'obtenció de clor. Una normativa europea va canviar els sistemes emprats en aquesta indústria del clor per millorar en temes mediambientals i Ercros va deixar l'activitat. La neteja promesa del runam va quedar a mig fer.

El pla de restauració incomplert, segons afirma el departament, consta de l’adequació morfològica, la instal·lació de cunetes perimetrals, la creació de basses de retenció, la captació i conducció de les aigües d’escorrentia i la impulsió i conducció de les aigües al col·lector de salmorres. Tot i això, «les úniques accions que s'han dut a terme han estat la instal·lació d'una nova tanca perimetral a la zona nord-est del dipòsit i s’ha tapat una bòfia de la zona nord».

Impacte ambiental

L'incompliment d'aquestes mesures comporta un impacte significatiu en el medi ambient, palpable, sobretot, en «la salinització de l'aigua del riu Cardener (i Llobregat, finalment)», segons ha explicat Boya. A més, les inspeccions de la Generalitat han notificat noves bòfies en diverses àrees de la Vall Salina que suposen riscos «potencialment elevats».

Els residus de què s'ocupava Ercros són resultat de l'explotació de la mina Nieves de Cardona, de la qual s'extreia potassa. Fins al 2018, l'empresa utilitzava aquests residus salins com a matèria primera a les fàbriques de clor d’Ercros a Flix, a Ribera d’Ebre i a Vila-seca, al Tarragonès. El desembre de 2017, però, va entrar en vigor una nova normativa que obligava canviar el sistema de fabricació de clor per fer-lo més sostenible amb el medi ambient, de manera que «els residus de Cardona ja no eren aptes», segons el departament. Aleshores, l'empresa «va plantejar cessar l’explotació del dipòsit, havent retirat només la meitat del residu salí acumulat».

Pujada de la fiança

Per aquesta raó es va modificar la declaració d'impacte ambiental (DIA) de l'activitat i el programa de restauració, incrementant la fiança inicial, que va ser de 75.060 euros, a una de 3.08 milions d'euros. Segons ha apuntat Boya, aquesta fiança és «proporcional al volum de residus que s'hi han deixat i a les obres que cal fer». Si l'empresa compleix amb les obres, la Generalitat li haurà de retornar els diners de la fiança. Si no ho fa, el govern utilitzaria els diners per assumir les inversions en millora i garantia mediambiental.

Subscriu-te per seguir llegint